L'última oportunitat de les cambres catalanes

Les 13 cambres celebren un acte unitari sota el clam "no volem aturar el país" per reclamar al Parlament que tramiti la Llei abans que s'esgoti la legislatura

Les 13 cambres sumen forces en un acte unitari per reclamar al Parlament que tramiti la Llei de Cambres | Cedida Les 13 cambres sumen forces en un acte unitari per reclamar al Parlament que tramiti la Llei de Cambres | Cedida

"No volem aturar el país, no volem aturar Catalunya, no volem que aturin les Cambres". Després d'anys de batallar l'aprovació de la Llei de Cambres, les 13 cambres catalanes han tornat a sumar forces i han protagonitzat un acte unitari a la Llotja de Mar amb l'objectiu de reclamar al Parlament que tramiti la llei abans que s'esgoti la legislatura. "No demanem més que el que tenen la majoria de països del món i gairebé totes les comunitats autònomes", ha fet saber el president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell General de Cambres de Catalunya, Joan Canadell, que ha recordat que "aquesta llei és clau perquè les cambres continuem fent el que estem fent" i més encara amb la situació que ens ha tocat viure per la crisi derivada de la covid-19. Precisament per això, Canadell ha enviat un missatge clar als partits: "No atureu les cambres perquè la crisi sanitària també és una crisi econòmica".

Ara ja fa més d'un any que les 13 cambres es reunien amb la llavors consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, per consensuar les línies bàsiques de la normativa. Una normativa que ja havia quedat aturada en l'època del conseller Jordi Baiget, que havia impulsat un avantprojecte de llei i que, com ha recordat el vicepresident del Consell de Cambres i president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega, s'espera des que el 2010 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar que els empresaris no haurien de pagar les quotes camerals i, quatre anys més tard, l'Executiu del PP va aprovar una nova llei de cambres que tenia com a finalitat "representar interessos econòmics del comerç, la indústria, els serveis i la navegació", així com "la defensa de l’economia".

Chacón ja va assegurar fa 13 mesos que, tot i que l'esborrany de la llei estaria enllestit a finals del 2019, no s'esperava que el Parlament l'aprovés fins d'aquí a un any, és a dir, per aquestes dates. És justament per això que les cambres exigeixen al Parlament que aprofitin els dos plens que queden pendents de celebrar abans que s'acabi la legislatura, no només perquè requereixen de dues sessions plenàries per aprovar-la, sinó també perquè, com han fet memòria els diferents presidents de les cambres catalanes, la llei aprovada pels populars donava temps fins el gener del 2015 per decidir sobre aquest aspecte i "la majoria de comunitats autònomes ja ho han fet".

Canadell: "Hi ha un espai per a les cambres i un per a les patronals i com més fortes siguem, millor representats estan els empresaris"

En aquest terreny, les cambres no han tingut un camí fàcil. Les negociacions amb la consellera Chacón i la bona entesa que hi tenien, van quedar aturades per les vacances d'estiu i, a la tornada, Quim Torra la va destituir. Això representava posar al dia al nou conseller Ramon Tremosa d'un tema tan complex com aquest, però sembla ser que ara compten amb els vots favorables d'ERC i JxCat -incloent-hi, previsiblement també, el PDeCAT- i l'abstenció de la CUP. Amb això ja tindrien prou per donar llum verda a la Llei de Cambres, però perquè sigui una realitat, s'ha de portar al proper ple del 2 de desembre. I és que, com ha explicat el secretari general del Consell de Cambres, Eduard Borràs, es tracta d'un tràmit parlamentari que es vol tramitar per lectura única, cosa que necessita de dos plens per ser aprovada. Just els dos plens que falten abans que es dissolgui el Parlament. Si no figura a l'ordre del dia per a la propera sessió, les cambres ja poden anar oblidant-se de l'aprovació de la llei, almenys en la XII legislatura.

Excuses i estratègies polítiques?

Borràs afegeix un punt més a la qüestió i adverteix que les "estratègies" que han seguit patronals i sindicats per impedir l'aprovació de la normativa "es basen en dos arguments reconduïts cap a la presumpta inconstitucionalitat". El primer, explica, "fa referència a la presumpta inconstitucionalitat de les cambres", quan "altres comunitats autònomes han aprovat normativa que desenvolupa la representativitat i finançament de les cambres sense tenir la tatxa de ser inconstitucional". El segon argument, segons el secretari general del Consell de Cambres va en relació al propi procés de lectura única perquè "redueix els terminis del debat parlamentari", però, subratlla, "això no vol dir que sigui inconstitucional". A més, lamenta Borràs, "defensar que les empreses tenen una inscripció merament administrativa suposa ignorar que més de 25.000 empreses van votar perquè les cambres les representessin, però l’argument ja ha calat i ara és quan apareixen les excuses o estratègies polítiques".

