L'entrada de Google a Singapur | iStock

regulació

"La llei de la competència en economia digital no ha assolit els seus objectius"

El Palau Macaya de La Caixa i l'ACCO organitzen un debat sobre la necessitat de canviar la regulació en matèria de competència entre empreses per no acabar amb ella

Som conscients del preu que té la gratuïtat de serveis com el cercador de Google, les aplicacions sense cost dels nostres telèfons intel·ligents o de comprar un raspall de dents per internet? Que els usuaris aconseguim tenir al nostre abast tot això i sense pagar ni un euro té un cost elevat, la nostra privadesa; però, com es regula tot això i com la llei pot ajudar al fet que la competència entre empreses no mori i no perjudiqui el consumidor? L'economia digital ha vingut per quedar-se, però això "ens obliga a pensar fora de la nostra zona de confort". En paraules del professor de Dret de Competència a la Universitat d'Oxford, Ariel Ezrachi, el debat en aquest sentit no és si hi ha o no beneficis, la discussió se centra, a parer seu, en si el mercat continua funcionant.

Més info: Tecnologia, competència i talent

En el marc del cicle de debats organitzats pel Palau Macaya de La Caixa amb l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) sobre com l'economia moderna està forçant a repensar les regles del joc pel que fa a la regulació, s'ha posat en qüestió el fet de si la llei té el poder de resoldre el problema que avui dia provoca aquest nou panorama per a les empreses i per als consumidors perquè, de moment i segons Ezrachi, "la llei de la competència en l'economia digital no ha assolit els seus objectius".

Ezrachi: "La llei de la competència en l'economia digital no ha assolit els seus objectius"

I si no els ha assolit és, a part de "la lentitud amb què es prenen les decisions", per "com la política incideix en el debat i en què fer". L'advocat principal de competència en Google a Londres, Miguel Pérez, posa damunt de la taula que la legislació considera que "quan comencem a tractar als consumidors com a bestiar faran allò que l'empresa dominant proposi", mentre que, al seu judici, "en el món en línia la definició d'internet és que qualsevol està a un clic del que busca". El que sí que és cert és que, com diu Ezrachi, "quan comprem en línia, no veiem el mercat, veiem una realitat dissenyada per a nosaltres", és a dir, que si jo busco Apple a Google, ja sabrà que vull un producte d'aquesta companyia i no una poma.

The winner takes it all

Com deia la cançó d'Abba, el guanyador s'ho emporta tot. "Ens topem amb una situació en què el que guanya es queda amb tots els clients i amb tots els beneficis" perquè "hem passat a parlar de competència en el mercat a competència dins del mercat", explica el professor de la Universitat d'Oxford, que recorda que de les vuit principals empreses del món, set són plataformes com Google o Amazon. La realitat ha canviat i és necessari -i corre pressa- posar-se les piles en aquest terreny perquè avui "les plataformes són el centre de la nostra economia".

El Palau Macaya i l'ACCO debaten sobre la regulació de la competència

I, partint d'aquesta realitat que ja fa anys que s'ha imposat a les nostres vides, el també director del Centre de Dret i Política de Competència de la Universitat d'Oxford lamenta que "no hem abordat el principal problema que són les fusions entre les principals plataformes que han generat monopoli" i poden acabar amb la competència. Aquesta incertesa, que conviu amb mercats molt dinàmics, "fa augmentar els costos" i aquesta situació ha desembocat en què "moltes fusions es duen a terme per acabar amb la veracitat del consumidor". Per exemple, "les acusacions a Google i Facebook sobre la veracitat de les fusions".

Davant d'aquest panorama, que avança a la velocitat de la llum, Ezrachi es pregunta si "hem de desenvolupar entitats digitals regulatòries" perquè, segons el seu punt de vista, "la llei de la competència no pot considerar-se la solució a tots els nostres mals" i més tenint en compte que "tenim una limitació i és que "en l'àmbit judicial les coses van molt lentes". Es tracta de fair play, de regular el joc net i que, si per exemple algú cau, vingui una ambulància però també hi hagi un cèrcol per evitar la caiguda. "Cal posar fronteres al mal", proposa.

La major multa de la història

Les milionàries multes de la Comissió Europea a Google per la seva posició dominant en el mercat va servir per demostrar que "en alguns casos, la cosa es posa molt política: la llei de la competència vol argumentar que és científica però sovint és qüestió de percepció que s'acaba convertint en política de manera molt ràpida si no vigilem perquè no sigui així", es lamenta l'advocat principal de competència a Google, que recorda que la multinacional va rebre les multes més altes mai imposades en la història: una de 2.420 milions d'euros el 2017 i una altra de 4.340 milions d'euros un any més tard.

Pérez: "La llei de la competència vol argumentar que és científica però sovint és qüestió de percepeció"

L'argument era, d'una banda, que Google afavoria de forma sistemàtica el seu servei de comparació de preus amb Google Shopping en els resultats del seu cercador en detriment dels dels seus rivals i, per l'altra, per utilitzar Android de forma monopolística i haver violat des del 2011 la normativa europea per "imposar restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android i els operadors de xarxes mòbils" consolidant "la seva posició dominant" en el mercat d'internet.

Per qüestió de competència deslleial també, Spotify va denunciar Apple a Brussel·les en considerar que les regles "limiten les opcions i reprimeixen la innovació a costa de l'experiència de l'usuari". Segons la companyia de música en streaming, els de Cupertino actuen com a "jugador i àrbitre" per posar en desavantatge la resta de desenvolupadors per obligar els serveis digitals a pagar una comissió del 30% per cada compra realitzada mitjançant el seu sistema de finançament, cosa que inflaria el preu de Spotify i l'elevaria per damunt del d'Apple Music. Casos així, moltíssims, però poques línies de treball definides en aquest terreny.

Forçats a canviar el model de negoci

La legislació ha obligat, per exemple Google, a canviar el seu model de negoci segons explica Pérez, que recorda que "nosaltres abans no cobràvem" i que, a més, van voler generar un model de negoci basat en el pagament en espècies, però la Comissió Europea no ho va acceptar. "Quan et fas gran com a empresa, et canvien el model de negoci, te'l prohibeixen, te'l limiten i te'l bloquegen", es lamenta l'advocat de Google, que ho dibuixa amb una imatge molt clara: "Ens han imposat vendre hamburgueses Burger King en un local McDonald's".

Realp: "Mentre canvia el model de negoci, la decisió de la UE no és positiva per als consumidors perquè hauran de pagar les aplicacions i la pagaran amb dades"

El director general de l'ACCO, Marc Realp, també ha volgut dir la seva assenyalant que "res és gratis" perquè "l'usuari paga un cost, però mentre canvia el model de negoci, la decisió de la UE no és positiva per als consumidors perquè hauran d'acabar pagant les aplicacions i ho pagaran amb les dades".

I és que, com diu el professor d'Oxford, "no sabem què cal fer, però alguna cosa s'ha de fer" perquè, com exposava la vicepresidenta de la Comissió Europea, Margrethe Vestage, "tot allò que passa en línia no es queda en línia. Afecta tot el que fem, des de la forma en què fem la nostra feina fins al futur de la nostra democràcia".