Soler espardenyes, la innovació també es calça

L'empresa familiar nascuda el 1880 a Arenys de Munt aplica la innovació al tradicional calçat català

Soler espardenyes vol rellançar les espardenyes catalanes
Soler espardenyes vol rellançar les espardenyes catalanes

L'espardenya és, al món mediterrani i llatinoamericà, el calçat de les classes populars. Des de finals del XVII, era el calçat de la infanteria de l'exèrcit hispànic. És el calçat dels pobres i dels soldats i també és, de fet, part de l'uniforme de gal·la dels Mossos d'Esquadra. Però també les han usat grans icones del segle XX com Salvador Dalí, Lauren Bacall, Jackie Kennedy, Yves Saint-Laurent, Catherine Deneuve, Marcello Mastroianni, Rita Hayworth, Grace Kelly, Coco Chanel, Cary Grant, Gary Cooper i John Wayne. L'espardenya catalana s'ha mantingut al llarg del temps com un referent de la tradició. Però la innovació també es calça. Soler espardenyes, una empresa familiar nascuda a final del segle XIX ha aplicat R+D+i a les tradicionals espardenyes de vetes fent que, fins i tot, es puguin rentar a la rentadora.

Generacions d'espardenyers

L'avi d'en Jaume Soler es va establir a Arenys de Munt com a fabricant de cordills i cordes per als pous el 1880, activitat que combinava amb la producció de soles per espardenyes. Soler va obrir una botiga a la localitat maresmenca, al costat de l'ajuntament. La família es repartia les tasques de producció d'aquest calçat tradicional català: ells feien les soles d'espart, elles l'empenya de tela i les cosien. "Els únics colors disponibles eren en blanc i les cintes blanques i vermelles", explica quatre generacions més tard Jaume Soler, nét del fundador de l'Antiga Casa Pichón, avui dia Soler espardenyes.

El pare de l'actual espardenyer, també anomenat Jaume Soler, va aprendre l'ofici "i fins i tot va innovar a l'època fent soles més altes". Corrien els anys de la República. Després de completar el servei militar i un cop acabada la Guerra Civil, el cap de família va avisar a l'hereu que "l'espardenya s'ha acabat amb les soles de goma, dedica't a una altra cosa". Dit i fet, "el pare va marxar a Barcelona a aprendre l'ofici de joier i rellotger i va obrir una botiga a Arenys de Mar", explica Soler. La botiga d'espardenyes va continuar com a botiga de sabates gràcies a l'empenta de la mare de Soler i dels 13 germans.

Captura de pantalla 2017 08 31 a las 12.47.23

Jaume Soler va estudiar disseny a la Massana i també treballava a la joieria. "Fins que ens ho van robar tot", recorda. Va ser llavors quan li va demanar al seu pare aprendre l'ofici de l'empresa familiar: fer espardenyes. Soler va formar-se i va començar a moure's en el món de l'espardenya i a innovar. Amb l'empenta dels seus pares i d'un nebot, en Pol, Soler rellança la sabateria i el negoci familiar durant la dècada dels 80 i els 90. El negoci funcionava. "El dia de les votacions d'Arenys de Munt", el 13 de setembre del 2009, Soler va posar una parada a fora de la botiga. "Vaig vendre 54 parells d'espardenyes en un matí, va ser un èxit", recorda.

Soler espardenyes obre quatre botigues i fins i tot grans dissenyadors com Antonio Miró, Toton Comella de TCN o Dolce & Gabbana li han encarregat models del seu calçat. Les espardenyes de Soler han desfilat a les passarel·les del Saló Gaudí i també han rebut encàrrecs de la família reial i de personalitats com l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Després de l'entrada d'uns inversors amb desencert empresarial, la companyia va passar una època difícil. Amb l'ajuda del seu germà van reflotar l'empresa: "Tot i les hòsties vam aguantar", relata. Ara Soler espardenyes fa ruta per les fires catalanes i aporta innovació al calçat tradicional català.

L'espardenya més gran del món

Jaume Soler també és el culpable de la creació de l'espardenya més gran del món. Amida 2,5 metres de llarg per 90 centímetres d'amplada i pesa uns 50 quilos. L'espardenyer opta al rècord Guinness amb aquest calçat gegant que va fer en homenatge al seu germà, que també era de l'ofici i va morir en un accident fa uns mesos.

Soler: "La meva empresa és sentiment"

El número de talla europeu, segons consta a l'etiqueta de l'espardenya, és el 395. Va necessitar dues agulles especials d'un metre i mig cada una. Es tracta del model d'espardenya coneguda com la de les de sis cintes, de la varietat del pinxo, que són la que utilitzaven els pagesos antigament a Catalunya. La diferència d'aquesta, però, és que aquí la sola està feta de cànem. Soler va fer servir 500 metres de corda d'espart, 350 de cordill, dos de lona per a la puntera i dos més de tela de sac per a la talonera.

R+D+i a la tradició

"Sempre he pensat que l'espardenya s'havia de rellançar", explica Soler. L'emprenedor va detectar que les clàssiques espardenyes de sardanes no s'adaptaven a les necessitats dels balladors. "Els faltava flexibilitat", apunta.

Soler va encetar un llarg treball que es pot qualificar de recerca, desenvolupament i investigació. "Volia una sola molt flexible, que es doblegués i tornes a la seva posició sense problemes", diu. "Hem rebaixat les soles d'espart i les cosim amb una goma, de manera que són molt flexibles. A més, les hem alçat del davant per facilitar el punteig i les hem tractat perquè absorbeixin la força en els salts", explica i afegeix que "fins i tot es poden mullar i rentar a la rentadora, tantes vegades com faci falta i tornar-les a utilitzar com si fossin acabades d'estrenar".

pinxo negra

"De l'artesania pura no se'n pot viure", reflexiona en Jaume, que explica que "cal aprofitar la tradició i aplicar-hi la tècnica i el disseny". Per aconseguir aquesta espardenya "me la vaig jugar", sentencia l'empresari, però exclama: "La meva empresa és sentiment". Ara, però, pot aprofitar aquesta innovació i aplicar-la a altres productes, com ara l'espardenya de vetes que es pot portar sense lligar: un sistema de gomes permet calçar l'espardenya de tota la vida sense haver de fer cap llaç a la cama "i per tant és molt més còmode!".

Soler avisa: de cara al 2018 vol encetar una nova etapa per l'espardenya catalana que, segons ell, ha quedat relegada als pastorets i a les sardanes. "Jo vull fer el que m'agrada i vull que la gent conegui aquest calçat, jo faré espardenyes sense espart".

Més informació
Salustià Álvarez: "El diable es vesteix de Prada' no és cap paròdia del món de la moda"
De la camisa al polo: sobreviure a l'estiu amb elegància
El basar de la independència
Avui et destaquem
Comentaris