Cada ratolí que s’utilitza en recerca mèdica val entre 20 i 120 euros; el lloguer de l’estabulari (l’espai on viuen els animals per a assajos clínics) i les cures que necessiten puja a entre 10 i 50 euros per capsa i setmana. No són ratolins corrents, sinó que per a la recerca biomèdica són necessaris animals amb unes característiques concretes, com per exemple, que siguin immunodeprimits perquè no rebutgin les cèl·lules humanes que se’ls introdueixen. Això fa que hi hagi tot un ecosistema d’empreses especialitzades en la cria i comercialització d’aquests.
Charles River, Janvier i Harland són tres dels laboratoris més coneguts del sector, on compren ratolins els investigadors de les facultats de Medicina i Biologia de la Universitat de Barcelona. “És important que siguin companyies especialitzades, perquè han de tenir unes condicions molt concretes”, indica Jordi Alcaraz, investigador de la UB que lidera projectes de recerca sobre el càncer. Han de ser animals modificats genèticament i amb un control sanitari molt gran, perquè no tinguin cap patogen previ en començar l’assaig. De fet, hi ha una empresa catalana que va néixer arrel d’una manca d’oferta que van identificar: Specipig, que va crear una raça de porc exclusiva per a l’experimentació.
Patricia Fernández, també investigadora de la UB, assegura que “tothom recorre a les mateixes empreses; hi ha una mica de monopoli”. Fernández afirma que “experimentar amb animals és molt car; qui no ho fa és per diners”. Tenint en compte el preu de cada ratolí i del lloguer de l’estabulari, Fernández indica que per a un projecte de tres anys d’uns 195.000 euros de pressupost, el cost associat a animals pot representar fins a un 9,2% (18.000 euros). Si tenim en compte només la partida per a material, de 70.000 euros, el percentatge gastat en animals és del 26%. El cost és només una part del problema d’experimentar amb animals. L’altra és el temps que implica. “Per començar, els investigadors han de tenir un curs específic segons la regulació actual, que s’ha d’anar reciclant cada cinc anys”, explica Fernández.
Jordi Alcaraz (investigador): "És important comprar els animals a companyies especialitzades, perquè han de tenir unes condicions molt concretes"
A més, assegura que Espanya és dels països de la Unió Europea amb un control més estricte d’aquesta pràctica, fet que la investigadora destaca com a positiu, però que a la vegada comporta molta burocràcia: “Quan es presenta el projecte de recerca, cal indicar quina és la finalitat de l’ús dels animals, quina quantitat serà necessària, els criteris de benestar animal, com es farà el control veterinari, etc”. Tot això, passa dos filtres; primer, el comitè ètic de l’entitat on es porta a terme la recerca i, després, necessita l’aprovació de la Generalitat. Però tot i els diners i el temps que cal invertir en els animals, els dos investigadors coincideixen en què és un procés necessari en la recerca biomèdica.
Les alternatives
“És un punt intermedi necessari per confirmar el que provem amb les cèl·lules”, explica Fernández. I Alcaraz afegeix un altre factor que converteix quasi en un requeriment per als projectes l’experimentació amb animals. “No surts a les revistes més prestigioses dels Estats Units si no en fas; ens va passar a l’últim assaig que vam publicar, que ens van dir que els havia convençut l’experimentació amb animals més que totes les proves que havíem fet només amb cèl·lules”, indica l’investigador.
L'empresa catalana Specipig va crear fa uns anys una raça de porcs petits adreçats exclusivament a fer assajos clínics
Alcaraz té clar que tot el debat ètic que hi ha al voltant dels assajos amb ratolins i altres animals és un problema important, que els mateixos investigadors es plantegen sovint. A banda, els animals són immunodeprimits, i en el cas del càncer, de vegades els tractaments eficaços en ratolins després no ho són en els pacients, assegura. “Seria millor experimentar amb animals més propers als humans, com els porcs, els ximpanzés o els gossos”, afegeix. Però això encara incrementa més dos dels problemes: l’ètic i el de temps, ja que tenen una vida més llarga i això allargaria l’experimentació. És per això que és en etapes més avançades de la recerca que s’empren altres animals, segons explica Patricia Fernández: “Les farmacèutiques solen utilitzar conills o gossos, per exemple”.
Hi ha alternatives? Sí. La companyia Specipig en va crear una: els porcs en miniatura que ha generat específicament per fer assajos clínics. L'empresa indica al seu web que és una raça petita, que pot arribar a entre 35 i 40 quilos -davant dels 150 a 400 que arriben altres races de porc-, fet que els fa més fàcils de manejar. Tot i que el web no especifica el preu que té cada animal, Alcaraz assegura que és més car comprar un porc que un ratolí.
Hi ha més alternatives: utilitzar embrions de pollastre. No es considera un sistema de proves in vivo, ja que es fa a la membrana corioalantoidea (per això es coneix el mètode com CAM) de l’ou, i no a l’embrió dels pollets en si. Fernández explica que es tracta d’un sistema intermedi, que permet estalviar diners: “Comprem ous fecundats a granges, que valen 0,35 euros cada un, a banda del transport”. Així, el cost total d’un experiment amb ous pot pujar a un màxim de 20 euros. “El problema és que només tenim 10 dies per fer l’experiment, mentre que amb els ratolins, podem allargar fins a dos o tres mesos, entre que creixen les cèl·lules i se’ls inocula el tractament”, indica la investigadora. Hi ha alternatives, cada vegada més.