"Si bé un control de gestió excel·lent no garanteix l'èxit, el que és segur és que amb un control de gestió deficient la probabilitat de fracàs es maximitza". És bon senyal que un manual sigui autoconscient. És senzill, quan s'escriu un llibre de text, sobredimensionar la rellevància del tema que s'analitza, i si bé Oriol Amat i Fernando Campa coordinen un volum conscient de la centralitat del lloc del controller a l'empresa, també donen compte de les limitacions del rol –o, més ben dit, de la necessitat d'encaix del control de gestió amb moltes altres tasques–. Una perspectiva sistèmica del controller com la que ofereixen els acadèmics al seu Manual (Profit, 2010) reclama amb solvència la tasca de lampisteria del controlador: un "gos guardià", un gestor de recursos, un auditor d'objectius; una peça transversal sense la qual tots els altres processos, aparentment prou independents, poden ràpidament perdre rellevància, coherència o fins i tot ajustament normatiu.
Ja al primer capítol, de fet, els autors reconeixen la importància d'entendre la tasca del controller com la gestió d'una xarxa. "Una característica cada cop més rellevant del controller és la interacció amb totes les persones i unitats de l'empresa, i també amb persones externes, com auditors de comptes o assessors fiscals i legals", expliquen, tot apuntant la vigència d'una era de canvis en la mateixa definició de la professió arran d'una crisi de 2007 que, precisament, parteix de grans fallides sistèmiques íntimament relacionades amb la tasca del controlador. Les escletxes als estàndards de control i ètics, així com l'esclat de les primeres bombolles digitals, enceten el segle amb canvis profunds en el que significa el lloc de controller, amb un gir clar en diferents pilars de la professió, des de la gestió del personal fins als incentius o els mateixos objectius que regeixen la seva activitat diària i estratègica.
Si bé el volum transita al detall per totes les pàgines de la llibreta d'apunts d'un controller, manté en tot el seu decurs una clara vocació estratègica. L'especificitat dels sistemes d'informació s'amplia a la seva connexió amb la business intelligence, el caràcter estructural dels ERPs en el seu efecte sobre la relació amb els clients o amb la cadena de subministraments; o les respostes del big data. De la mateixa manera, qüestions com ara l'estructura organitzativa de les companyies –la seva descentralització, la geografia de la responsabilitat empresarial o la situació i gestió de costos, ingressos i beneficis – o el disseny dels indicadors que han d'informar la tasca del controller s'integren a un coneixement i una bona connexió amb el full de ruta de la companyia. Fins i tot el pressupost es planteja com "l'expressió estructurada dels plans d'acció a curt termini de l'empresa". Aquesta integració subratlla la necessària integració de la feina de controlador entre la fiscalització i gestió del micro i una perspectiva macro de gran angular.
Un punt de vista global i comprensiu que s'estén fins i tot a l'estudi dels indicadors concrets, amb la transformació, per exemple, del quadre de comandament en què els autors anomenen Quadre de Comandament Integrat, una "traducció de l'estratègia i la visió empresarial en una sèrie d'indicadors que informen de la consecució dels objectius". Si bé el caràcter formatiu que s'imposa el volum reclama la presència de qüestions més descriptives que no pas referents a una sort de filosofia del controller com a agent holístic, l'habilitat d'Amat i Campa per relligar tàctica i estratègia empresarial fan que el manual transcendeixi les tasques formatives per adquirir un cert caràcter propositiu, útil en qualsevol procediment de control intern i extern a una companyia que vol esdevenir exitosa.
Un assaig DIY
La bondat del caràcter acadèmic i pedagògic de la publicació és que supera en claredat a altres formats. Si bé una gran virtut del volum coordinat per Amat i Campa és una aproximació general que combina tant els temes tractats als apartats individuals com les tasques del controlador que descriuen, l'especificitat tant teòrica com pràctica facilita un aprenentatge tant conceptual com aplicable a l'activitat de negoci. La inclusió de preguntes d'autoavaluació al final de cadascun dels capítols afegeix utilitat a la proposta, amb una concreció, a més, que supera el tipus test per introduir a la lectura els elements de reflexió que els autors es reclamen a sí mateixos i imbriquen a la part formativa.
Amb tot, els diversos autors que concreten el manual ofereixen formació d'interès que va substancialment més enllà del coneixement bàsic sobre la figura del controller empresarial. La perspectiva orientada a la praxi inclou els exercicis d'autoavaluació, però no s'hi limita. Les recomanacions en l'apartat sobre la retribució variable, o els diversos subcapítols sobre les competències necessàries per al desenvolupament de moltes de les tasques que s'exposen al manual fan que la seva lectura serveixi com a guia espiritual –com establir els objectius i els valors d'una empresa en termes estratègics i amb visió global– mentre ofereix instruccions concretes per enfrontar moltes de les situacions sobrevingudes, tant en la tasca de controlador com en la pràctica empresarial en general.