Biotecnologia, camí de roses o de pedres?

El sector pateix greus problemes de finançament, tot i ser un dels principals motors de creixement de Catalunya

Amb una facturació de 15.600 milions d'euros anuals i més de 30.000 llocs de treball, el sector de la biotecnologia es presenta com un dels principals motors de creixement de Catalunya. Tot i això, el talent i el potencial dels investigadors de casa nostra no és suficient perquè un projecte viable acabi prosperant i sortint al mercat. El camí és llarg i farragós i moltes de les empreses que neixen arran d'una investigació puntera acaben morint per la dramàtica manca de finançament que afecta el sector.

Catalunya aglutina el 29,4% de la facturació en biotecnologia de tot l'estat. En aquest territori s'hi ubica la BioRegió, un dels clústers de biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques més important d'Espanya. Està integrat per 520 empreses, 440 grups i 54 centres d'investigació, 10 universitats i 15 hospitals punters en recerca.

En els darrers anys la BioRegió ha despertat un gran interès entre el sector internacional, que veu a Barcelona com una de les ciutats punteres en els propers anys en biotecnologia mundial.

Inici assequible
En aquest escenari, per a un bioemprenedor català posar en marxa una spin off és relativament senzill. "El finançament necessari per a la primera etapa és fàcil d'aconseguir, parlem de 100.000 o 200.000 euros que podem obtenir a través de subvencions", explica Antonio Parente, president de Catalonia Bio, fundador de Lipotec i responsable del Grup Prima-Derm Barcelona.

Parente assenyala alguns programes orientats a finançar projectes de recerca que posen a l'abast dels investigadors organismes com el CDTI o ACC1Ó, així com amb el suport d'alguns bussiness angels. "El repte arriba quan les ajudes s'exhaureixen i cal capital per iniciar la segona fase", indica.

Manca de finançament a les fases clíniques
Parente assegura que en aquestes fases clíniques l'escenari es torna molt més complex. "Les empreses que fa set o vuit anys que van posar en marxa un projecte, que posseeixen una plantilla amb 20 empleats amb titulacions acadèmiques i que necessiten cinc milions d'euros per endinsar-se en la fase clínica són les que més problemes estan tenint", explica.

"La manca de finançament està arribant a tocar el moll de l'ós del sector", afirma el president de Catalonia Bio, que denuncia que "hi ha un buit enorme a la societat civil" perquè a l'estat espanyol "no hi ha prou empreses de capital risc capaces d'assumir aquestes inversions i l'administració tampoc se'n pot fer càrrec".

Manca de compromís de les administracions
Parente considera que existeix una "manca de sensibilitat especial cap aquestes companyies que fa anys que acumulen pèrdues o que pateixen situacions extremadament delicades". En aquest sentit critica que a Catalunya i Espanya no existeix "una definició clara del que ha de ser la política industrial" com sí succeeix en altre països.

El científic remarca que estats com Alemanya o França aposten per promoure drets fiscals especials per a les empreses que destinen gran part dels seus guanys a I D. "Aquí ens basem en un model de manofacturació", el que segons l'empresari és un error.

Altres vies de finançament
Per Parente el futur passa per trobar vies alternatives de finançament com el capital relleu, el capital risc o el mecenatge científic. "Es tracta de segments que estan poc desenvolupats al nostre país", assegura el científic que considera que l'administració ha de crear mecanismes "per incentivar la inversió".

El president de Catalonia Bio també destaca la necessitat de sumar esforços dintre del sector. Des de la patronal s'ha treballat per determinar quines necessitats tenen les empreses i posar-les en contacte amb el món financer: "Hem establert relació amb tots els estaments per tractar d'agilitar el procés", indica.

Inversors pacients
Fins l'any 2000 els projectes biotecnològics podien comprar-se en la fase elemental, però actualment cal que es trobin en una fase clínica avançada per a poder-se vendre. "Una empresa de biotecnologia necessita estar invertint constantment per tirar el projecte endavant", explica Parente.

Per aquest motiu els inversors han d'estar mentalitzats que no recuperaran el capital a curt termini perquè "el temps de maduració d'un projecte de biotecnologia és de 8 a 12 anys" i els beneficis no arriben "fins que no el vens a una gran multinacional i aquesta s'encarrega de comercialitzar el fàrmac".

L'exemple de l'èxit: Lipotec
Després de 26 anys d'investigacions, inversions i patents, Antonio Parente va vendre l'obra de la seva vida, Lipotec, al magnat nord americà Warren Buffet, propietari de Lubrizol Corporation.

Parente assegura que aquesta brillant operació no és fortuïta, sinó que és el resultat de la feina ben feta i l'aposta per la internacionalització: "Si has fet els deures ben fets i disposes d'una tecnologia forta i patents solvents, tens molt camí recorregut", subratlla.

El més important és obrir-se camí a nivell internacional i fer-se un nom: "El món és gran però aquest sector és com un mocador, tothom s'acaba trobant a les mateixes fires i treballa amb els mateixos proveïdors", comenta.

L'acord amb Warren Buffet per vendre Lipotec, dedicada a fabricar matèria prima per a productes cosmètics, es va tancar durant la celebració de la fira Bio de biotecnologia celebrada a Boston el passat mes de maig.

Les altres empreses que capitaneja Parente, Prima – Derm, GP Pharm i BCN Peptides, van facturar l'any 2012 al voltant de 30 milions d'euros. Aquest grup inverteix el 17% de les seves vendes en I D.

Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit