El Congrés aprova els Pressupostos

La cambra baixa dóna el sí als comptes de Rajoy amb suport de set partits i els remet al Senat

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy

El Ple del Congrés ha aprovat aquest dimecres els primers Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del Govern espanyol en minoria de Mariano Rajoy, que passaran a tramitar-se a partir d'ara en el Senat, on els populars sí que compten amb una còmoda majoria absoluta.

Per superar totes les votacions del Congrés, el PP ha hagut de sumar el suport de Ciutadans, PNB, UPN, Foro Astúrias, Coalició Canària i Nueva Canarias, sumant un total de 176 diputats que han donat suport a l'aprovació dels diferents títols de l'articulat del projecte de llei i els comptes de tots els ministeris. Després de l'aprovació de l'última de les votacions, la del preàmbul del projecte, tota la bancada popular s'ha aixecat a aplaudir al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

Assegurar aquesta majoria absoluta en el panell de votació ha obligat a extremar l'atenció i evitar errors i absències. Fins i tot s'ha hagut de garantir la presència de la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que va viatjar a Madrid aquest dimarts malgrat la recent defunció del seu pare. Les votacions no permetien faltes perquè, en cas que una sola secció hagués estat rebutjada, tot el projecte hauria estat tombat i retornat al Govern espanyol.

En contra dels Pressupostos s'han manifestat els diputats del PSOE, Units Podem-En Comú Podem-En Marea, Esquerra Republicana, PDeCAT, Compromís i Bildu, que han votat en contra dels diferents dictàmens. En les files del no sí que hi ha hagut absències: aquest dimarts va fallar el diputat socialista Gregorio Cámara i aquest dimecres s'ha unit la baixa del diputat d'Units Podem, Pedro Arrojo, en tots dos casos per defunció de familiars directes.

Així les coses, aquest dimecres la votació més reproduïda en les llargues tandes de votacions, gairebé dues hores al migdia dia i sengles a la tarda, ha estat 176 enfront de 172 amb 348 diputats presents en l'hemicicle.

Nueva Canarias mou 153 milions

Durant el seu pas pel Ple, els grups han incorporat 45 esmenes, 20 en la primera tanda de votacions d'aquest dimarts i 25 en les dues tandes d'aquest dimecres. Totes elles amb el beneplàcit del PP, que ha pactat la inclusió de totes aquelles esmenes que no fossin seves i ha comptat sempre amb el suport de tots els partits de l'aliança parlamentària que han fet possible l'aprovació dels comptes.

No obstant això, les esmenes del partit que més propostes ha aconseguit incorporar, Nueva Canarias, han tingut el suport també del PSOE i Units Podem, en suposar, en moltes d'elles, un increment de la despesa social al territori canari. En total, les propostes presentades per Pedro Quevedo, enquadrat com el diputat 176 per ser l'últim suport recaptat per Rajoy per aprovar els seus comptes, mobilitzen als Pressupostos 153,3 milions d'euros.

Entre elles, destaquen els gairebé 61 milions d'euros en infraestructures transferides des del ministeri de Foment, els 21 milions d'euros per a un Pla Integral d'Ocupació a Canàries i els 24 milions d'euros que, entre inversions per a desenvolupament digital i dotacions turístiques, es destinen des del ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital. Des del ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, es dedicaran 19,5 milions d'euros.

Així mateix, una altra de les conquestes de Quevedo -no quantificada en els comptes- afectarà no solament Canàries, ja que l'augment de les bonificacions al transport marítim i aeri interinsular i amb la Península ha acabat portant a unes bonificacions similars per a Balears, així com per a Ceuta i Melilla. Igualment, també ascendeixen les bonificacions al transport de mercaderies, aeri i marítim, per a aquests quatre territoris amb la Península i la Unió Europea.

