L’edat dels pagesos: una bona 'fake news'?

Hem heretat un seguit d’informacions que hem assumit com a certes, les quals formen el nostre background cultural: la terra és rodona, la mel la fan les abelles, Einstein va descobrir la teoria de la relativitat o el petroli és una energia fòssil, entre d'altres. Una d’aquestes informacions assumides com a certes és l’elevada edat dels pagesos catalans. El 99,99% de les persones que conec saben això. Les estadístiques publicades per la Generalitat de Catalunya o pels sindicats agraris confirmen aquest fet. Per tant, per pur sil·logisme d’aquí uns pocs anys no hi haurà agricultura a Catalunya i tot ho haurem de comprar a fora. Aquesta idea, des del populisme urbà, ha servit per alimentar diverses teories alarmistes i en general per distanciar la societat catalana del fet alimentari.

Tanmateix, ens trobem davant d’una desinformació que cal corregir. Sé que costarà una mica corregir-la atès que ja forma part de l’ADN del català ben informat. El camí per modificar aquesta imatge tan arrelada han de ser les estadístiques i la clarificació dels conceptes, alguns dels quals ens emmirallen i distorsionen la realitat. Les estadístiques són feixugues, però animo a seguir-les atès que són les dades objectives les que ens permeten comprendre i abordar els camins de progrés. Entrem-hi, doncs.

Empresaris agrícoles

El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAR) de la Generalitat de Catalunya publica a la seva web la següent informació: 

En referir-se a l’edat s'esmenta solament a les persones físiques i publica la següent informació que s’exposa seguidament de forma gràfica:

Aquesta informació és la que es difon per tots els mitjans de comunicació per referir-se a l’edat dels pagesos. D’acord amb aquestes dades el 40,95% dels pagesos tenen més de 65 anys. Una evidència estadística que confirma la informació generalment assumida. Sens dubte es tracta d’una desinformació tal com es demostrarà.

La idea que no hi haurà agricultura a Catalunya en uns anys ha alimentat teories alarmistes

Qui hi ha dins d’aquesta estadística? Entre altres persones hi ha la Sra. Antònia, la meva sogra, una adorable senyora de 96 anys. És la Sra. Antònia una pagesa? Evidentment no. Per què, doncs, hi ha la Sra. Antònia en aquesta estadística? Perquè és la propietària de la finca i titular perceptora dels drets de la PAC. La Sra. Antònia és l’empresària de la seva finca, però no té cap ocupació agrària, la qual la té cedida a una empresa agrària que gestiona la finca en una relació “a mitges”. És a dir, en aquesta estadística hi ha els empresaris “persones físiques” perceptors de la PAC que solen ser els propietaris d’aquestes finques. Són sovint d’edat avançada perquè els drets de propietat no solen cedir-se abans de la mort. Els pagesos, els treballadors del camp i els ocupats agraris els hem de buscar en una altra estadística.

Com a curiositat a tenir en compte és que a l’estadística d’edat no s’hi incorporen les persones jurídiques, les quals tenen un CEO, gerent o responsable de qui també podríem considerar la seva edat.

Una altra curiositat d’aquesta estadística és que, per a edats menors de 41 anys, les dones solament representen el 19,95%. En canvi, per edats majors de 65 anys representen un 38,11%. Un fet vinculat a la longevitat més gran de les dones i a la probable herència a l'enviudar de la propietat de la finca i, com a noves empresàries, dels drets de la PAC.

Ocupats agraris, treballadors del camp

D’un sector empresarial estàndard com ara el tèxtil, fusta, paper, construcció o restauracó solem identificar, d’una banda, unitats productives o empreses, que tenen cada una d’elles una figura individual o col·lectiva d’empresaris. I, d’altra banda, el nombre d’ocupats que poden ser directius, administratius, tècnics, operaris o jornalers. Els ocupats agraris a tots els sectors es comptabilitzen a partir de les dades d’afiliació a la Seguretat Social.

La identificació d’ocupat agrari aglutina tres règims de la Seguretat Social. En primer lloc, els agraris autònoms o treballadors per compte propi, on trobem els responsables o titulars de la gestió de l’explotació. En segon lloc, el règim especial agrari. En tercer lloc, treballadors del règim general que identifiquen la seva activitat com a agrària. Cal observar, també, que hi ha ocupats que efectuen tasques agràries des d’una empresa de serveis i que, per tant, no figuren en aquesta estadística. Aquest darrer concepte és cada cop més freqüent. En alguns casos, possiblement, és a causa de la voluntat d’evitar la denominació “pagès” que ha estat tan injustament castigada per la societat urbana.

