Port de Barcelona | Cedida
Port de Barcelona | Cedida

Bons veïns (i socis comercials)

Els països que s'han independitzat en els darrers temps mantenen molt bones relacions econòmiques amb el seus antics Estats

L'endemà del debat al Parlament està sent un dia especialment estrany. Amb tot, el procés que viu Catalunya no és el primer i potser tampoc serà l'últim. Durant els segles XX i XXI, ja s'han independitzat 27 països europeus. Des de Finlàndia a Malta, passant per Noruega, Eslovènia, Islàndia, Irlanda, Polònia, Hongria, Sèrbia, Ucraïna o Xipre, entre altres. La llista és tan llarga com diversa. Però quines conseqüències econòmiques va tenir la independència per a aquests països just després de declarar-la?

Si ens fixem en què va passar a diverses regions independitzades dels seus països originals al segle XX, destaca el manteniment de les bones relacions comercials entre ambdós territoris. És a dir, en la pràctica, la balança comercial no es va veure afectada per la separació política dels territoris. Ho explica Xavier Cuadras, professor de la Universitat Pompeu Fabra, en el seu estudi Els reptes econòmics de la Unió Europea. Com afectarà la nova integració fiscal a les comunitats autònomes? Algunes reflexions sobre la independència de Catalunya i l'economia dels catalans, text en què ja avisa que "cal ser molt conscient que és molt difícil treure'n conclusions que es puguin aplicar al cas català d'una manera directa".

Eslovènia

Quan la via eslovena és en boca de tots, el catedràtic d'història i institucions econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra, Albert Carreras, afirma que a tots els països que van esdevenir independents arran de l'esfondrament de la Unió Soviètica i del Bloc Comunista -incloent l'antiga Iugoslàvia- en general els ha anat millor. "Van patir dos canvis de sistema, l'econòmic i la independència, i amb dos comportaments, els europeus i els asiàtics", afirma. Els segons han quedat més perjudicats, aïllats en el cor d'Àsia, però els que van quedar a l'àrea europea -Antiga Unió Soviètica, Antiga Iugoslàvia, com Txèquia o Eslovàquia- "els ha anat molt bé, per haver passat del comunisme al capitalisme i a ser independents". A tots els europeus els ha anat bé en tots els casos "i bastant ràpidament", afirma el professor.

Carreras: "Als països europeus que s'han independitzat de l'URSS els ha anat molt bé"

"Com a Croàcia, compta molt el veïnatge", diu, "com millor siguin els veïns millor, en el cas eslovè, al costat d'Àustria, això ha estat un avantatge, per la forta integració econòmica i comercial que prèviament tenien". Segons l'estudi, Eslovènia –independitzada de l'extinta Iugoslàvia el 1991- va incrementar un 44% les exportacions a la resta dels països que formaven Iugoslàvia, el que suposa una taxa més alta que el creixement de les exportacions totals (37%), dirigides molt majoritàriament als països de la Unió Europea.

Eslovènia és la que va sortir guanyant més de la seva independència, perquè no va quedar implicada en cap guerra i "els costos van ser els més baixos de tots, perquè hi havia força complicitat germànica", diu Carreras. A Croàcia li va sortir més car pel conflicte bèl·lic.

Països bàltics

Les repúbliques caucàsiques també coincideixen en el mateix exemple que Eslovènia. En aquests casos, segons explica el catedràtic, aquests països han mantingut vinculats amb Rússia per "gas natural, petroli o electricitat", infraestructures crítiques.

Cuadras explica que les repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània –exmembres de l'antiga URSS fins al 1991-, van mantenir com a principal soci comercial a Rússia. Argumenta a l'informe que el país de Putin va seguir "com un soci comercial de considerable importància en els anys immediatament posteriors a la independència, malgrat que la crisi financera de 1998 va representar una frenada molt important de les exportacions al mercat rus". Lituània va augmentar les exportacions a Rússia un 65% entre 1994 i 1997; a Estònia, però, el creixement de les exportacions a Rússia durant aquest període va estar molt per sota de la mitjana, un 19% en favor dels mercats suec (165%) i finlandès i dels altres països bàltics (80%). Per últim, Letònia va fer créixer les seves exportacions fins al 75% entre 1994 i 1997 de manera que Rússia va perdre rellevància (només un 31%) a favor de països com Alemanya o Regne Unit.

