L'Anàlisi
Per què no s'aplica immediatament la reducció de l'IVA?
Uns fan els deures immediatament, altres no són capaços i molts estan a l'espera. A l'espera de què?
Hem seguit de prop l'actuació d'algunes companyies per traslladar al mercat la reducció de l'IVA a zero dels productes de primera necessitat i del 10 al 5%, els olis i les pastes. Les petites botigues i els autònoms arribaran a temps de traslladar els nous preus més endavant. Moltes empreses grans s'han pres el seu temps, per si un cas, i no han volgut aplicar-los tot esperant la ratificació de la norma pel Senat o que l'efecte es dilueixi. Altres, com Mercadona, ens consta que han pagat bastants hores extra als equips de treball en plenes festes per canviar preu a preu els lineals per tal de complir d'aquesta manera la norma des del primer moment.
Un cop sancionada la llei, el govern no ha manifestat encara com la farà complir. És temps d'equilibris. Per una banda, la carn i el peix han quedat a banda de les rebaixes de l'impost, no sabem per què. Per una altra, el govern revalora les pensions i l'Ingrés Mínim Vital, i implanta ajudes directes als agricultors per valor de 300 milions d'euros per compensar l'augment dels costos de producció.
Val a dir que portem uns anys de reducció del pes de la carn i del peix, junt amb el pa, dins la cistella dels productes frescos. En ambdós casos, s'està desplomant: la carn, en els sis darrers anys, fins als 46 quilos de mitjana, quedant molt per sota de la mitjana europea; l'excepció és la carn d'au, la xarcuteria i la carn seca, que són contra cícliques. El peix, si descomptem l'any 2020 que va repuntar, la davallada porta deu anys, consumint-se 23 quilos per persona i any; lògicament el peix congelat mostra la tendència contrària dins de la partida. Les famílies es decanten cada cop més per la simplificació del nombre de productes i pel poc interès per les innovacions, refugiant-se en els productes bàsics (Aecoc Shopperview, 2022).
Des de fa anys el pes de la carn i del peix, junt amb el pa, s'ha reduït dins la cistella dels productes frescos
La raó que addueix el govern per segregar aquests dos productes és perquè considera favorable a les economies més febles una discriminació impositiva. Però, això no es podrà comprovar. Per què? En analitzar la composició de la cistella de la compra, s'observa que la carn representa el 7% del volum i el peix, el 3,6%, per un 17% del lacti, el 14,4% de la fruita fresca, el 9,1% de les hortalisses, o l'1,8% els olis (MAPA, 2021). No és qüestió doncs ni de major ni de menor pes dins el conjunt de productes. Més aviat creiem que un cop es va trencar el diàleg amb el sector alimentari en no prosperar les converses amb la vicepresidenta Yolanda Díaz que volia una cistella alimentària bàsica de preu reduït pel temps de crisi, l'exclusió d'aquests dos productes sembla més una decisió de part que no pas un criteri raonable. En qualsevol cas, no sembla que acabi tenint excessiva incidència durant els sis mesos que durarà provisionalment la mesura. Els sectors de la carn i de la pesca es mostren decebuts. És comprensible. Però creiem que en una taula de negociació, encara que no s'arribi a resultats de màxims, aquesta qüestió haguera pogut encabir-se fàcilment.
Lleis i compliment de les normes
Als clients ara els preocupa el compliment de la norma, tant la del 4% al 0% (articles de primera necessitat), com la del 10% al 5% (olis i pastes). Uns fan els deures immediatament, altres no són capaços i molts estan a l'espera. A l'espera de què, ens preguntem? Som un país de moltes lleis i de massa pocs compliments. La producció legislativa està a l'altura de la majoria dels països de l'entorn, però la capacitat de ser aplicades ens distingeix. Alguns utilitzen les motivacions polítiques contra la diversitat de legislacions entre les autonomies, quan són faves comptades; altres usen subterfugis per retardar l'aplicació a l'espera que un nou govern les modifiqui; uns tercers, des del sector dels fabricants i dels distribuïdors, es repengen i no tenen pressa en prendre les decisions; uns últims aprofiten les pujades de preus, pels motius que sigui, per fer-los anar amunt, però els manegen per mantenir-los o augmentar-los quan hi ha condicions per baixar-los. Per desgràcia, tot el que rellisca s'acaba enfilant; però no tot el que puja baixa immediatament.
Som un país de moltes lleis i de massa pocs compliments
A l'hora de construir els preus, es requereix tota la transparència del món per traduir l'impacte dels costos, dels impostos i dels marges de tota la cadena de subministrament. Els vint anys d'era low cost han esperonat els preus a la baixa, fet que ha democratitzat molts productes, però ha introduït a l'hora un vici: el preu final no és la resultant de tota aquesta estructura sinó que es dilueix reapareixent com quelcom erràtic, banal, líquid, que es pot modificar, pujar o baixar, sense criteri. És clar que el preu és un element de màrqueting. Dit això, s'imposa una ètica en el seu maneig per evitar que les rebaixes permanents i indiscriminades i la sobreabundància de la producció amaguin la seva directa relació amb el valor de cada cosa.
Encara que els petits comerços i els autònoms no tinguin estructura suficient per traduir immediatament les incidències dels factors productius als preus, han de cercar la dimensió adequada -via creixement o associada- per fer-ho possible, si no volen ser escombrats encara més amb la constant reducció dels seus marges. Els grans poden compensar, ells, no.
Un dels factors principals per comprar presencialment i virtualment és la confiança. A part de complir amb la llei, que és un criteri ètic, millorar-la o recuperar-la són arguments per traduir immediatament la reducció de l'IVA als preus finals.