Ernest Pérez-Mas (Barcelona, 1963) és el CEO de Parlem Telecom. Enginyer de telecomunicacions i amb formació en màrqueting, vendes i direcció, ha treballat des dels 23 anys en companyies de telecomunicacions business-to-business (B2B). La idea de Parlem va sorgir en un viatge a Madrid després de la Diada de 2012. Pérez-Mas rep VIA Empresa a les oficines del 22@, entre vins de l'Alt Penedès i apunts de creixement a la pissarra del seu despatx. Parlem de la seva trajectòria, emprendre, l'impacte del procés, el salt de startup a empresa, l'oligopoli de les telecomunicacions, el laberint de la fibra òptica o el capital 5G de Barcelona. Parlem i mai millor dit.
Més de 30 anys dedicats a les telecos.
He estat responsable de divisió, country manager a Espanya i Portugal o vicepresident del sud d'Europa. Durant molts anys he agafat un avió a les 6 del matí i he volat a Londres, París... He treballat a Alcatel, Madge Networks, Lannet, Lucent Technologies, Avaya, Witness o SystemsShoretel. Vaig estar uns dies a Waterloo i és un lloc depriment, amb cel baix, pluja i on no s'hi pot viure. Em vaig adonar que començava projectes des de zero i no eren per a mi mateix.
"Volíem fer un model de proximitat i un model de proximitat és catalanitat"
Era l'hora d'emprendre?
Ja havia fundat i participat en la creació de tres companyies: solucions per a l'anàlisi de les capacitats personals com un Infojobs automatitzat però que no va anar bé, equips de seguretat per a Internet i un operador telefònic d'intercanvi a tràfic internacional amb socis italians i suïssos. Definitivament, m'agradava crear empreses i començar des de zero.
Queda't amb un consell.
Escolta molt, decideix i fes. Sobretot fes. I si t'equivoques, recula i tornar a fer. Sigues una companyia àgil i no et compliquis la vida.
La idea de Parlem va sorgir després de la Diada de 2012.
El 12 de setembre de 2012 vaig anar a Madrid després de la multitudinària manifestació amb crits d'independència. Parlant amb un amic em vaig adonar que era molt estrany que no hi hagués cap operador virtual català tenint en compte el pes de la nostra economia. Desconeixia el sector teleco en consum però vaig començar a escriure el pla de negoci, contactar amb persones i fons d'inversió. Phoneyou tenia un operador virtual i feien servir infraestructura amb proves de prepagament. Els hi vaig comprar la meitat de la companyia i alhora també col·laborava amb la MWCapital com a responsable del hub de mobilitat i creant un marketplace de companyies del sector mòbil i tecnològic. Després d'uns mesos, em va trucar el fons Inveready i em va preguntar: tens algun soci? I vaig respondre: Sí, els de Bon Preu diuen que invertiran.
Els inversors: Ona Capital de la família Font (Bon Preu), la família Carandell i MásMóvil com a soci industrial.
Ona Capital és el fons de capital risc que està format per Josep i Joan Font i també Joaquim Carandell. En el family office encara estan els dos germans Font. MásMóvil va facilitar la tecnologia i vam poder utilitzar la seva plataforma. El 31 de juliol de 2014, vam tancar la compra de PhoneYou, vam canviar el nom, vam ampliar el capital i vam llançar l'empresa al mercat. La primera trucada telefònica la va fer l'alcalde Xavier Trias el 8 de novembre de 2014, vam començar a operar a principis de desembre i vam fer la primera factura de 9.000 euros durant el gener de 2015.
També ets un empresari del món del vi.
Quan encara no tenia clar el projecte de Parlem, vaig comprar una finca i unes vinyes al Pla de Manlleu (zona alta del Penedès). Just llavors la meva dona i jo ens vam comprar un pis, el vam redecorar i al final, el vam vendre per anar de lloguer i tenir diners al banc en comptes de tenir-los al totxo. Vivim a l'Eixample i treballo en Parlem i en el vi, el qual exportem més del 50% als Estats Units. Vaig anar-hi de vacances amb unes ampolles i vaig trobar un importador que em fa les comandes.
"Els catalans no perdonem que una companyia local no ho faci bé"
Tornem a Parlem: "L'operadora de telecomunicacions de Catalunya i en català". Per què?
Inicialment, el nostre exemple era Euskaltel, però ara ja no és ni basca. És d'un fons d'inversió britànic que remena les cireres. Euskaltel va néixer els anys 90 amb infraestructura pròpia, però al 2014 tenia més sentit llogar infraestructura a bon preu i amb un producte competitiu. Havíem de fer un model de proximitat i un model de proximitat és catalanitat. Clarament. Vam crear una companyia catalana, amb socis d'aquí, un call center d'aquí i tot en català. Euskaltel va arribar a tenir un 40% de quota de mercat al País Basc. Nosaltres ara tenim al voltant d'un 1% així que imagina't fins on podem arribar a créixer... Volem tenir una quota de mercat molt elevada. Ja som la segona marca en captació i tenim entre 3.000 i 4.000 línies al mes, ho volem accelerar i duplicar fins a situar-nos en la primera posició.
