Orbit, el semàfor intel·ligent

Dos joves arquitectes catalans s'inspiren en el caos de Sao Paulo per dissenyar un sistema dotat amb sensors que regula les cruïlles de ciutats de fins a 100.000 habitants

Elisabet Farré, cofundadora de la startup per a 'smart cities'
Elisabet Farré, cofundadora de la startup per a 'smart cities'
Els arquitectes Elisabet Farré i Pau Campaña van viure un any a Sao Paulo i allà, entre cues interminables d'embussos i trànsit descontrolat, es van inspirar per convertir-se en empresaris. "El que fem són semàfors intel·ligents que, a partir d'uns sensors, generin una solució en funció del que està passant a la via", explica Farré. Orbit, el seu projecte, es basa en programació de semàfors perquè s'adaptin als fluxos de cotxes que passen pel carrer, i la innovació els ha atorgat el tercer premi del concurs Ideas Making Point que organitza la Fundació Caixa d'Enginyers, guardonat amb 3.000 euros.

"La idea va sorgir perquè el Pau i jo vam estar vivint a Sao Paulo durant un any i allà vam pensar que és un caos pel que fa a la mobilitat. Ens vam adonar que si Sao Paulo és una ciutat súper caòtica, per què no fer-ho d'una manera súper senzilla i intentar controlar el trànsit aquí a Catalunya?", explica la jove, arquitecte de formació com el seu soci.

La tercera part de l'equip és un enginyer d'Obres Públiques amb estudis en mobilitat i gestió del trànsit. Tots tres dediquen la meitat del seu temps –durant l'altra part del dia treballen en empreses diferents- per aixecar Orbit i aspiren a poder constituir-se com a empresa aquest 2017. Tot dependrà, en bona mesura, de l'aprovació de l'estudi que preparen per a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, la primera ciutat on han ideat l'aplicació del seu projecte.

L'emprenedora, treballant en el seu projecte. Cedida

Amb un pressupost que oscil·la entre els 5.000 i els 30.000 euros –tot depenent del que demani finalment el consistori vallesà-, Farré apunta que ja treballen en una anàlisi de la mobilitat al carrer Rius i Taulet de la ciutat per veure com podria funcionar allí el seu semàfor. "A partir de les anàlisis de mobilitat, podem definir cap a on creixi la ciutat i una mica a partir dels semàfors, consolidar zones de la ciutat. És un tema tant de programació de mobilitat de la ciutat com de planejament urbanístic", argumenta la fundadora i CEO d'Orbit.

Ciutats controlables
Tot i que la ciutat vallesana és la primera en què Orbit espera obrir mercat, el seu límit està en les ciutats de fins a 100.000 habitants. "En aquest tipus de ciutats els semàfors no estan centralitzats en una centraleta, com sí que passa a Barcelona -a partir d'aquesta es poden controlar tots els semàfors-, però la idea amb Orbit és que els semàfors siguin independents, que sigui una cruïlla que no depengui d'altra. Orbit agafa la cruïlla conflictiva i comença a desenvolupar tota la programació", explica Elisabet Farré.

Sense facturació real ni previsió d'obtenir rèdit del projecte en aquesta primera etapa, els diners del premi de la Fundació Caixa d'Enginyers el destinaran a "seguir investigant i invertint en estudis de mobilitat que ens serviran per agafar aquesta experiència i conèixer sistemes de sensors". Farré reconeix que "ens agradaria comprar un parell de sensors per entendre'ls bé i saber quins són els que ens interessen més i què és el que volem aplicar".

I és que pel que fa a la tecnologia, Orbit apunta als bucles magnètics, uns fils de coure que es posen a l'asfalt, ja que són fàcils d'instal·lar i la fiabilitat és molt alta. "En canvi els sensors, tot i que sembla que la gent es refia més que de la càmera, dóna menys informació, però hem de valorar els pros i contres", apunta. De fet, Farré posa com a exemple que alguns punts de la ciutat de Barcelona, com la rodalia del Camp Nou, estan dotats amb sensors per estudiar el comportament del trànsit però que, finalment, la resposta que es dóna està centralitzada i prové d'una persona física. "La diferència és que, en el nostre cas, és el semàfor qui dirigeix el trànsit en funció de la seva densitat", clou. Intel·ligent, en definitiva.
Comentaris