CA | ES
Xavier Ferràs és coautor de 'L'economia de la felicitat' | Cedida
Xavier Ferràs és coautor de 'L'economia de la felicitat' | Cedida

"Estem estenent la desigualtat en les economies que abans eren avançades"

L'enginyer Xavier Ferràs aprofundeix en el seu nou llibre sobre la idea d'un paradigma en què "hem de convertir els països en màquines de creació de valor"

Davant un auditori àvid de lliçons noves, Xavier Ferràs explica el futur que ha de venir. La seva ponència és la inaugural de la fira Advanced Factories que recentment s'ha celebrat al CCIB de Barcelona i allà, entre màquines robotitzades i industrials que enyoren el passat, el també degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic parla de tecnologia però també de cultura, d'alimentació, d'energia renovable. Són algunes de les idees que també ha plasmat al seu llibre L'economia de la felicitat (Plataforma actual, 2017) escrit juntament amb Josep M. Coll.

Més info: Connectar-se ja no és una opció

Perquè la revolució digital ha canviat la rutina de la indústria, però també la de l'agricultura, la construcció... Per això, considera que manquen economies "basades en coneixement". Ens ho explica en una entrevista en profunditat -aquí la primera part- en què gaudim de les seves lliçons i, sobretot, de la pedagogia que li posa a cada resposta.

Primer que tot, per què escriure un llibre sobre l'economia de la felicitat?

És un titular molt sucós. L'economia al final és una construcció humana, per què la volem si no és per ser feliços? És tan simple com això. Vols fer una economia per ser infeliç? Justament hem d'evitar que l'economia es perverteixi per no portar la felicitat a les persones. El sistema capitalista és bo, però no només el capitalisme, sinó la racionalitat científica, la innovació tecnològica, la llibertat d'empresa, la democràcia... tot són construccions positives que han de perseguir la felicitat.

Però això vol dir que abans no estàvem en un estat de cerca de la felicitat?

Jo crec que sempre ho hem estat, sempre hem estat buscant la felicitat. Les persones, els humans sempre han buscat la felicitat i han construït un sistema en el qual la felicitat era una externalitat positiva. En un sistema econòmic, et permetria que la gent guanyés diners per tenir un nivell de vida per ser feliç. Per què no orientar directament l'economia a ser feliços? Aquí radica la diferència, per què no tenim una direcció moral cap a l'economia? I ho diem en un moment en què és possible però veiem que s'estan fent passos en una direcció que no és la correcta.

"Per què no orientar directament l'economia a ser feliços?"

Quins són?

Si mires a escala global, els índexs de desenvolupament humà són bons però les economies avançades tenen indicadors de desigualtat que creixen i aquesta és la nota d'alerta que hauríem de donar en aquest marc per poder anar cap a una economia de la felicitat. Cuidat! Estem estenent la desigualtat en les economies que abans eren avançades i això pot crear al final problemes molt greus. Però no és un problema només d'estendre la desigualtat, és que si això passa, les persones són infelices i al final poden optar per revolucions.

Entrevista a Xavier Ferràs | AF
Entrevista durant la fira Advanced Factories | AF

És una de les conseqüències de la crisi, que ara hi ha més rics que abans i encara no s'han cremat contenidors...

Sí. El sistema és una gran màquina de crear riquesa, i això està més que contestat. Però ara, aquesta riquesa cada cop es concentra en menys mans i cada cop hi ha més capes de la societat, especialment en economies avançades, que queden excloses. Si això és així, s'amenaça el conjunt perquè aquesta gent votarà el primer sonat que se'ls hi posi per davant. I no vull donar noms, però hi ha exemples a tot arreu. Això amenaça les democràcies i al mateix sistema.

Aquest sistema ja és el nou paradigma del qual parles al llibre?

No, podem arribar-hi però per arribar al punt final calen innovacions socials tipus la Renda Bàsica Universal. És a dir, si deixem a la màquina funcionar sola, la màquina funcionarà bé però no distribuirà la riquesa. Llavors, o introdueixes innovacions socials que suposen mètodes distributius o si no, podem avançar cap a aquesta segona economia, que és la que està als PC's, on Google funcionarà com a una màquina de fer diners i pot arribar a dominar l'economia, però on només l'inversor i només l'emprenedor gaudiran d'aquesta riquesa. Google no crea ocupació... i no, no vull donar noms però aquest tipus d'empreses creen molt pocs llocs de treball.

"Si deixem a la màquina funcionar sola, la màquina funcionarà bé però no distribuirà la riquesa"

I com podem fer el canvi amb polítiques reals per aconseguir aquest objectiu que proposes perquè la màquina no ens arrossegui a tots?

Hi ha dos problemes: un és el de creació de valor, que s'està superant però no per igual a tot arreu. Anglaterra fa 200 anys va fer un salt i es va situar molt per sobre de la resta de nacions del món amb la Revolució Industrial; després van vindre els Estats Units i l'Alemanya, després gran part d'Europa, però és que ara està la Xina, Taiwan, Singapur... Tothom no només se situa al nostre nivell sinó que ens supera. Per tant, hem de convertir els països en màquines de creació de valor i això es fa amb tecnologia i aquí parlem de polítiques d'R+D, d'economies basades en coneixement. És el primer punt que el sud d'Europa no hem resolt, estem derivant cada cop cap a una economia de baix cost. I si derivem cap aquí, ens podem oblidar de mecanismes distributius i de felicitat. Primer has de crear valor, segon, distribuir aquest valor i tercer, arribar a una societat gairebé utòpica: culta, avançada, impregnada en tecnologia igualitària... Crec que és perfectament possible. Estem molt a prop d'aconseguir-ho.

Si aquest discurs no l'interioritza qui ens governa, la societat per si mateixa pot avançar i passar per davant?

A mi em preocupa molt més que no l'interioritzi la societat, els polítics al final responen a la societat civil però si la societat civil no incorpora aquest discurs, els polítics tampoc l'incorporaran. Per tant, una tasca nostra, de les Universitats, és donar-te compte de l'estadi en què estàs i de cap a on hauries d'evolucionar i després exigir als polítics que facin les polítiques oportunes.

Més informació
La felicitat existeix?
L'economia de la felicitat
La felicitat d’anar a la feina
Avui et destaquem
El més llegit