Benjamí Villoslada: "Volem convertir Balears en un paradís de sol i dades"

El Director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes té un pla per "atraure els millors enginyers i empreses"

Benjamí Villoslada és un dels co-fundadors de Menéame
Benjamí Villoslada és un dels co-fundadors de Menéame
Quan Benjamí Villoslada era administrador de Menéame i treballava des de Barcelona, la connexió a Internet de fibra òptica li permetia treballar sense problemes. Podia sincronitzar les dades del seu ordinador portàtil al núvol -i el de la seva parella i tots els del despatx d'advocats del seu sogre- sense haver de patir gaire. "El problema venia quan el cap de setmana anava a Lloseta, a Mallorca, a veure el meu fill, llavors havia d'aturar la sincronització perquè ell no podia veure The Big Bang Theory, el vídeo es tallava", explica l'actual Director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. Villoslada té un projecte ambiciós: "Volem convertir Balears en un paradís de sol i dades".

Les Illes Balears estan per sota de la cobertura mitjana de velocitat segons el Ministeri d'Indústria...
Sí. I també som els que més contractem amplada de banda, però els desplegaments s'han quedat molt aturats els darrers anys. De fet les estadístiques de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información diuen que la cobertura de banda ampla superior a 30 Mbps a les Balears el 2012 era del 53,7%, el 2013 passem a 53,1%, el 2014 arribem a un 50,3%, l'any passat passem a un 49,4% i enguany a un 65%.

Això a Mallorca, perquè a Formentera cada dos per tres es talla el cable i a Menorca quan arriba molta gent a l'estiu, Internet cau.
És molt difícil. Les illes tenim un problema afegit d'insularitat. A Formentera, per exemple, pels habitants que són i pel que suposa per les operadores, és complicat amortitzar la infraestructura. A les Pitiüses es paga amb telefonia mòbil, perquè els turistes amb un gran poder adquisitiu que venen amb els seus iots es gasten molts diners en roaming. Això fa que hi hagi molt bona cobertura. Però pels residents no hi ha bona connexió. Si no se subvenciona, no hi ha manera. Per això el primer que vam demanar quan vam entrar al Govern van ser fons Feder -hem aconseguit 7,75 milions d'euros, dels quals nosaltres posarem una meitat i Europa, l'altra- i es finançaran projectes a empreses de telecomunicacions.



I quina és la intenció?
La intenció és que hi hagi fibra òptica fins a l'últim recó. Aquí, per exemple, no podem fer avions, però aquí podrien treballar les persones que els dissenyen. Estem ben connectats, en dues hores d'avió et plantes a qualsevol lloc d'Europa. Aquí no podem produir les peces d'un Airbus, però ben connectats, la gent que les dissenya podria venir a les Illes a fer feina. I això crearia un nou tipus d'economia. A més, estem ben situats al món i tenim bon clima.

Allà on hi ha les empreses tecnològiques com Alemanya o Irlanda hi fa mal temps.
L'actual director d'IB3, Joan Carles Martorell, va fer feina a Apple. Ell duia ulleres i explica que el primer estiu que va tornar a Mallorca es va operar, perquè a Irlanda hi plou tot l'any i anava sempre amb les ulleres molles. El clima és una qüestió molt important i ens agradaria que fos un factor per atreure talent. Si els turistes que venen pel sol i platja veuen que hi ha bones comunicacions ens agradaria que es convertissin en residents de sol i dades. Volem convertir Balears en un paradís de sol i dades.

Com es converteix les Balears en un paradís de sol i dades?
Ja tenim algunes grans empreses que s'han instal·lat aquí i d'altres sorgides al Parc Bit. Aquestes companyies han de poder pagar bons sous i poder retenir els treballadors. I per això cal infraestructura.

Per això caldrà molta col·laboració público-privada.
Sí. I per això han de sortir els números. Per exemple, l'empresa Balalink va tirar un cable d'Internet des de València a Palma passant per Eivissa perquè surt a compte. A Menorca, però, per la població estable que té i el tipus de turisme familiar de classe mitjana que la visita, no és rendible fer la infraestructura. I cap operadora està interessada a instal·lar-hi cap cable. Aquesta empresa em va visitar per demanar diners per tirar cable fins a Menorca perquè no els surten els números.

I Telefónica?
A Telefónica si, perquè està mig obligada. De fet va tirar un segon cable per qüestió de backup, perquè en cas que l'únic cable que hi havia es tallés el vaixell que els repara pot trigar més d'una setmana a solucionar el problema -i una factura de sis zeros-. I no podem estar desconnectats, per això necessitem més cables. Estem pendents d'un estudi que ens constati quina és la millor opció per tirar un nou cable, segurament cap a França, a Marsella. El nostre objectiu ha de ser la mínima latència (el que triguen a viatjar les dades) amb els CPD (centres de processament de dades) de les grans empreses tecnològiques que hi ha a Holanda, Irlanda o Alemanya.



Però això no és suficient...
L'altra qüestió és fer un punt neutre aquí per totes les comunicacions que es facin a les Illes siguin de l'operador que sigui. Si volem que vinguin empreses a posar els seus CPDs aquí i no tenim un punt neutre és com demanar que vinguin indústries i no tenir un polígon industrial. És una infraestructura que atrau, és com una rotonda de les telecomunicacions. Imaginem que les comunicacions d'una empresa que opera amb Vodafone viatgen fins a Anglaterra per després connectar-se amb l'empresa del costat que opera amb Telefónica. Amb un punt neutre aquest problema es redueix molt.

I quins terminis us poseu per fer tot això?
A l'Administració els temps són molt lents. Estudis, concursos, adjudicacions, recursos, etc. Esperem que a final de la legislatura puguem inaugurar el CPD de les administracions (el punt neutre) i si hi ha empresa amb un pla de viabilitat i diners de l'European Fund for Strategic Investments del Banc Europeu d'Inversions, el cable. Hi ha empreses interessades i això ens agrada, perquè hi ha gent que es creu el nostre projecte de sol i dades.

Pretén canviar el model econòmic basat en el turisme? Perquè té enemics poderosos...
Ni de bon tros, és un complement. Seria la solució a un problema que tenim: l'espai limitat la pressió i l'estacionalitat.

Tinc entès que aquest estiu hi ha hagut rècord de vols a Son Sant Joan: 1.054 vols en 24 hores. Hi ha molta connexió d'una banda només.
És una bogeria. Me'n faig creus que ens discutim per 30 milions d'euros per fer un cable que milloraria la vida a molta gent quan un d'aquests avions val 90 milions de dòlars. No ens podem gastar un terç d'un avió en dur dades per fer feina com a inversió de país? Un quilòmetre de l'AVE de Madrid a Extremadura val 18 milions d'euros. Hi ha molts quilòmetres de Madrid a Càceres i són els mateixos habitants que a les Illes. Nosaltres també el paguem i no en tindrem pas mai. Amb un terç del què costa un quilòmetre d'AVE cap a Extremadura, a les Illes podríem tenir un CPD punter per atraure els millors enginyers i empreses.
Avui et destaquem
Comentaris