És difícil trobar inversions que generin rendibilitat i l'art no acostuma a ser una de les sortides més buscades pels inversors. La Xina, però, com en tants altres sectors és un país on en aquests moments hi ha oportunitats interessants. El gegant asiàtic es va convertir el 2011 en el major mercat artístic del món i els preus de les obres xineses ja equiparen a les del mercat occidental. Ara bé, el mercat continua sent més inestable, amb altes i baixes en el procés d'inversió.
Segons Anders Petterson, fundador d'Art Tactic i expert en el mercat d'art xinès, els ingressos generats per la venda d'art xinès s'han multiplicat per set des de l'any 2000, mentre que els ingressos generats per la venda d'obres d'art contemporani xinès s'han multiplicat per deu i s'han convertit en la part proporcional més important de la generació d'ingressos per venda d'art.
Art xinès i per xinesos
L'expert en art contemporani xinès i coordinador d'Activitats Culturals de l'Institut Cervantes de Pequín, Esteban Andueza, és del parer que els xinesos estan interessats principalment en obres que els siguin properes culturalment o que seguin susceptibles a revaloritzar-se. "El comprador xinès vol o noms molt coneguts que els assegurin un retorn de la inversió o artistes xinesos amb els quals comparteixin referents socials i culturals".
Andueza creu que el perfil de persona que adquireix una obra d'art a la Xina són els nous rics i que la vanitat i les ganes d'exhibir que contribueixen al desenvolupament cultural del país són altres aspectes que motiven les seves adquisicions. Malgrat això també preveu que en un futur proper hi haurà una allau de nous clients ben diferents. "Hi ha moltes ciutats a la Xina que estan construint museus que s'hauran d'omplir i que no en tindran prou amb exposicions itinerants". Això serà sens dubte una oportunitat per a les persones (xineses o no) que estiguin tinguin obres d'art principalment d'artistes locals i estiguin disposades a vendre-les.
Un mercat complicat pels occidentals
L'artista mallorquina Diana Coca porta tres anys residint a la Xina i explica que el cercle xinès de l'art és un món complex. "Moltes galeries transmeten una sensació de desconfiança cap als occidentals i d'altres estan massa centrades en el mercantilisme". Coca subratlla que tant inversors com galeristes estan molt interessats en noms consagrats com Tàpies, Miró i Picasso però que difícilment apostaran per un estranger desconegut, encara que tingui molt talent.
En una posició similar es troba el pintor de Castelló, Carles Sebastià, que des del setembre cursa una beca a la Central Academy of Fine Arts. Sebastià ha vingut a la Xina "a fer currículum" i s'ha trobat amb un mercat endogàmic i tancat. "A casa el mercat de l'art està molt aturat i en canvi a la Xina s'obren moltes noves galeries. Això ens dona l'oportunitat d'acostar-nos a aquest sector més per fer currículum que per vendre el que fem", explica.
Tant Sebastià com Coca recomanen un temps d'adaptació al país i tenir sensibilitat oriental alhora d'enfocar una obra per ser venuda a l'Àsia. També cal tenir present que els xinesos, a banda de les disciplines clàssiques, també conreen manifestacions pròpies com la cal·ligrafia o els rotllos amb paisatges muntanyosos i motius naturals. Això resta punts als artistes occidentals però pot ser un punt a favor per un inversor que conegui aquests cercles o que s'hagi sabut envoltar de curadors o experts que se saben moure en aquest àmbit.
En aquest sentit, també pot resultar lucratiu descobrir artistes xinesos i promocionar-los a occident. Segons Esteban Andueza, l'art crític amb el sistema i el pop-art xinès té encara molt bona sortida en subhastes a Europa i els Estats Units.
Segons Anders Petterson, fundador d'Art Tactic i expert en el mercat d'art xinès, els ingressos generats per la venda d'art xinès s'han multiplicat per set des de l'any 2000, mentre que els ingressos generats per la venda d'obres d'art contemporani xinès s'han multiplicat per deu i s'han convertit en la part proporcional més important de la generació d'ingressos per venda d'art.
Art xinès i per xinesos
L'expert en art contemporani xinès i coordinador d'Activitats Culturals de l'Institut Cervantes de Pequín, Esteban Andueza, és del parer que els xinesos estan interessats principalment en obres que els siguin properes culturalment o que seguin susceptibles a revaloritzar-se. "El comprador xinès vol o noms molt coneguts que els assegurin un retorn de la inversió o artistes xinesos amb els quals comparteixin referents socials i culturals".
Andueza creu que el perfil de persona que adquireix una obra d'art a la Xina són els nous rics i que la vanitat i les ganes d'exhibir que contribueixen al desenvolupament cultural del país són altres aspectes que motiven les seves adquisicions. Malgrat això també preveu que en un futur proper hi haurà una allau de nous clients ben diferents. "Hi ha moltes ciutats a la Xina que estan construint museus que s'hauran d'omplir i que no en tindran prou amb exposicions itinerants". Això serà sens dubte una oportunitat per a les persones (xineses o no) que estiguin tinguin obres d'art principalment d'artistes locals i estiguin disposades a vendre-les.
Un mercat complicat pels occidentals
L'artista mallorquina Diana Coca porta tres anys residint a la Xina i explica que el cercle xinès de l'art és un món complex. "Moltes galeries transmeten una sensació de desconfiança cap als occidentals i d'altres estan massa centrades en el mercantilisme". Coca subratlla que tant inversors com galeristes estan molt interessats en noms consagrats com Tàpies, Miró i Picasso però que difícilment apostaran per un estranger desconegut, encara que tingui molt talent.
En una posició similar es troba el pintor de Castelló, Carles Sebastià, que des del setembre cursa una beca a la Central Academy of Fine Arts. Sebastià ha vingut a la Xina "a fer currículum" i s'ha trobat amb un mercat endogàmic i tancat. "A casa el mercat de l'art està molt aturat i en canvi a la Xina s'obren moltes noves galeries. Això ens dona l'oportunitat d'acostar-nos a aquest sector més per fer currículum que per vendre el que fem", explica.
Tant Sebastià com Coca recomanen un temps d'adaptació al país i tenir sensibilitat oriental alhora d'enfocar una obra per ser venuda a l'Àsia. També cal tenir present que els xinesos, a banda de les disciplines clàssiques, també conreen manifestacions pròpies com la cal·ligrafia o els rotllos amb paisatges muntanyosos i motius naturals. Això resta punts als artistes occidentals però pot ser un punt a favor per un inversor que conegui aquests cercles o que s'hagi sabut envoltar de curadors o experts que se saben moure en aquest àmbit.
En aquest sentit, també pot resultar lucratiu descobrir artistes xinesos i promocionar-los a occident. Segons Esteban Andueza, l'art crític amb el sistema i el pop-art xinès té encara molt bona sortida en subhastes a Europa i els Estats Units.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.