"Cal que la societat torni a mirar les empreses com un element essencial"

Constantino Montañés, psicòleg i 'headhunter', autor de 'La història de NU', considera que la nova realitat comporta "processos de millora"

L'autor del llibre 'La història de NU', Constantino Montañés | Toni Prim L'autor del llibre 'La història de NU', Constantino Montañés | Toni Prim

Una conversa entre un cadell de bòxer i el seu amo Eloi. Aquest és el fil conductor de La història de NU (Pagès editors, 2020), un llibre amb el qual el psicòleg i headhunter lleidatà Constantino Montañés intenta dibuixar la nova realitat econòmica, social i moral que ha de sortir de l'actual crisi de la Covid-19. I en aquest context, les empreses i les persones que les formen han de ser capaces de recuperar valors com l'empatia, l'altruisme i la solidaritat. Curiosament, els animals, com el gos protagonista, són el mirall que serveixen per assolir aquest objectiu.

Tan complicada s'ha posat la situació, què hem de trobar les respostes en un cadell de bòxer?

He volgut descriure una situació que alhora és simbòlica i real. Si les persones, en teoria, som capaces de comunicar-nos, per què no ho podem fer amb un cadell de bòxer? Paradoxalment, quan a la Nu li expliques les situacions, no entén com els humans podem actuar així. És evident que tenim més possibilitats de raonament que els animals, però no utilitzem tots els recursos dels quals disposem. Necessitem més eficiència i no només usar-los per l'interès i el benefici propi. Es tracta de substituir els valor imperants, que ens han imposat, pels importants.

Per portar a terme aquesta tasca, ens han ajudat la pandèmia i el confinament pel coronavirus?

En el meu cas, el llibre i els seus propòsits estaven fets abans, ja que el vaig entregar el febrer. Però l'epíleg, escrit per Cristóbal Colón, president de la Fageda Fundació, es va elaborar abans. De fet, Colón comenta que en poques setmanes han emergit comportaments de solidaritat i s'han enterrat altres mancats de valors. Però tot i això, ens posa uns deures quan diu que és la nostra responsabilitat individual escollir quina nova realitat desitgem.

"La Cooperativa La Fageda és un símbol del camí que hauríem d'emprendre per afrontar la nova normalitat"

Com a assessor d'empreses i descobridor de talent, amb quina realitat hauríem de quedar-nos?

Un exemple seria que el sector sanitari, amb tot el que ha patit, encara no ha implantat determinats protocols que fa temps s'estan practicant a l'àmbit alimentari o animal. Per mi no resulta concebible que pugui recórrer l'interior d'un hospital públic sense haver de netejar-me les sabates en cap moment. Al sector sanitari, l'únic que ha canviat és el reconeixement envers el seu personal. Però les transformacions haurien de ser més profundes.

Potser parla d'un canvi dels valors empresarials?

És la diferenciació dels valors imperants i els importants que recullo al llibre. Hem de ser conscients que els valors que transmeten les empreses haurien de ser com els influencers per a la societat. Algú a qui la gent té com a referent. Les companyies no són un ens aïllat, sinó que actuen modelant els comportaments. Cal que la societat torni a mirar les empreses com un element essencial, que aporta i rep recursos, i abandoni l'estigmatització. És necessari que recuperi el seu caràcter, deixant de banda la identificació amb la cobdícia, el consumisme, el creixement artificial o l'explotació de recursos naturals.

A la Nu, quines li diria que són les professions essencials?

El confinament ens ha demostrat que els pagesos, els mestres o els repartidors resulten imprescindibles. Aquest aprenentatge ens ha de servir per no oblidar-nos de la societat, de les persones, ara que la situació sanitària ens obliga a anar amb la cara tapada pel carrer i sense poder tocar-nos. Al llibre, un dels exemples que es menciona és el de la Cooperativa La Fageda com a símbol del camí que haurien d'emprendre les empreses per afrontar la nova normalitat. Més enllà de l'entorn laboral, a la Nu li diria que els humans hem de tornar a valors com la bogeria, un do que tenen les persones que no estan afectades per un virus que patim la resta, i a connectar-nos a la natura, deixant a un costat les xarxes socials o la intel·ligència mal utilitzada.

I com s'ha d'enfocar aquest nou camí des del món empresarial?

Han de promoure la creativitat i les motivacions dels seus treballadors. Ara més que mai és necessari estimular-la. Després, ja arribaran les eines i els recursos. La nova realitat comporta processos de millora i, tot i que és cert que canviaran els tipus de professionals, aquest fet serà la conseqüència del camí. Es requereix que els empleats demostrin compromís i lleialtat, encara que treballin per projectes.

"El confinament ens ha demostrat que els pagesos, els mestres o els repartidors resulten imprescindibles"

La Llei del Teletreball ajudarà en aquest propòsit?

Antigament, es deia que la jornada laboral d'un treballador acabava quan el seu cap tancava la llum del despatx. Aquesta normativa vol acabar amb aquesta idea de rigidesa i enterrar la cultura del presentisme. És veritat que hi haurà interferències entre la vida professional i la personal, però les aprendrem a gestionar amb la legislació. Crec que la Llei del Teletreball és molt positiva per aquest nou entorn.

Com entomaria la crisi la Nu?

Crec que pensaria que es tracta d'una situació provisional. Primer, l'hem d'afrontar individualment, interpretant els senyals de l'entorn. Després, hem de continuar adaptant-nos als nous codis, ja que potser si anem passejant pel carrer, ens hem de canviar de vorera. Però la Nu diria que aquesta adaptació no ha de ser definitiva. Ella vaticina que viurem com abans, sense degradar el medi ambient, intentant ser més feliços amb els nous valors que hem incorporat i utilitzant d'una forma més responsable les xarxes socials.

Més informació
Una crisi, un confinament i un canvi d'hàbits per repensar el comerç
La teleeducació davant el confinament
Avui et destaquem
El més llegit