Quin país no somiaria amb tenir una fàbrica de fàbriques? Als articles anteriors, hem vist que les startups permeten assolir nivells de creixement inèdits a gran velocitat, però també poden tenir externalitats negatives importants i el valor que generen pot ser capturat més fora del territori que dins amb facilitat. El seu atractiu és evident, són els coets que et poden portar a la lluna, però no acostumen a portar-hi molta gent. Cal, doncs, escalar al territori aquestes startups i arrelar indústria amb ecosistemes més amplis i més inclusius que comprenguin universitats, tecnologia i pimes. Hem vist una manera de fer-ho amb organitzacions centralitzades que fan un outsourcing de la innovació de les empreses, l’ITRI i l’III a Taiwan, Fraunhoffer a Alemanya, Tekes a Finlàndia...
No seria fantàstic si tot això passés d’una manera distribuïda amb una mínima intervenció de diners i estructures públiques? Si es pogués disposar d’un entorn on les idees de hard tech es poguessin convertir en prototips viables i llestos per a la seva industrialització? Un entorn on vinguessin emprenedors d’arreu del món per convertir els seus prototips en realitats? Un indret on les indústries trobessin tot el que els cal per construir els nous robots, les noves màquines i sistemes que els calen per competir millor?
Benvinguts a Shenzhen!
Shenzhen és el Silicon Valley xinès, però en hard tech. Als anys 80, Deng Xiaoping va designar Shenzhen com la primera SEZ (Special Economic Zone) de la Xina. Llavors tenia uns 20.000 habitants a la zona urbanitzada; avui en dia, té uns 13 milions de ciutadans i empreses tan innovadores com Huawei, Tencent o DJI. És un dels exemples més reeixits del miracle xinés.
La fórmula de la Shenzhen speed
Però Shenzhen no té, ni de lluny, les millors universitats de la Xina, ni els millors centres de recerca. Què fa de Shenzhen quelcom tan especial? És la Shenzhen speed (la velocitat Shenzhen)! La fórmula de la Shenzhen speed té cinc components: talent, oportunitats, espais, materials i reputació.
A Shenzhen, hi ha vuit universitats, però els programes més populars són –sorpresa– Enginyeria, Tecnologia, Computer Science i Management. La universitat de Shenzhen es troba en la franja dels 201-300 del rànquing de Shanghai (Academic Ranking of World Universities) i la Southern University of Science and Technology, en el tram del 301-400. Comparant-les amb les millors de la Xina, Tsinghua (Pequín) és la 28; Peking University, la 45; Zhejiang University, la 52; i Shanghai Jiao Tong, la 59. És a dir, les universitats de Shenzhen no són, ni de lluny, les millors de la Xina, acadèmicament parlant. Ara bé, quan parlem de talent, no podem parlar només del talent que Shenzhen produeix, sinó també del que és capaç d’atraure de la Xina i d’arreu del món; i aquest és molt.
Hax és una incubadora de startups de 'hard tech' i el millor exemple del que passa a Shenzhen
El següent element són les oportunitats. Sense oportunitats no hi ha la concentració de talent que cal per ser un pol d’innovació. Les oportunitats són fàcils d’entendre a Shenzhen, no estan representades només per l'enorme proliferació de startups i l’ecosistema que els hi dona suport; les oportunitats tenen nom propi i es diuen Huawei, Tencent (WeChat, el WhatsApp xinés), DJI...
Parlar d’espais d’innovació de hard tech és parlar de Hax. Hax es defineix com una incubadora de startups de hard tech. I és, potser, el millor exemple del que passa a Shenzhen i de la Shenzhen speed. Des del 2012, prop de 250 hard tech startups han seguit el programa. La idea és senzilla, si tens un prototip inicial pots inscriure't-hi i Hax t’ajuda a convertir-lo en quelcom industrialitzable. Hax disposa no només de recursos -com impressió 3D, labs d’electrònica, etc.-, sinó també d’un equip propi d’enginyers, dissenyadors i emprenedors, dels contactes per atraure inversors i d’un fons de capital risc propi amb 25 milions de dòlars l’any.
El que passa a Hax no és únic. Aquesta passió per reinventar el hard tech es troba a totes les empreses de Shenzhen. DJI, per exemple, el líder mundial de drons i d’estabilitzadors per càmeres de fotografia i vídeo, fabrica i millora els seus propis robots i les seves màquines d’eines d’una manera similar al que passa a Hax. Això li ha permès fites tan importants com batre a les empreses americanes de drons i fer-se amb el seu mercat. No només DJI; la resta d’empreses fan el mateix. Allà, els equips d’R+D fan robots i transformen la fabricació.
Hi ha diferents maneres de crear un entorn de recerca industrial absolutament imprescindible per tenir una indústria que pugui competir en innovació
Ara bé, perquè tot això sigui possible cal poder comprar ràpidament els darrers xips, els darrers materials, les darreres eines. Això ho tenim a Huquiangbei, potser el mercat d’electrònica més gran del món, on pots trobar pràcticament tot el que puguis necessitar per fer el teu prototip, des del darrer xip a la darrera impressora 3D; tan fàcil com anar-hi i emportar-t’ho!
El darrer element de la Shenzhen speed és la reputació, l’element fonamental per crear el cercle virtuós capaç d’atraure el millor talent, capital, universitats i indústries creant més creixement, més oportunitats i més valor. El paper de les polítiques d’innovació ha estat fonamental, no només en la creació als anys 80 de la SEZ –Special Economic Zone–, sinó en fer créixer tot aquest entorn. A la Xina, els policymakers pugen en base als seus èxits sobre paràmetres quantificables, com el creixement del PIB, l’atur, els salaris... És a dir, si volen progressar, han de millorar aquests paràmetres. És, doncs, difícil que es produeixi un desalineament dels objectius. S'hi juguen el futur!
Hi ha, doncs, diferents maneres de crear aquest entorn de recerca industrial absolutament imprescindible per tenir una indústria que pugui competir en innovació. Fraunhofer o l’ITRI són, potser, els millors exemples d’un entorn centralitzat i Shenzhen d’un de descentralitzat, però no són els únics. Ni els cotxes autoconduïts, ni els coets reutilitzables, ni el GPS, ni Siri han sortit d’entorns d’aquest tipus, que semblen produir majoritàriament innovacions incrementals, properes al que és possible a curt termini. Això serà, però, un altre capítol.