Txèquia i Eslovàquia

Aquest és un exemple de separació amistosa i ambdós països van sortir-ne beneficiats, de la independència. "Txèquia i Eslovàquia estaven convençuts que l'altra part els explotava", relata el catedràtic. Segons diu el catedràtic, aquesta situació es produeix perquè cada regió respecte del seu antic imperi -Bohèmia i Moràvia respecte d'Àustria, Eslovàquia respecte d'Hongria- tenia la mateixa funció: eren les economies industrials avançades i productores de béns d'equipament. "Unint-se, competien, no eren complementaris", afirma. Aquest fet va propiciar que el divorci fos pacífic. "La separació va tenir molta racionalitat econòmica", subratlla Carreras i afegeix que "actualment la relació econòmica entre aquests països és bona, però cadascú ha trobat més espai de relació amb la resta del món que amb el seu veí".

"La separació entre Txèquia i Eslovàquia va tenir molta racionalitat econòmica i ara cadascú ha trobat més espai de relació amb la resta del món que amb el seu veí"

Cosa que afirma el professor Cuadras, que apunta com el detall "més espectacular" el fet que en l'era post independència es va produir "una explosió exportadora als mercats mundials dels dos nous països". Diu que entre 1993 i 1996 van augmentar les vendes a l'estranger un 51% (Txèquia) i un 62% (Eslovàquia), respectivament.

Escandinàvia

"Aquest és un cas modèlic" en la separació amb Suècia el 1905, expressa Carreras. En aquest cas, segons el professor de la UPF, ambdós països tenien especialitzacions molt diferents amb influència en l'organització del país. "Suècia no és un país marí, Noruega és un país de pescadors i navilieres, bolcat al mar, molt turístic, amb una estructura econòmica contradictòria amb la sueca, més basada en empreses de tecnologia", diu. La separació va ser acordada i pacífica, igual que el cas d'Islàndia i Dinamarca el 1944.

Noruega i Suècia són el clar exemple que "ser un país petit i homogeni dóna uns enormes avantatges"

Les relacions econòmiques entre Noruega i Suècia són el clar exemple que "ser un país petit i homogeni dóna uns enormes avantatges a l'hora de definir polítiques públiques, una forta cohesió interna i gran solidaritat, cosa que seria insostenible si formessin part d'un Estat molt més gran". Des d'aquest punt de vista "els països bàltics s'han vist sempre enlluernats pels països nòrdics, que actualment col·laboren molt".

Catalunya i Espanya

La meitat de les exportacions catalanes van a Espanya i l'altra meitat, al món. I aquest percentatge s'ha anat incrementant en els darrers anys. En la post independència, les relacions entre ambdós Estats seran necessàriament "intenses", afirma Carreras. Un cas analògic seria Irlanda: "Ha mantingut una relació comercial molt estreta amb el Regne Unit, per la seva forta vinculació econòmica i no em puc imaginar que en cas d'independència de Catalunya no es mantingui una xarxa d'intercanvis intensíssima". A més, afegeix l'economista, "som complementaris, no competim en els mateixos camps, de manera que l'interès serà comú de mantenir els intercanvis".

"La independència de Catalunya esdevé ara més fàcil ara que no pas fa 30 anys per la integració europea i la globalització, de manera que Catalunya depèn menys d'Espanya que no pas abans" i, segons Carreras, "que l'empresariat depengui menys del mercat espanyol fa que el procés independentista sigui viable".

Més informació
Hi ha vida més enllà de la UE
Elisenda Paluzie: “A la UE no li interessa tenir moltes ‘Noruegues’”
Avui et destaquem
Comentaris