La biotecnologia ha estat progatonista del Tribuna de Sant Cugat Empresarial | Bernat Millet

Territori

Catalunya no serà (ni ha de ser) el nou Massachusetts

El sector biotecnològic, un dels referents de l'economia del país i del 'hub' de Barcelona

"Volem ser com Massachusetts i ens equivoquem, no és bo, no cal i ens genera melancolia". Així de contundent s'ha mostrat Carlos Buesa, director i fundador d'Oryzon, en una taula rodona sobre la biotecnologia en el marc de la trobada Tribuna de Sant Cugat Empresarial. Una jornada per posar de relleu la importància del sector biotecnològic del país, un àmbit que genera el 7% del PIB català amb una facturació anual de 14.000 milions d'euros.

"No estem jugant la Champions, no som el Barça o el Madrid, però podem aspirar a ser l'Atlético i donar la campanada a Europa i guanyar algun títol de tant en tant", ha afegit Buesa, que ha insistit que "Sant Cugat mai serà com Massachussetts". I és que Barcelona, com a hub empresarial i tecnològic, ha de buscar el seu propi camí, tal com ha reivindicat la cofundadora del grup inversor Asabys Partners, Clara Campàs: "Estem en vies de Massachusetts, però hem de ser autèntics i crear el nostre model. Tenim hospitals espectaculars, universitat molt bones i centres de recerca competitius en l'àmbit europeu".

Però l'anàlisi de la situació és positiva i esperançadora, tal com ha explicat el president de Roche, Jaume Vives: "Catalunya és una potència en biotecnologia i la gent no ho sap. En camps com la biotecnologia digital tenim l'oportunitat de crear la Champions i competir-hi".

Què ens falta?

Una vegada descartada la possibilitat de ser el Massachusetts d'Europa, s'acaben les males notícies i les perspectives actuals i de futur són optimistes. "El nostre potencial de formació i recerca i innovació són molt importants i són vitals per tenir un teixit empresarial com el que tenim", ha assegurat la rectora de la Universitat Autònoma, Margarita Arboix, que ha marcat com un dels objectius aprofundir la relació entre universitats i empreses, especialment les petites i mitjanes.

Jaume Vives, president de Roche: "Ens cal definir com a país per quins àmbits apostes i per quins no"

"Portem 20 anys fent diagnòstics al nostre país i estem molt millor que llavors en aquest camp, en investigació, finançament, empreses, creixement de talent humà i internacionalització", ha reivindicat el responsable d'Oryzon, que ha insistit en la nova realitat de competició entre les metròpolis d'arreu del món més que entre països. I en aquesta lluita, Barcelona i el seu entorn poden jugar un paper important. És imprescindible, però, escollir correctament les apostes de futur. "Ens cal definir com a país per quins àmbits apostem i per quins no, i anar tots en una direcció: administració, empreses, investigació i societat", ha reflexionat el president de Roche, que considera que la societat no és "prou conscient" de la potència del sector biotecnològic del país.

"A Califòrnia saben què fan a Sillicon Valley, n'estan orgullosos i ho expliquen; això atreu més negoci. Aquí els polítics han de fer el mateix, explicar constantment el pes del sector biotecnològic més enllà d'una anècdota", ha insistit Jaume Vives.

La inversió privada, un repte

"La recerca en biotecnologia és cara perquè té un component de risc i necessita temps", apunta Clara Campàs, que assenyala que una de les mancances del sector: "La gran diferència amb Suïssa i Israel és el capital privat i la confiança en biotecnologia. Hi ha més inversió més enllà del totxo, també pels patrimonis familiars". I és que la cofundadora del grup inversor Asabys Partners considera que el capital privat és imprescindible perquè el coneixement s'acabi traduint en productes finals i que arribin a la societat.

Rectora de la Universitat Autònoma: "Podem ser els laboratoris de la petita i mitjana empresa"

Una altra debilitat del teixit empresarial del país passa molt per petites i mitjanes empreses que no aposten decididament per la innovació, asseguren. "El que fan és subsistir i la innovació i recerca està en una tercera prioritat. S'ha de veure com les empreses guanyen mida, perquè té relació directa amb la capacitat d'innovació".

En aquest sentit, la rectora de la Universitat Autònoma ha insistit en la necessitat de crear un hub on universitats i aquestes empreses cooperin i vagin plegats: "Podem ser els laboratoris de la petita i mitjana empresa".