Les cambres catalanes sumen forces en un acte unitari per reclamar al Parlament que tramiti la Llei de Cambres | Cedida

Les 13 cambres catalanes a la Llotja de Mar | Cedida

De fet, mentre les 13 cambres celebraven aquest acte unitari, el secretari general de Pimec, Antoni Cañete, lamentava durant la clausura del congrés Dona i Empresa que "una llei de cambres és suficientment important perquè tingui una transparència a l'hora de portar-se a terme i que hi hagi un debat parlamentari". En aquest sentit, Cañete afegia que "pensem que fer una llei de cambres amb lectura única no és la forma més adequada perquè no existeix cap urgència que ho justifiqui" i feia referència a l'article 45.6 de l'Estatut d'Autonomia que apunta que "les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin", al mateix temps que "la Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials".

Amb aquest argument sota el braç, el secretari general de Pimec recordava que "la Cambra és una entitat de dret públic tutelada per l'administració" i que, per tant, "no pot estar en una funció de diàleg social perquè estaria trencant una regla bàsica de la democràcia: les cambres tenen una funció de consulta i les altres de participació", sentenciava.

Cañete: "Pensem que fer una llei de cambres amb lectura única no és la forma més adequada perquè no existeix cap urgència que ho justifiqui"

Però Canadell ha tornat a treure la pipa de la pau provant de fer calar el missatge que "hi ha un espai per a les cambres i un per a les patronals i com més fortes siguem, millor representats estan els empresaris", al mateix temps que, això sí, ha volgut mostrar el seu desconcert amb el paper de les patronals "perquè totes formen part de les cambres" i, justament per això, considera que "no té cap sentit aquesta pressió". I encara hi ha més. Com ha posat damunt la taula el president de la Cambra de Reus, Jordi Just, "en cap cas una via exclou l’altra" perquè, ha filat més prim, mentre que la via de les patronals ve de la disposició addicional sisena de l’Estatut dels Treballadors, la de les cambres deriva de la llei bàsica de cambres.

Sumar o restar? Aquesta és la qüestió

Segons Just, "les dues lleis són vigents, vàlides i aplicables a Catalunya". De fet, tal i com es pot llegir al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del 2 d'abril del 2014, la finalitat de les cambres és la "representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, així com la prestació de serveis a totes les empreses", mentre que l'Estatut dels Treballadors assenyala que "gaudeixen de representació institucional les associacions empresarials que tinguin el deu per cent o més de les empreses i treballadors en l’àmbit estatal".

Giribert: "No podríem entendre no ser mereixedors del suport del Parlament, sinó ens plantejarem seguir presidint unes institucions centenàries, que són la cohesió social del present i el futur del nostre territori"

Dit d'una altra manera, i en paraules del president de la Cambra de Reus, "una es basa en el dret associatiu, l’altra es basa en la inscripció de la totalitat d’empreses i autònoms a una corporació pública" i, per tant, "amb l’aprovació d’aquesta proposició de llei no es perjudica cap dret de les organitzacions empresarials". En aquesta línia, el president de la Cambra de Tàrrega, Carles Giribet, ha afegit que "defensem que els agents socials han de ser forts, però això no ha de ser a costa de les cambres perquè tots sumem i no sobra ningú".

Sumar o restar? Aquesta és la qüestió i més en moments tan complicats com els que vivim. Perquè, si pràcticament totes les comunitats autònomes ja tenen la seva pròpia llei de cambres, què és el que passa a Catalunya? Els dies estan comptats i, si el Parlament no escolta les cambres i inclou en el proper ple la tramitació de la llei, elles ho tenen clar: "No podríem entendre no ser mereixedors del suport del Parlament, sinó ens plantejarem seguir presidint unes institucions centenàries, que són la cohesió social del present i el futur del nostre territori".

Més informació
Torna la batalla per la Llei de Cambres
L’estrella de les cadires de plata
El triangle de les cadires de plata
Avui et destaquem
El més llegit