Verificat, el fact-checking que "posa les piles" als polítics

"Ens agradaria ser un personatge del programa d'humor Polònia, però que no tingui cara. Que quan parlin els polítics sàpiguen que des de Verificat els estem escoltant i siguin honestos amb les dades a la mà". Aquesta és la premissa d'Alba Tobella, cofundadora i directora de Verificat, una de les empreses que s'han viralitzat a les xarxes socials durant les últimes setmanes. El motiu? Per una banda, per la seva raó de ser: "posar les piles" als polítics i lluitar contra l'ús reiterat de les fake news (notícies enganyoses) en molts àmbits, però també pel model de finançament de l'organització. Un lema amb què es defineixen: "No ens devem a ningú".

Verificat és un fact-checking polític i científic, de detecció de soroll a les xarxes i d'acció educativa

Amb el context de la tardor de 2017 i l'aparició d'iniciatives de verificació com Newtral (de la mà de la periodista Ana Pastor) i Maldita a Espanya, a Catalunya no hi havia cap entitat pròpia. "Tenim una cultura i idioma propis i era important néixer aquí. Amb les eleccions municipals de Barcelona del 2019 vam sorgir i ens vam establir com a fact checker català", explica Tobella. Posteriorment, va arribar la pandèmia i, com la majoria d'organitzacions, es va capgirar el funcionament de l'entitat i van centrar-se a informar sobre salut, vacunes i la covid-19. El model de negoci es va diversificar i també van crear programes educatius per a periodistes i adolescents per detectar les fake news que imperen lliurement per les xarxes socials. És a dir, en tan sols un lustre "han viscut de tot", juntament amb l'auge de l'extrema dreta o la irrupció de la intel·ligència artificial, entre altres. La definició exacta de Verificat: un fact-checking polític i científic, de detecció de soroll a les xarxes i d'acció educativa.

Un model de negoci diversificat

Com és el seu model de negoci? En primer lloc, disposen d'uns ingressos diversificats i es qualifiquen d'Organització no governamental (ONG), ja que no es volen lucrar. Verificat rep finançament públic (només a través de concursos) i privat a través de diferents activitats comercials, convocatòries i donacions. "En cap cas acceptem ingerències en els processos editorials per part dels finançadors, ni públics ni privats", continua Tobella. A més, asseguren que no accepten finançament de partits, després de rebre crítiques a les xarxes que asseguren que representen Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). També participen en convocatòries concurrents i els arriben projectes internacionals per participar i dur a terme projectes. Actualment i, fruit de les pròximes eleccions catalanes del 12 de maig de 2024, col·laboren amb mitjans i consultories, com per exemple amb El Periódico de Catalunya.

Verificat rep finançament públic i privat a través de diferents activitats comercials, convocatòries i donacions

En cinc anys, Verificat ha col·laborat amb diferents entitats en la lluita contra la desinformació. Algunes de les més destacades són el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF), la Fundació Bofill, la Fundació La Marató de 3Cat, Google, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), Mediawise, la Mobile World Capital Barcelona o Spotify, entre altres.

Respecte a l’actiu total, el 2022 ha estat de 526.975,32 euros i plasmen tots els ingressos per sobre dels 10.000 euros en obert a la seva pàgina web, en els quals destaquen els rebuts per la Comissió Europea, l'European Media and Information, la Generalitat de Catalunya o el Servei d'Ocupació de Catalunya. 

Qui treballa a Verificat? En aquests moments disposen d'un equip de 17 persones i tenen diversos perfils, sobretot periodistes de dades, politòlegs, formats en ciència i també del món de l'educació, a part de membres especialitzats en fundraising. Entre els seguidors destaca una comunitat de WhatsApp de més de 800 persones, 18.500 seguidors a X (abans Twitter) i més de 5.500 a Instagram, així com més de 1.400 subscripcions als butlletins.

La desinformació amenaça les democràcies

Avui, la desinformació i la difusió d’informació errònia es presenten com a una de les principals amenaces de les democràcies per a la pròxima dècada, tal com indica l’Informe sobre Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. En el cas de l’estat espanyol, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha dut a terme una enquesta específica sobre inseguretat a la xarxa (febrer 2024) que recull que un terç de la ciutadania diu haver estat víctima o afectada per la desinformació i el 92,5% veu “necessari” establir límits a la propagació de desinformació a internet.

La desinformació es presenta com a una de les principals amenaces de les democràcies per a la pròxima dècada

Fa pocs dies, Verificat ha inaugurat Catalunya en dades, un portal amb informació contrastada sobre la situació política, social i econòmica catalana amb l’objectiu d’aturar la propagació de desinformació durant la campanya electoral del 12 de maig. Elaborat a partir de les principals preocupacions de la ciutadania d’acord amb l’últim Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el repositori aborda qüestions com el canvi climàtic i la sequera, les desigualtats i les dificultats d’accés a l’habitatge, els debats sobre economia, les polítiques públiques sobre salut, educació i migració, o les relacions entre Catalunya i Espanya, entre altres.

De cara al futur, Tobella anhela que l'alfabetització mediàtica informacional i la intel·ligència artificial siguin una assignatura obligatòria dels estudiants catalans i espanyols. I el més important: que els polítics sàpiguen que des de Verificat els estan escoltant i que "siguin honestos amb les dades que tenen a les mans".