L'operadora va augmentar un 45% el nombre de clients després del referèndum. Us ha ajudat el procés?
El procés està canviant la mentalitat del consumidor català que sempre ha estat molt exigent i que ara vol que el producte sigui competitiu i de proximitat, amb un bon servei i que la generació de riquesa es quedi a casa. Nosaltres creem llocs de treball aquí, els nostres socis són d'aquí i reinvertim els beneficis aquí... Realimentem la roda de l'economia. Els consumidors catalans volen provar Parlem pel quilòmetre 0 i la proximitat abans que donar beneficis a companyies amb seu a París, Londres o Madrid i en mans de fons d'inversió. Els catalans no perdonem que una companyia local no ho faci bé.
Us heu plantejat mai traslladar la seu social?
No té cap sentit canviar de seu. Per què? Totes les companyies que conec cotitzades al mercat alternatiu borsari (MAB) han canviat la seva seu de Barcelona per pressions dels seus accionistes. Tenien por i no té cap sentit. Les coses estan igual d'estables o millor que abans. Són reaccions exagerades a pressions externes. MásMóvil ha disminuït la seva participació i ja té menys d'un 1%. Són el nostre soci industrial, ens proporcionen el producte i tenim molta relació amb ells. Ara, cap soci em dirà que traslladi la seu fora de Catalunya i en qualsevol cas, la resposta seria no. Mai. Estem fent un pla estratègic a cinc anys amb vectors de creixement que de fet, estan apuntats a la pissarra.
Quins són els vectors de creixement?
Les botigues, l'increment al territori, entrar al País Valencià i a les Illes Balears, fer campanyes d'emissió, tenir botigues pròpies, canviar d'oficina, campanyes de captació de membre a membre i cross selling, incrementar ofertes d'empresa i disminuir encara més la taxa de baixes de Parlem, tot i que ja és la més baixa de la indústria. També volem comprar companyies que tinguin solucions de cable o d'empresa.
Parlem llançarà, també el servei de televisió amb accés a plataformes de vídeo on-demand, Google Play, Google TV i subscripció a operadors de continguts.
A partir del setembre podem tenir ja la solució de televisió disponible. Calculem que hi ha més d'un 20% del mercat que demana televisió i que són aquells que gasten més en telecomunicacions. Volem oferir una plataforma de televisió que permeti les prestacions d'enregistrament de programa, visualitzacions dels últims dies, aturar i engegar la programació... Totes aquestes prestacions de TDT i afegir apps que vagin a parar als principals subministradors de contingut com Amazon, HBO, Netflix, Rakuten o Filmin. Això sortirà amb un cost al voltant de 6 euros i que l'usuari sigui lliure per donar-se d'alta a qualsevol servei de continguts.
"Cap soci em dirà que traslladi la seu fora de Catalunya perquè no té cap sentit"
I Movistar+?
Telefónica pretén crear continguts invertint en la creació de 15 sèries amb el mateix cost que un capítol de Joc de Trons. Van fer el llançament de campanya dient que ho tenien tot i ara ja no tenen ni els cotxes, ni les motos i el futbol els hi ha costat mil milions d'euros per temporada. La inversió que han fet és irrecuperable. Si Orange no els hi compra tindran un forat de molts diners al compte de resultats. Nosaltres no farem continguts ni els promourem sinó que facilitarem que l'usuari els tingui amb el mateix comandament de televisió. Al final, si ho vols tot amb Movistar has de pagar 140 euros i si ho vols tot amb Parlem ho tens per menys de 100 euros.
Competència de preus?
Nosaltres podem competir en preus perquè tenim una estructura molt petita i això ens permet ser molt àgils.
Com heu fet el salt de startup a empresa?
Ens hem convertit en societat anònima, tots aquests factors de creixement requeriran inversió que pot ser finançament bancari o ampliació de capital. Parlem ha tancat el trimestre amb Ebitda positiu i aviat estarem amb generació de caixa positiva. Si volguéssim seguir amb el mateix ritme de creixement que fins ara no necessitaríem finançament, però volem accelerar i ser una companyia gran.
Heu fet ampliacions de capital per valor de 2,2 milions d'euros.
