El KremlinGate segueix donant hores i hores d'entreteniment massiu als Estats Units. Fa dues setmanes Paul Manafort, el cap de campanya del president Donald Trump, i Richard Gates van ser imputats pel fiscal especial Robert Mueller III. La mateixa setmana vàrem saber que Papadopoulos, un assistent de política exterior de campanya que fou detingut per l'FBI, va reconèixer haver tingut contactes no declarats -com obliga la llei americana- amb oficials russos.
Un fill russòfil
Les novetats del KremlinGate, que es va prendre un descans la setmana passada, no s'han fet esperar. El gran protagonista d'aquesta setmana ha estat el fill gran del president Trump, Don Jr. Fa uns mesos el New York Times va publicar la transcripció d'unes gravacions que es varen obtenir en una reunió de Don Jr. amb Natalia Veselnitskaya, una advocada russa íntima del Fiscal General de Rússia, així que les connexions de Don Jr. amb Rússia ja són conegudes fa mesos. Arran d'aquesta publicació, les comissions d'Intel·ligència del Congrés i del Senat van demanar la col·laboració de Don Jr. en la seva investigació sobre el KremlinGate. L'oficina de Robert Mueller també ha estat investigant el fill gran del president Trump. La notícia de la setmana és que algun membre del Congrés o del Senat ha filtrat una informació fins ara desconeguda: els missatges directes que Wikileaks i Don Jr. van intercanviar els darrers dos anys per Twitter.
The Atlantic ha publicat un bon resum sobre les converses però en vull destacar dos aspectes. El primer, que Wikileaks va intentar aconseguir que la família Trump li filtrés la declaració de la renda per tal de "semblar més neutre", amb un reconeixement explícit que Wikileaks és de tot excepte neutre. És clar que tampoc cal ser una llumenera. La segona, arran de la trobada de Don Jr. amb Veselnitskaya, Wikileaks li va demanar els correus electrònics però Don Jr. va preferir publicar-los ell mateix al seu compte de Twitter. Almenys pel que fa a Don Jr., no sembla existir col·lusió amb Wikileaks -segons els especialistes, Wikileaks forma part del GRU, la unitat d'Intel·ligència de l'exèrcit de Rússia. En tot cas el que sembla existir més aviat una persecució de Wikileaks a Don Jr. Això no treu, però, que, com a passa a casa nostra, Don Jr. simplement ignorés el que és Wikileaks.
La justícia i la política
El fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, va ser citat dimarts passat a la Comissió Judicial del Senat en sessió oberta. El que havia de ser una compareixença sense massa història s'ha convertit en un escàndol -un altre més-, ja que Sessions es va negar reiteradament a contestar preguntes bàsiques sobre regles democràtiques. El context de la compareixença és important, ja que el president Trump va estar tuitant el dia anterior pressionant el DOJ (Department of Justice) arran del cas del Uranium Ore i, no cal dir-ho, dels emails de Hillary Clinton. Segurament és per això que quan el congressista demòcrata per Michigan John Conyers -de 88 anys- va preguntar a Sessions si "en una democràcia funcional és habitual que el President ordeni al sistema judicial prendre represàlies contra els rivals polítics? Sí o no, si us plau." El fiscal general no va voler respondre la pregunta i va contestar-li preguntant si "aquesta és la pregunta?". Després d'un intercanvi breu, Sessions va respondre que el sistema judicial no ha de ser utilitzat per represaliar rivals polítics. Quin és l'escàndol? Un matís no menor: el sistema judicial no pot ser utilitzat per represàlies. El fet d'utilitzar-lo és, per se, un delicte i en realitat aquest fou el segon article en el qual es va basar l'impeachment del president Richard Nixon. Diversos juristes han explicat que aquests tuits del president Trump són una "impeachable offense" i que la resposta del Ffscal general és inacceptable.
L'allau d'acusacions d'assetjament sexual segueix el seu curs. El món dels artistes ha obert camí al camp de la justícia i el que fou cap del sistema judicial d'Alabama, Roy Moore, ha rebut cinc acusacions d'intent de violació. L'última a càrrec de Beverly Young Nelson quan ella era menor d'edat i només tenia 15 anys. Sens dubte, els Estats Units estan descobrint com de dura i cruel és la vida de les dones fins i tot en la primera potència mundial. La infàmia sembla no tenir límit.