La identitat catalana és indestriable de la seva indústria, de la seva producció. La conxorxa entre modernisme i indústria està imbricada amb la identitat de la Barcelona contemporània, amb places, monuments i palaus amb el cognom dels grans patrons del pont entre el XIX i el XX. Si bé l'imaginari al voltant de les coses fetes al país està molt més relacionat amb la màquina de vapor, els telers i les colònies d'obrers; i més endavant amb l'automoció i l'exitosa petroquímica tarragonina, Catalunya fa segles que tanca patents. El més que reivindicat hub de la innovació en què s'ha de convertir la capital fa segles que opera, si bé no al voltant de fibra òptica i supercomputació. Així ho recull Alfred Vilanova al seu recent Fet a Catalunya: Històries curioses d'indústries, invents i emprenedors catalans (L'Arca, 2022). Dels monuments megalítics a l'estàtua de Colón, del molí paperer al Mare Nostrum 4, l'enginyer industrial teixeix el fil de la història i el fet català al voltant de les màquines i estructures que s'hi han construït.
La vocació genealògica del volum es constata des de la capçalera del primer capítol. La revisió de les estructures i invencions de la Catalunya prehistòrica s'enceta amb un sonor L'home de Taüll: El primer català. L'autor, de fet, es deté a explorar amb detall els enginys catalans –màquines, però també institucions, col·lectius que han contribuïren al progrés econòmic i social del territori– des de la prehistòria fins abans de la revolució industrial. Vilanova dedica més de 100 planes a recopilar les històries productives de la Catalunya preindustrial. La Via Augusta, d'Elx a Perpinyà, com a xarxa de connexió comercial amb la resta d'Ibèria; el lloat Consolat de Mar, seu del primer tractat comercial de la història –vigent fins fa poques dècades a tribunals i contenciosos d'arreu del món– o la tasca del pioner de les indianes Esteve Casals i Guerau apareixen acompanyats del tap de suro o la Coca de Mataró en un llibre blanc d'una inventiva de país que es revela mil·lenària.
Sobre els fonaments de la màquina de vapor de la fàbrica de Jacint Ramon al carrer Sant Pau, instal·lada per Francesc Santponç, Vilanova explora la primera revolució industrial catalana amb una narrativa capaç de lligar-la amb aquelles institucions i infraestructures que marcaven el progrés econòmic del país abans de l'enginy de James Watt. D'especial interès són les anècdotes i històries humanes dels industrials i comercials que han quedat al record català –com a mínim fins fa no gaire–. L'autor vehicula a través de la conflictiva vida de l'infame marquès de Comelles, Antonio López, les taques de la història industrial catalana amb el tràfic d'esclaus, l'altra cara de les històries d'èxit del país, des del ferrocarril de Mataró o la fàbrica de Can Girona al Vapor Aymerich, un dels darrers del país; tots ells amb un focus valuós en l'encreuament d'activitat empresarial i vida personal dels grans patrons catalans.
Les tres revolucions industrials que han mogut la Catalunya actual després de les primeres fàbriques barcelonines tenen els seus propis espais –si bé Vilanova deixa la quarta, la de la digitalització, el núvol i la computació quàntica, com una qüestió de futurs darrere les desenes de torres de processament del Supercomputing Center–. Els cognoms Pearson, March o Gelabert posen cara a l'interregne de modernitat que el mitjan segle XX va significar a un país escanyat per la dictadura però encara creador; encara productiu. Dels microcotxes i les Olivetti, l'autor ofereix un salt coherent cap a les TIC catalanes, una època de televisors, transistors i trucades; però també de gas i àtoms. Vilanova complementa les especificitats tècniques d'innovacions com el Telesincro amb les històries dels seus creadors –en aquest cas els enginyers Joan Majó, Joan Peracaula i Antoni Clavell–, tot confirmant que el temps i els xips no han fet perdre el caràcter personal de la invenció catalana.
Secrets i mecanismes
La mateixa premissa de Fet a Catalunya és el que el fa lluir per sobre de qualsevol altre llibre d'història industrial. Com molts dels volums més interessants sobre el país en el seu vessant econòmic i empresarial, l'obra de Vilanova s'atura allà on la tècnica i el negoci s'uneixen amb les històries personals dels grans i petits noms històrics. Tot un apart dedica, per exemple, a reaccions adverses a la construcció de la Sagrada Família –entre elles la de George Orwell, que entre la munió de trets a homenatjar de Catalunya va lamentar "el mal gust estètic" de la basílica–. Especialment en la història del Segle XX, és cridaner com l'aparença dels aparells i les estructures pren una rellevància especial: on les primeres impremtes eren monstres maquinaris, el modern disseny de la Studio 40 d'Olivetti aspira a ser elegant a més de funcional, subratllat tot plegat per una altra màquina d'escriure, la italiana Valentine, exposada al MOMA pel seu disseny però un fracàs en vendes.
Mirant cap al futur, Vilanova segueix el camí d'uns invents i construccions catalanes que han fet del país un dels principals pilars industrials del sud d'Europa per apuntar cap a un futur brillant. "Catalunya no és un Estat, ni és la seu de grans multinacionals, ni tampoc d'entitats financeres importants, però és indiscutible que té uns actius que cal valorar", rumia l'autor, que veu especial potencial en la transició cap als models empresarials 4.0. La Canadenca, la Via Augusta o el ferrocarril del Maresme de fa segles són ara el MWC, el Barcelona Supercomputing Center o les escoles de negocis barcelonines. El tancament d'aquest Fet a Catalunya suggereix, amb fonament, que hi ha prous estructures al país com per fer-ne un altre d'aquí a cinquanta anys; un llibre d'innovacions quàntiques, connectades, autònomes; totes elles amb accent català.