Eliminació de límits a la temporalitat en l'Administració

Altres esmenes destacades que han estat incloses en els comptes són l'eliminació dels límits fixats als contractes temporals i d'interinitat en l'Administració pública, el sector empresarial públic i les fundacions -s'havia arribat a fixar un màxim de tres anys per a aquests contractes-; o la flexibilitat més elevada per a les administracions a l'hora d'incorporar personal en l'administració en processos de remunicipalització.

Així mateix, el projecte de Pressupostos també ha incorporat durant el seu pas pel Ple la creació futura d'un organisme independent per supervisar la contractació del sector públic, un augment de les partides destinades a la lluita contra la violència contra la dona -dos milions més per a prevenció i atenció de víctimes d'agressions sexuals, una partida que no existia, i altres dues per a Canàries pactades amb NC-, i 100.000 euros més per a la millora de la plataforma tecnològica i d'investigació de perfils genètics relacionats amb els casos de bebès robats.

Un altre dels partits que també ha vist recollides en el projecte noves partides és Foro Astúrias, que ha aconseguit l'aprovació de 21,3 milions d'euros dins de les partides destinades a la reactivació econòmica de les comarques afectades pel tancament de mines de carbó.

La batalla dels vetos

El  de Nova Canàries, confirmat hores abans d'iniciar-se el debat pressupostari en el Ple, va posar fi al principal escull amb el qual el Govern espanyol s'enfrontava per aprovar uns comptes que van néixer ja amb el suport de Ciutadans, UPN i Coalició Canària. Les esmenes asturianes van trobar el suport de Foro i l'acord aconseguit amb el PNB sobre el contingent basc, els cinc diputats del PNB.

El suport de PNB va ser suficient, primer per superar el debat de totalitat, i després, el trànsit del projecte per la ponència, on es van incorporar set esmenes, i després per la Comissió de Pressupostos, que van esmenar els comptes amb 101 noves propostes. No obstant això, la principal batalla que va tenir lloc llavors es va deure a la possibilitat que el Govern espanyol vetés gairebé 4.000 esmenes dels grups, principalment de PSOE, Units Podem i Esquerra Republicana.

La Taula de la Comissió de Pressupostos, controlada pel PP i Ciutadans, va decidir adoptar un criteri pel qual s'exclouria del debat i de la votació tota esmena que suposés un augment de despesa -tampoc van acceptar les que augmentessin els ingressos- fins i tot encara que no superessin la despesa prevista de la partida de referència. No obstant això, una vegada aquesta hagués estat esgotada, les esmenes restants serien remeses al Govern espanyol, que ja havia anunciat la seva intenció de vetar-les.

No obstant això, primer per no esgotar-se aquest fons, i després per la modificació a última hora de gairebé 3.000 propostes amenaçades pel veto, aquestes esmenes van ser debatudes -i rebutjades, ja que amb el suport de Ciutadans, PNB i UPN, el PP comptava amb majoria suficient en la Comissió-.

Entre les esmenes incorporades en la Comissió destaquen les deduccions en l'Impost de Societats per a produccions cinematogràfiques, una autorització per permetre als ajuntaments la despesa de part del superàvit acumulat des del 2016 i una més per incloure els mecanismes d'arbitratge en el pagament d'indemnitzacions amb el superàvit elèctric.

També es van aprovar les esmenes territorials pactades pel PP amb els seus socis parlamentaris, com el pla integral d'ocupació per a Canàries a proposta de Coalició Canària, un altre pla de reindustrialització i competitivitat per a Astúries, a proposta de Foro, i totes les esmenes portades a la Comissió pel PNB.

Els nacionalistes bascos van aconseguir aprovar diferents disposicions en l'articulat i inversions no solament per al 2017, sinó també la inclusió en la llei de projectes de desenvolupament i millora per part d'Adif al País Basc que aconsegueixen els 6,4 milions d'euros per 2018 i 1,4 milions per al 2019.

Més informació
Adif i Renfe només executen el 33,5% d’inversions a Catalunya
El Govern prepara una vinyeta per eliminar els peatges
Sixte Cambra: "El model portuari espanyol ens resta competitivitat"
Avui et destaquem
El més llegit