Moltes empreses de serveis fan tasques agràries i eviten la denominació de "pagès"

Si parlem d’ocupats agraris, la imatge sobre l’edat dels ocupats al sector agrari es transforma completament. Aquesta estadística, a partir de les dades de la Seguretat Social, les publicava el Gabinet Tècnic del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, però es varen deixar de publicar el 2012. Tot i tenir en compte possibles variacions que s’hagin pogut produir al llarg dels següents anys el gràfic següent és especialment revelador. Pel que fa als homes, la mitjana d’edat (41,62 anys) era la d’un sector jove. Els autònoms, on hi sol haver els responsables de la gestió de l’explotació, tenien una mitjana d’edat de 47 o 48 anys, plenament dins de la normalitat d’altres sectors empresarials. En canvi, les dones tenien una mitjana d’edat clarament més alta (45,95 global i 52,7 per les autònomes). Aquest fet, amb tota probabilitat, expressa un fet discriminatori vers la dona, el treball de la qual resta ocult. La dona en molts casos solament s’afilia a la Seguretat Social a la darrera etapa de la seva vida laboral amb la finalitat de poder obtenir una pensió.

Font: Elaboració Gabinet Tècnic DARP amb dades de la Seguretat Social

Sobre aquest tema vaig tenir l’ocasió de publicar un article tècnic a la revista Indice promoguda per l’Institut Nacional d’Estadística. En l'article titulat ¿Por qué contamos mal los agricultores? exposava les dades d’ocupats agraris a Espanya el quart trimestre de 2019. La següent gràfica n’és una reproducció.

Pot observar-se la gran diferència entre, d’una banda, la realitat, en què a Espanya solament un 2,18% dels ocupats agraris són més grans de 65 anys. I, d’altra banda, la informació de què el 40,9% de pagesos són més grans de 65 anys, de la que parlen -de manera desinformada- les estadístiques catalanes. Les quals es refereixen a conceptes diferents però la interpretació de la ciutadania les fa equivalents.

El cost de la desinformació

Quan exposo aquestes dades objectives, quan explico que l’edat mitjana dels pagesos és de 42 anys (dada de 2011) el retorn que tinc és d’incredulitat, ja que estic contradient el que tothom sap. Més encara, pel fet que la pròpia Conselleria de la Generalitat afectada confirma que el 40,95% dels pagesos tenen més de 65 anys. Una dada, així mateix, repetida per tots els mitjans de comunicació.

Quin interès pot tenir un sector que està format per una colla de "iaios"? Hem llegit editorials i articles identificant la falsa edat elevada de la pagesia amb l’endarreriment

Però aquesta desinformació que en lloc de comptar la gent que treballa, comptabilitza perceptors de la DUN, sovint propietaris d’edat avançada, distorsiona seriosament la realitat del sector i propicia el distanciament i el menysteniment del sector. Quin interès pot tenir un sector que està format per una colla de iaios? Hem llegit editorials i articles identificant la falsa edat elevada de la pagesia amb l’endarreriment. Tot plegat deixa ocult un sector que s’està preparant per jugar un paper decisiu en la gran transformació i que està vivint un seriós procés de reestructuració i de modernització.

Tot i això, el fet que el traspàs de titularitat de la finca no es produeixi fins a la mort del propietari, tal com és majoritàriament la situació actual, sí que frena l’actualització tecnològica del sector. En aquest sentit, caldria afavorir la transmissió de titularitat amb incentius fiscals i garanties que donessin seguretat als vells propietaris. Una acció en aquest sentit afavoriria els necessaris processos de transformació, els quals requereixen un horitzó temporal allargat que solament la joventut pot oferir.

Vers la normalització dels identificadors del sector agrari

Al sector agrari, com a tots els sectors, hi ha empreses, empresaris, propietaris i ocupats o treballadors amb múltiples funcions diferenciades, des del director al peó. Cal acabar amb la deformació d’aquests conceptes. La Sra. Antònia no és pagesa, és propietària i empresària. Les terres les porta una empresa agrària de l’entorn que sí que té treballadors ocupats en la producció agrícola, aquests són els pagesos.

Cal una informació que no desinformi. La mandra que tant l’administració pública com els sindicats agraris han tingut en modificar el tractament de les dades, vers una informació clarificadora, solament està causant perjudicis en la ja deteriorada imatge de la pagesia. Un error que caldria corregir al més ràpid possible i explicar-ho a la societat urbana i no urbana. Com volem que ens entenguin si no els hi expliquem bé?