AIGUA
Aigua Ter-Llobregat proposa un increment d'un 33% del preu de l'aigua
L'ens justifica l'acció per l'efecte de la sequera i el cost de dessalinitzar
El consell d’administració d’Aigua Ter-Llobregat ha plantejat un increment d’un 33,7% de la tarifa mitjana de l’aigua, que passarà de 0,74 a 0,99 euros per metre cúbic. La decisió també haurà de ser validada pel consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. Entre els motius de la pujada, que acaba amb una congelació de preus vigent des del 2017, hi ha la sequera, el preu de la llum i el sobrecost que causa en l'ús de plantes dessaladores. L’ATL gestiona la xarxa d’abastament d’aigua del 90% de la població de Catalunya. L’ens recorda que ha mantingut la seva tarifa congelada des de fa sis anys. De fet, indica que el 2022 el Govern va renovar la decisió de mantenir aquesta mesura un any més pel context econòmic de pujada general de preus.
Així mateix, recorda que des del 2019, quan l'Executiu va tornar a assumir la gestió pública de l'empresa, la tarifa de l'aigua no s'ha equilibrat als costos que genera. A aquesta situació s'hi suma una altra, la de reduir la captació d'aigua del Ter a partir del 2024, fet que segons preveu ATL implicarà un major ús de les plantes dessalinitzadores, que tenen una despesa energètica més gran que les plantes potabilitzadores tradicionals. A més, s'argumenta que més enllà d'incrementar-se l'ús de l'energia, pujarà també el seu cost, ja que el nou contracte de subministrament d'energia elèctrica per al període 2023-2025 ha patit un augment del 50% en el preu del kWh.
Fa uns mesos, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar el Govern a retornar a l'empresa Acciona 304 milions d'euros per la finalització del contracte de gestió d'Aigües Ter-Llobregat (ATL). La Generalitat va reclamar a l'empresa uns 38 milions d'euros després d'assumir la gestió del servei l'any 2019, però finalment el TSJC ha donat la raó a Acciona i la Generalitat haurà d'abonar la indemnització corresponent al conglomerat espanyol.
La cronologia es remunta al 2012, quan el Govern d'Artur Mas va realitzar la privatització de l'empresa pública ATL i la va adjudicar a un consorci liderat per Acciona. El TSJC va anul·lar el 2015 l'adjudicació i el Tribunal Suprem la va confirmar el febrer del 2018 perquè van trobar que el sistema d'adjudicació no havia estat l'adequat. Acciona havia de gestionar ATL en els pròxims 50 anys a partir d'un contracte valorat en 1.000 milions d'euros.