Ara tenim més de 500 socis i els hi vam dir que algun dia donaríem liquiditat a les seves participacions. Passem operativa amb accions i això ens permetrà tenir autocartera, comprar i fusionar companyies que vulguin gestionar un model de proximitat amb intercanvi de participacions. Per accelerar el creixement hauríem d'anar a buscar finançament de capitals i el més lògic seria anar a un mercat borsari. Podria ser el MAB tot i que té un problema de liquiditat enorme, o l'Alternext que té més de 1.400 companyies tecnològiques i no està limitat al mercat espanyol com el MAB. Aquesta mentalitat de limitar-ho tot a Espanya no té sentit. Serem més atractius per als estrangers si cotitzem a una borsa paneuropea.
Com és el mercat de les telecos? Oligopoli o lliure competència?
És un mercat en evolució que ha passat de monopoli a oligopoli amb l'entrada d'un quart operador potent impulsat des de la UE. Hi havia cinc operadors i el mercat era competitiu però Orange va comprar Jazztel i Vodafone va comprar ONO. Amb tres operadors, el mercat va deixar de ser competitiu. MásMóvil va comprar una part dels actius de Jazztel i això li va servir per agafar potència fins a arribar ara als 15 milions d'usuaris amb aliances. El quart operador és el que fa disruptiu el mercat i ara hi ha al voltant de 800 petits operadors alternatius a tot l'Estat espanyol. A escala europea es produirà una concentració en els pròxims anys perquè als Estats Units i Àsia els seus operadors no han de pagar uns impostos tan brutals. Si els Estats volen seguir recaptant diners ha d'haver-hi una concentració perquè sinó no es pot ser competitiu. No pots posar impostos cars, subhastes i a sobre desplegar xarxes i 5G sense un model de negoci alternatiu, amb companyies telecos molt endeutades. Hi ha territoris com Catalunya i Espanya on desplegar infraestructura és un drama per l'espai. A Holanda és molt fàcil.
"El mercat de les telecos ha passat de monopoli a oligopoli i el quart operador és el disruptiu"
Us heu trobat amb alguna barrera per entrar al mercat?
Quan nosaltres vam començar, convertir-se en un operador mòbil virtual era molt car. Havies d'invertir molt i els operadors et cobraven molt per donar-te aquest servei. Vam tenir la sort que MásMóvil ens ho va facilitar però això ara s'ha abaratit molt. També era molt car desplegar xarxes de fibra i això s'ha tornat a abaratir. Ara és quan ens plantegem cablejar algun poble, mutualitzar-ho i compartir-ho amb altres operadors. La principal barrera d'entrada era econòmica però està desapareixent. Barreres reguladores no n'hi ha gaires i la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) fa una bona feina i facilita la competència entre els operadors.
També hi ha el laberint de la fibra òptica, que diem a VIA Empresa.
Cal que la gent sàpiga que Espanya és el segon Estat del món amb més fibra òptica per habitant. Els diferents governs espanyols han impulsat el desplegament de fibra òptica per força de subvencionar amb un cost de fabricació que sempre és molt més alt en altres zones que a Catalunya. Quedaran pocs pobles de més de 500 habitants sense fibra òptica. Una altra cosa són els polígons que estan aïllats de la població i tenen uns costos de transport i d'instal·lació per pocs clients. Amb els polígons només se soluciona si se subvenciona l'arribada de la fibra. La Generalitat té un pla per facilitar el desplegament de truncals de fibra a tot el territori. El percentatge de gent que agafa fibra òptica als pobles és més elevat que a les ciutats. L'alternativa és res o ADSL.
"Barcelona té tots els ingredients per triomfar com a laboratori de 5G a Europa"
Barcelona pot ser capital del 5G?
Sí! Barcelona és una ciutat molt atractiva arreu del món. La MWCapital està facilitant l'entrada i creant les condicions perquè hi hagin laboratoris. Hi ha un responsable de 5G que és l'Eduard Martín. Barcelona té tots els ingredients per triomfar com a laboratori de 5G a Europa. Hem de fer-ho ben fet i tirar endavant. Això ens portaria a l'atracció de companyies que desenvolupin solucions a l'entorn del 5G. El problema del 5G és que encara ningú ha trobat el model de negoci. El desplegament requereix inversions 10 vegades més grans de les que hi ha hagut fins ara per la necessitat urbana i això farà que probablement només sigui rendible en entorns urbans. Si volem que els pagesos del Pla de Manlleu tinguin 5G algú els hi haurà de portar el transport en fibra i muntar diferents antenes de 5G. Així podríem tenir tots els indicadors tecnològics de les vinyes i hi hauria una pagesia amb molt més rendiment i encara més arrelada al territori. També evitarem que es cremin els boscos perquè hi haurà més vinyes i camps de cereals. Aquest és el discurs de país.
Com serà Parlem d'aquí a 10 anys?
Estarà entre les tres o quatre primeres companyies de Catalunya. Amb negoci amb altres territoris europeus. Tindrem una companyia del sector de les telecomunicacions, potent, a casa nostra i compromesa amb el desenvolupament del país.