Manifestants durant una protesta per l'empresonament del cantat de rap lleidatà Pablo Hasel a Barcelona | ACN

anàlisi

Les causes econòmiques de la revolta als carrers

El professor de la UPF-BSM Andrei Boar analitza la situació econòmica dels joves i explica part de les causes que se sumen a la revolta per Pablo Hasél

Les manifestacions de l’última setmana arran de la detenció del raper Pablo Hasél, majoritàriament encapçalades per gent jove, han indignat la població. D’una banda, una part de la ciutadania mostra el seu rebuig a l’empresonament del cantant i qüestiona les actuacions policials durant les protestes després que una jove hi hagi perdut un ull per l’impacte d’una bala de foam. De l’altra, la crema de mobiliari urbà i les destrosses a establiments comercials genera malestar entre part de la població i centra el debat de l’opinió pública.

En un context d’inestabilitat social i econòmica derivat de la pandèmia, la presó per a Hasél només ha estat la guspira que es necessitava per encendre el foc. Així, la inesperada pandèmia de covid-19 complica la situació del jovent actual, que va créixer amb la crisi financera de la passada dècada en què moltes famílies quedaven a l’estacada i que arriba a l’edat adulta en un període en que certes llibertats estan en dubte a l’Estat.

Analitzant les perspectives laborals d’aquest jovent, ens trobem amb un atur juvenil d’aproximadament el 40%, segons dades d’Eurostat. A més, durant l’estiu del 2020, només el 33% dels joves treballava de forma activa, segons l’estudi d’Injuve. S’ha de tenir en compte que gran part del jovent del nostre país treballa a temps parcial o durant l’estiu en feines lligades al sector turístic, però que, arran de la covid-19, van desaparèixer el 2020 i probablement no es recuperaran fins al 2022.

Pel que fa al món universitari, tot i que la docència s’ha mantingut de forma online, les condicions no són les mateixes, ni per al professorat ni per a l’alumnat. Una part important dels estudiants està esgotat i desmotivat amb la docència. Un sentiment que no millora gaire un cop acaben la carrera i s’endinsen al món laboral.

"En un context d’inestabilitat social i econòmica derivat de la pandèmia, la presó per a Hasél només ha estat la guspira que es necessitava per encendre el foc"

En una de les manifestacions, de fet, des d’un balcó es va cridar “vés a estudiar!”, a una persona amb carrera i dos màsters. La formació tampoc serveix per resoldre el problema. Les poques ofertes laborals que hi ha actualment al mercat són en posicions de pràctiques i, la gran majoria, sense cap mena de remuneració. Està clar que les pràctiques han de servir per formar a l’estudiant, però aquest necessita poder fer front al seu habitatge i a les seves despeses.

Abans de l’arribada de la covid-19, segons un estudi de Fotocasa, l’edat mitjana per independitzar-se eren els 32 anys, i només el 15% del jovent es podia permetre comprar un habitatge. Sense dubte, les possibilitats actuals per independitzar-se encara són menors. Amb els elevats preus dels habitatges a Barcelona, l’única solució viable és la de llogar un pis de forma compartida. Tot i que el coliving es vol mostrar com una tendència, no deixa de ser un exemple de la precarietat.

Si ho elevem al conjunt de l’Estat espanyol, la situació no millora a llarg termini. Amb el deute públic al 117% del PIB, unes perspectives de creixement que depenen principalment del turisme i amb una demografia que provoca que es retardi cada vegada més l’edat de jubilació, no es pot esperar una millora de la situació.

"Gran part de les persones que acudeixen a la revolta no tenen res, i tampoc res a perdre, simplement perquè el futur que se’ls planteja és molt magre. El que no s’explica, és que aquesta revolta no hagi començat abans"

Tenint en compte la situació per la qual està passant la gent jove del nostre país, ens sorprenem de la revolta? Gran part de les persones que hi acudeixen no tenen res, i tampoc res a perdre, simplement perquè el futur que se’ls planteja és molt magre. El que no s’explica, és que aquesta revolta no hagi començat abans.

Cal denunciar els aldarulls i repensar el model de policia, però, sobretot, cal parlar de quines solucions i perspectives de futur es dóna a la gent jove, perquè dissoldre una manifestació a cops de porra no arreglarà la causa de fons. Després d’aquesta anàlisi, seguirem parlant només del cost dels contenidors?