Tal com bé va definir Roger Gaspa en aquestes pàgines, els preus s’han trobat amb una tempesta perfecta. Un shock d’oferta des de diferents vectors: Covid, guerra a Ucraïna -un destacat graner del món- amb riscos de distribució de la producció i riscos de la pròpia producció, increment del cost de l’energia en un mercat afectat pels condicionants de la oferta de Rússia com a gran proveïdor d’Europa (40% del gas, 4 % del carbó, 26% del petroli), i amb el dels preus dels fertilitzants, a més sequera i fenòmens climàtics extrems, desviació de la oferta alimentària a la producció d’agrocarburants, bloqueig d’exportacions de sucre de la Índia, ... Com a resultat hi ha una inflació interanual del 15,3% per als aliments i begudes no alcohòliques a novembre 2022, una inflació desconeguda als darrers vint anys.
L’increment de preus dels aliments afecta directa i seriosament als fràgils equilibris socials al incidir sobre un consum crític de la població. D’aquí que moderar en el possible aquesta inflació esdevé una prioritat dels governs i concretament del Govern d’Espanya. Tanmateix, fins arribar a les mesures aprovades aquesta setmana s’han fet algunes propostes que, en la meva opinió, han estat desencertades. Contràriament, les propostes realment aprovades semblen orientar-se en la bona direcció.
Posar un topall als preus dels aliments derivaria en una pressió afegida i critica sobre el sector primari i el petit comerç
En primer lloc es va parlar de “topar los precios” en proposta mimètica al topall dels preus de l’energia, on les companyies elèctriques havien efectivament obtingut uns beneficis exagerats “caiguts del cel”. Sobre aquest tema ja es va manifestar el Col·legi d’Economistes, que va considerar-ho “ni viable, ni recomanable”. La proposta partia d’un seriós desconeixement de la realitat dels mercats alimentaris altament competitius a nivell de les grans distribuïdores, els beneficis de les quals provenen de la pressió sobre les baules inferiors de la cadena des de la seva superior capacitat de negociació per mor d’una cadena alimentaria desequilibrada. “Topar” els preus dels aliments derivaria en una pressió afegida i critica sobre les baules inferiors i, especialment, vers el sector primari i dificultaria la competitivitat del petit comerç. Pel contrari, les solucions en aquest aspecte passen per la restauració dels equilibris de la cadena, tal com s’orienta, amb totes les seves possibles insuficiències, la Llei de la Cadena Alimentària.
Un impost sobre els guanys de les grans superfícies comportaria un increment immediat dels preus dels aliments
Una segona proposta de la qual s’ha parlat ha sigut la de posar una impost sobre els guanys de les grans superfícies. Al marge de la dificultat de definir què és i que no una gran superfície. La proposta comportaria immediatament un increment de preus dels aliments, objectiu contrari al propòsit del impost. A menys que s’acompanyés de mesures de control directa sobre els preus, quelcom que s’assemblaria força a la fixació de preus públics amb totes les conseqüències disruptives que sol acompanyar a aquest tipus de mesura.
La solució adoptada finalment es resumeix en:
1. Eliminació de l’IVA pels aliments de primera necessitat (pa, farines panificables, llet, formatge, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums, patates, cereals) que passa del 4% al 0%. Complementàriament, reducció del IVA del 10% al 5% per oli i pasta. L’objectiu és moderar el preu del consumidor reduint-ne l’IVA sense afectar al preu de mercat. Un cost que assumeix l’Estat, beneficiari els darrers mesos de la sobre recaptació per l’efecte de la inflació. Aquesta mesura de rebaixar l’IVA havia estat àmpliament demanda per diferents actors del sistema agroalimentari. Com a mancança n’és l’exclusió de carn i peix, productes cars i claus per a una alimentació dietèticament complerta
2. Ajuda de 200 € per 4,2 milions de famílies amb rendes anuals fins a 27.000 euros. Una mesura directa en forma de “xec alimentari” a la població més vulnerable i, per tant, més afectada
3. Suport als agricultors amb la finalitat de moderar els increments de costos en fertilitzants i evitar així caigudes de la producció.
4. Ajut extraordinari i temporal per sufragar el preu del gasoil agrari i pesquer
Sobre les opcions establertes sempre es podrà discutir sobre la magnitud més o menys suficient de les mesures preses. Tanmateix, en termes conceptuals, totes elles semblen ben orientades. En tant que no afecten a les dinàmiques dels mercats sinó que es dirigeixen a reducció de costos i d’impostos, quelcom que ha de redundar en una reducció dels preus dels aliments. Per aquesta raó no sembla que les mesures adoptades hagin de provocar tensions sobrevingudes sinó just el contrari. En qualsevol cas, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència es proposa vigilar l’aplicació correcta de la reducció impositiva sobre els productes bàsics en els seus quatre objectius.