Opinió

Clústers 3T: talent, tecnologia i treball

Un dels grans debats dels nostres temps és si ens enfrontem realment a un futur sense treball. Segons un estudi del Future of Humanity Institute, de la Universitat d'Oxford, cap al 2060 totes les tasques humanes (manuals i cognitives) podran ser desenvolupades per màquines (sistemes digitals i robots). Si això és cert, caldrà veure si el sistema econòmic és capaç d'idear nous nínxols d'ocupació que substitueixin els treballs reemplaçats per robots. Honestament, no ho crec. Penso que, en el llarg termini, el treball (tal com ara l'entenem) estarà reservat a les màquines, i que haurem d'introduir mecanismes com la Renda Bàsica Universal (o similars) per evitar que el sistema col·lapsi per una crisi de demanda (sense treball, la gent no pot consumir), o per revoltes socials i conflictes polítics derivats de la pobresa i la desigualtat.

En el mitjà termini, l'escenari és menys clar. És cert que s'apropa una onada de robotització i automatització del treball. Però també és cert que s'apropa una bomba demogràfica: les societats envelleixen de forma accelerada. Es preveu, per exemple, que a Alemanya la població en edat de treballar disminueixi de 54 a 36 milions fins al 2050. Per tant, pot ser que hi hagi un decreixement accelerat de l'oferta de treball, però també de la demanda. A mitjà termini, ens podríem encaminar a un escenari com el japonès: països molt tecnificats, però molt envellits, on els robots contribueixen a incrementar la productivitat, però també a realitzar tasques d'assistència social. En qualsevol cas, ens queda un problema per resoldre: els costos socials, sigui d'una població envellida, sigui d'una població desocupada. La solució és incrementar la productivitat mitjançant el canvi tecnològic.

I en el curt termini? La innovació (i la tecnologia) creen o destrueixen llocs de treball? Doncs aquí tenim una paradoxa. Segons algunes evidències, la tecnologia no només no destrueix ocupació, sinó que en crea. Segons vaig escoltar recentment a un empresari, "com més robots poso a l'empresa, més gent tinc". Un estudi recent de l'Observatori de la Indústria, de la Direcció General d'Indústria de la Generalitat, estima que la digitalització i els models 4.0 generaran un increment de 13.000 llocs de treball a Catalunya. Què està passant, doncs? La tecnologia és una força creadora d'ocupació?

De fet, si comparem un mapa d'atur a Europa, amb un mapa d'innovació (i, sota els estàndards internacionals, "innovació" vol dir "innovació tecnològica"), hi ha una correlació inversa gairebé perfecta: a més índex innovador (tecnològic) d'una regió, menys atur. L'atur decreix exponencialment amb la intensitat tecnològica del territori. Què està passant? En la meva opinió, aquest és un efecte de la mobilitat del talent, del capital i, cada cop més, de les activitats manufactureres. En aquelles zones (clústers d'innovació) on es creen les condicions oportunes per accelerar el canvi tecnològic es produeix un ràpid efecte d'atracció d'activitats innovadores.

"En aquells clústers d'innovació on es creen les condicions oportunes per accelerar el canvi tecnològic es produeix un ràpid efecte d'atracció d'activitats innovadores"

La innovació atreu més innovació. El talent atreu més talent. Les activitats d'R+D atreuen la nova indústria digital (molt més mòbil que la vella indústria analògica), que es situa a prop dels centres d'R+D per accelerar els fluxos de coneixement i els cicles d'innovació. La concentració d'agents genera spin-offs, incrementa l'activitat emprenedora i atreu capital. Els clústers d'innovació creixen molt més ràpidament que els vells clústers tradicionals. Alguns dels més potents del món, com el de Shenzen o el de Seül, s'han format en unes poques dècades. En aquests clústers es genera la tecnologia que s'exporta globalment. I, potser, en zones més precàries i dependents tecnològicament, aquesta tecnologia automatitza cadenes de valor i genera atur. Però en els clústers innovadors floreix el desenvolupament tecnològic, l'ocupació (especialment la de major qualitat) i la productivitat.

S'estan reordenant els fluxos globals de talent, tecnologia i treball. Els territoris innovadors (clústers 3T: Talent, Tecnologia i Treball) són zones que generen riquesa, i ocupació, i podran sostenir sòlids estats del benestar. La innovació genera atur? Depèn. Depèn de si estem en un clúster 3T o no.