Cada set o vuit anys, de manera cíclica i constant, tothom es posa d’acord en anunciar que està arribant una gran transformació digital que ho canviarà tot, que posarà a prova el teu negoci, que si no t’hi incorpores quedaràs obsolet, i que donarà peu a l’aparició de nous jugadors i noves propostes que es poden emportar pel davant la teva empresa, tot el que has fet i tot el que coneixes. Ja n’hem vist tres o quatre d’aquestes, i la cantarella ja fa un parell o tres de dècades que dura.
Al principi el repte era tenir presència a Internet, bàsicament tenir una web que t’expliqués. Després ja no n’hi havia prou amb només estar allà i calia a més a més dur-hi a terme alguna activitat: fer pressupostos, vendre productes, contestar preguntes, atendre incidències... cosa que ens va portar a posar el focus en la digitalització de processos. Enseguida varen arribar les xarxes socials i el focus es va desplaçar cap a la prevenda i la postvenda, la reputació de la marca, la gestió de l’opinió... Després va venir la fal·lera pel Big Data, ara tothom parla dels serveis personalitzats, i ja veiem com arriben els metaversos i els NFT.
A risc de resumir-ho massa, hi ha onades de digitalització que a toro passat es veuen força clares: una primera molt orientada a millorar processos interns de l’empresa (comptabilitat, logística, administració, producció... mirant cap endins de l’empresa); una segona més orientada als punts de contacte amb el client (marketing, comunicació, vendes, atenció al client... mirant cap enfora de l’empresa); una tercera que ja vol aprofitar el flux de dades que tot això genera (sistemes de dades, analítica, eines de suport a la presa de decisions, intel·ligència artificial...) i segur que en vindrà una quarta, i una cinquena... és un procés evolutiu.
En general detectareu la tonteria, o el risc, quan els vostres interlocutors siguin incapaços d’explicar-vos-ho en català i facin servir un munt d’acrònims estranys i molt argot en anglès
Vist amb perspectiva tots els sectors han estat afectats per cadascuna d’aquestes onades, el problema és veure-les venir i saber detectar en quin moment i amb quina intensitat t’hi capbussaràs, doncs fer-ho massa aviat és tan perillós com fer-ho massa tard. Totes aquestes onades comencen amb uns nivells de tonteria insuportable, que fan difícil destriar el gra de la palla, però hi ha maneres de detectar que es massa aviat.
En general detectareu la tonteria, o el risc, quan els vostres interlocutors siguin incapaços d’explicar-vos-ho en català i facin servir un munt d’acrònims estranys i molt argot en anglès. Va haver-hi una època que tot era smart (smartcity, smartthing, smartcontract, smartphone i smarttonto) i després tot era data (datalake, datamining i dataflowers). Trobareu molt d’això en les actuals explicacions del blockchain i el metavers. Insoportable. Si el llenguatge t’expulsa, potser és massa aviat. I si et fas acompanyar per algú però resulta que quan et parla no l’entens, potser no és el guia més adequat per explorar terrenys desconeguts. El postureig és més difícil de detectar, però no oblideu que hi ha un munt de gent explicant coses que mai ha vist. Recordeu quan ens explicaven el Big Data però si grataves resultava que ho feien tot amb Excel?. Ara passa el mateix amb els NFT i les criptomonedes.
És un esforç continuat per posar-se al dia, per adaptar-se, per incorporar coses noves, per reconsiderar el que fas i com ho fas. És molt exigent, i molt cansat. I sobre tot molt incert, perquè difícilment ens podem permetre invertir i apostar de manera decidida per totes i cadascuna d’aquestes propostes. Toca decidir quines ens semblen crucials i estratègiques i quines altres mirarem només de reüll i les deixarem passar. Costa, perquè cadascuna d’aquestes onades té els seus profetes que et demanen que els abracis i hi creguis encara que t’expliquin coses inversemblants. Però el consell és obvi: no facis cas de ningú que no entenguis.