La recepta del conseller Giró: pressupostos, talent i valentia

Per a què Catalunya pugui afrontar l’actual situació d’incertesa econòmica, el conseller Jaume Giró proposa a les forces polítiques que permetin l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, una aposta per la promoció del talent i “mes valentia a l’hora de prendre decisions” encara que algunes mesures siguin impopulars.

Giró va exposar aquesta recepta en la conferència que va pronunciar aquest dilluns en el Col·legí d’Economistes titulada Catalunya està prou preparada per garantir el benestar de la població? Tot i reconèixer que la pregunta era senzilla, el conseller es va justificar amb que “l’Economia és una ciència d’aproximacions, no d’exactituds” per no respondre amb un ‘sí’ o amb ‘no’ i estendre’s en matisos. Al capdavall, va venir a dir que Catalunya estava preparada si bé, parafrasejant Kristalina Georgieva, directora del FMI, va recordar que estàvem davant una situació “d’increment significatiu de la incertesa” que ho podia capgirar tot.

Sobre l’increment de la incertesa, Giró ho va explicar amb aquesta paràbola: “hem estat navegant fins fa pocs per un riu d’aigües tranquil·les, però, en aquest moment estem en un tram d’aigües ràpides i és probable que, al davant, ens esperi un tram d’aigües braves”.

Crida a les forces polítiques

Per això, Giró es va dirigir als diversos grups polítics, amb l’excepció de Vox, per demanar la seva col·laboració per elaborar uns pressupostos per l’any 2023 que tinguin en compte les “conseqüències econòmiques i socials” que previsiblement patirem a partir de la propers tardor.

També proposa “convertir el talent en la principal industria de Catalunya”. Va insistir en en que l’economia catalana ha de girar sobre la Innovació, la recerca i la innovació.

“Si volem creixement econòmic, si volem benestar, si volem economia productiva, haurem d'acostumar-nos a veure auto-generadors”

I va advocar per la valentia en la pressa de decisions. “Si volem creixement econòmic, si volem benestar, si volem economia productiva, haurem a acostumar-nos a veure auto-generadors” i camps de plaques fotovoltaiques encara que una part de la població s’oposi a aquestes infraestructures si afecten al seu territori.

En la conferència també va advertir sobre les conseqüències de la inflació, l’evolució del mercat de l’energia i, fins i tot, es va mostrar molt crític amb l’OTAN. Sobre el primer factor, el conseller va destacar que “l'element més pertorbador d'aquest horitzó imprevisible és la inflació” i, a continuació, va assenyalar que ”Catalunya estaria millor preparada si fos un estat amb sobirania plena i eines de política fiscal” tot i reconèixer que, a Europa, “qui té el poder de combatre la inflació són els bancs centrals". Va advertir que “no podem descartar que la inflació persisteixi per damunt d’uns nivells raonables”.

Mercats de l’energia

Sobre la creixent tensió en els mercats de l'energia, va subratllar que “Europa ha d'accelerar la transició cap a una menor dependència energètica. I també ho hem de fer a Catalunya”. I va lamentar que, davant la situació de crisi, s’estiguin “revitalitzant” les fonts d’energia més contaminants com és el carbó. Però, tot i aquestes tendències mundials, va insistir en que Catalunya es planteja, en un termini de 30 anys, la transició cap a un model energètic neutral pel que fa a les emissions.

Giró va adoptar un to crític quan es va referir als criteris del govern espanyol en el repartiment dels fons europeus Next Generation: “No sóc optimista sobre els criteris amb els quals es distribueixen: no són transparents, ni eficients ni justos”. Va posar com a exemple de bon criteri el cas alemany, on aquests fons es distribueixen pels diversos länder en funció de la seva població i territori.

També va aprofitar la conferència per carregar contra la recent cimera de l’OTAN de Madrid, les posicions de la qual va qualificar “d’error estratègic”. Va argumentar que calia “obrir una porta de sortida” al conflicte en la qual “ni Ucraïna ni Rússia se sentin humiliades” perquè això permetria recuperar el mercat de l’energia.