La ciència de la diferència o per què s’han d’incloure rates femella als assajos preclínics

Errades de diagnòstic, tractaments equivocats, més mortalitat i un major cost per a la sanitat pública són conseqüència de no tenir en compte sexe i gènere en la recerca

Una investigadora en un laboratori, en una imatge d'arxiu, en referència a la recerca diferenciada per sexe | iStock Una investigadora en un laboratori, en una imatge d'arxiu, en referència a la recerca diferenciada per sexe | iStock

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort entre les dones; la genètica femenina provoca una major predisposició a patir afeccions autoimmunològiques; les dones necessiten la meitat o una quarta part de dosi de psicofàrmacs que els homes per assolir els mateixos resultats. Són fets àmpliament desconeguts per la població en general, però també poc tinguts en compte entre la comunitat mèdica. La salut d’homes i dones és diferent per dues raons: el sexe (les característiques biològiques) i el gènere (els condicionants culturals). Però, tradicionalment, la ciència només ha tingut un punt de vista: el masculí. Per què no s’estudien per separat, per exemple, els efectes d’un tractament o d’una malaltia sobre homes i sobre dones?

La ciència de la diferència és un concepte recent: “El sexe com a variable en la recerca mèdica s’ha proposat en els darrers 10 anys”. Ho ha explicat la metgessa especialitzada en endocrinologia i medicina amb perspectiva de gènere Carme Valls durant la conferència La perspectiva de sexe i gènere en el futur de la medicina personalitzada, organitzada per la Fundació “La Caixa” i celebrada al Palau Macaya de Barcelona. Els biaixos en la recerca venen de lluny i, segons Valls en conversa posterior amb VIA Empresa, tenen com a causa la “ignorància”.

L’elusió de les diferències entre sexes i gèneres ja es dona d’entrada, en la tria de què s’investiga, és a dir, quina mortalitat s’ha de prevenir. En els assajos preclínics tampoc no és freqüent que hi hagi distincions: “Un 70% dels treballs sobre malalties cardiovasculars es porten a terme únicament amb rates mascle, quan són la primera causa de mort entre les dones”. I és que abans es pensava que les rates femella presentaven una gran variabilitat d’hormones -fet que podia afectar els resultats-, però fa poc s’ha comprovat que són els mascles que realment pateixen més canvis.

Dels 2.484 estudis sobre la covid-19 que s'havien fet fins al maig de l'any passat, només un 4% feien al·lusió a la diferència per sexes

Una altra de les ponents a la conferència del Palau Macaya ha estat Valeria Raparelli, professora de les universitats d’Alberta i Ferrara. Segons ella, en els estudis de la covid-19 mateix es veuen biaixos: “Hi ha diferències biològiques en els factors de risc de patir coronavirus”. Dels 2.484 estudis sobre la pandèmia que s’havien fet fins al maig de l’any passat, només un 4% feien al·lusió al sexe, segons Carme Valls. A més, dels 11 assajos clínics publicats, cap no parlava de distincions. I si poca ciència de la diferència es troba quan parlem de sexe, analitzar el gènere és encara més poc freqüent, segons Raparelli.

“No existia cap mètode estandarditzat per realitzar-lo, perquè és molt complex; són molts aspectes que conformen el gènere”, ha indicat. El seu equip de recerca a la universitat ha fet un primer pas en aquest sentit. D’aquesta manera, els investigadors poden aplicar amb més facilitat aquestes variables a les recerques. I és que Raparelli considera que els dos factors -el sexe i el gènere- són igual de rellevants per millorar la salut de les persones.

Causes i conseqüències econòmiques   

“Si fos per la indústria farmacèutica, només estudiaríem el colesterol”, es queixava Valls durant la conferència, en la qual també hi han participat Luis Rocha, professor i director del programa de graduats en Informàtica Complex Networks and Systems de NSF-NRT; i Silvina Catuara Solar, doctora i mentora de startups a EIT Health. Hi ha motivacions econòmiques per no estudiar la diferència en la salut d’homes i dones? No. Segons Valls, incloure-ho en els estudis no n’apuja el cost. “Quan dissenyes un treball científic i des del principi inclous rates femella, per exemple, no té un cost diferent; ara, si un cop has acabat de fer l’estudi amb rates mascle l’has de repetir amb femelles, sí”, indica la metgessa.

Mals diagnòstics i tractaments -relacionats amb dones- provoquen una major mortalitat i augmenten els costos de la sanitat pública i privada amb un major nombre d'entrades a la UCI a llarg termini 

El que sí que hi veu són conseqüències econòmiques. I és que mals diagnòstics i tractaments a dones per falta de recerca provoquen una major mortalitat i augmenten els costos de la sanitat pública i privada amb un major nombre d’estades a la UCI a llarg termini, per exemple. Com es pot frenar aquesta tendència? Amb més diversitat en els equips, els mètodes i els problemes. I és que el sexe de l’investigador pot tenir un impacte en els resultats de la recerca.  

La medicina personalitzada i el ‘big data’

Raparelli ja ha notat un canvi en els darrers anys i creu que n’hi haurà més, basant la premissa en la direcció en la qual avança la medicina. “Si volem individualitzar els tractaments, ens hem de plantejar qui són els nostres pacients”, ha indicat. I aquí hi inclou el sexe i el gènere. Aquesta personalització serà possible, en part, gràcies a les dades i el seu anàlisi a través de la intel·ligència artificial. Però aquí també hi troben un problema tant la professora italiana com la metgessa catalana.

“Hem estat poc intel·ligents amb la intel·ligència artificial”, resumeix Valls. I Raparelli afegeix que el problema és que “no estem alimentant els algoritmes suficientment en base de la variabilitat de sexe i gènere”. Més enllà de l'economia i la tecnologia, el problema de fons és ètic perquè s'està obviant la diferència entre homes i dones i com això té diferents efectes en la salut, de manera que s'exclou el sexe -i el gènere- femení de l'equació. Qui ha de posar remei a aquest abandonament? Tant la salut pública com les institucions privades, segons Valls.

Explica en una conversa telefònica que, l'any 1993 als Estats Units, es va aprovar una normativa segons la qual cap projecte de recerca podia rebre diners públics si no diferenciava per sexe i incloïa també la diversitat ètnica. El 2016, es va impulsar una iniciativa semblant al Canadà i, actualment, països com Suècia, Dinamarca i els Països Baixos també apliquen normes en aquest sentit. A l'Estat espanyol, no n'existeix cap. Segons Valls, la clau es troba en "invertir en docència, canviar el que s'ensenya a les universitats", per tal de tenir noves fornades de metges conscienciats. Tot i que en l'àmbit privat tampoc no hi ha inversions específiques, sí que existeixen recomanacions favorables a la ciència de la diferència.  

Més informació
Intel·ligència artificial per predir l'evolució de la covid-19
Nuria Pastor: “És el moment de les startups del món sanitari”
Avui et destaquem
El més llegit