Una de les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya

Laboral

Supervivència laboral a partir dels 45

La por a quedar-se al marge del mercat laboral duu molts sèniors en atur a buscar assessorament per tornar a ser atractius per a les empreses o iniciar els seus propis projectes

L'edat pot ser un obstacle per trobar feina. O no. Entre els candidats que aquests dies lluiten per tornar al Palau de la Generalitat, ara intervingut, només dos tenen menys de 45 anys, la maleïda barrera que al mercat laboral acaba sent un problema per als treballadors aturats. Xavier García-Albiol (PP) té 50 anys; Carles Puigdemont (JxCat), 54; Miquel Iceta (PSC), 57; Oriol Junqueras (ERC), 48 i Carles Riera (CUP), 57. Només Xavier Domènech (Catalunya en Comú) amb 43 i Inés Arrimadas (C's) amb 36 anys ho tindrien més fàcil de no dedicar-se a la política. La realitat és que els titulars relacionats amb l’atur que ens ha deixat la crisi econòmica estan majoritàriament lligats a la població jove i l’última recessió dibuixa una segona realitat amb efectes encara presents avui dia. La població activa amb més de 45 anys és la que acumula més atur de llarga durada... com es poden reenganxar a la feina en un context tan advers?

Segons l’informe La població de 45 a 64 anys en situació de llarga durada del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el 67,9% dels treballadors entre 45 i 49 anys acumulen més d’un any sense activitat, i el registre puja fins al 81,8% en la franja d’edat d’entre 60 i 64 anys. Són registres amb especial rellevància en un moment en què la mitjana d’edat de la població augmenta, de manera que el pes d’aquest perfil de treballador és cada cop més gran. L’estudi remarca algunes dades del CIS que donen pistes sobre les causes de l’augment de l’atur indefinit entre els perfils més sèniors durant la crisi. L’enquesta assenyala com les persones que consideren que la discriminació per raó d’edat és molt freqüent va passar del 26,2% al 47% entre el 2007 i el 2013. La reestructuració empresarial a través d’acomiadaments massius constants durant la crisi, la pressió i competitivitat dels incorporats de poc al mercat laboral i els perjudicis, com una suposada manca d’agilitat per adaptar-se als canvis tecnològics, se sumen a la llista de causes de la situació.

Reorientació i acompanyament

Una de les institucions que treballen específicament en la recol·locació laboral dels majors de 45 anys és Pimec, a través de programes com l’Emppersona, que ofereix assessorament per donar segones oportunitats a aquest perfil d’aturat. “El 90% de les persones que tenim són majors de 50 anys que busquen reubicar-se al mercat treballant per compte d’altri. A més, la major part són antics empresaris, que creuen que no saben fer res més que el que han fet tota la vida i necessiten una gran tasca d’enfortiment de les seves capacitats”, assenyala la directora tècnica de la Fundació de la patronal de la petita i mitjana empresa, Roja Juny.

Juny: "Molts treballadors creuen que no saben fer res més que el que han fet tota la vida"

La revalorització d’aquest perfil d’aturat suposa una tasca no només tècnica, sinó també psicològica. “Parlem d’empresaris que vénen d’un fracàs i aquí aquestes situacions s’estigmatitzen; fem una gran feina en recuperació de l’autoestima i revalorització del talent a través de tutories individualitzades, sessions de coaching i enfortiment a la resiliència, preparant-los cap a la recol·locació al mercat de treball o per emprendre una nova aventura empresarial”, assenyala Juny.

L’altre aspecte a treballar és la preparació pròpia a la seva sortida al mercat laboral. Segons la representant de Pimec, molts d’aquests perfils no han hagut de preparar mai el seu currículum i, en molts casos, tenen un coneixement més aviat limitat de les noves tecnologies. “No són persones tecnològicament obsoletes, però molts no dominen eines essencials com Linkedin”, matisa Juny.

“Un cop hem preparat els currículums fem difusió entre les empreses properes a Pimec i sensibles amb les dificultats dels majors de 45 anys per trobar feina”. Els resultats són notables: en vuit anys, l’Emppersona ha atès a més de 800 persones, i en el que portem del 2017 ha aconseguit segones oportunitats pel 46% dels participants, ja sigui a través de la reubicació en empreses o amb l’inici de nous negocis.

Emprendre i la segona joventut

L’informe de CTESC assenyala la disminució dràstica d’ingressos i l’efecte negatiu que té un atur indefinit en els darrers anys de vida laboral sobre les pensions de jubilació com els principals riscos de l’exclusió del mercat de treball a partir dels 45 anys. Per això, persones com en Ramon Pons no volen esperar que soni el telèfon i decideixen emprendre el seu propi projecte. “Amb aquestes edats s’emprèn amb molt de respecte, però amb la mateixa o més il·lusió que als 20. A més, estàs a l’etapa prèvia de la jubilació, pel que es redueixen les opcions d’errar-la”, explica el fundador de l’Hort del Silenci.

Pons: "Els majors de 50 anys són més dièsel que els joves, tenen més paciència i gestionen millor les emocions"

Al currículum de Pons hi trobem 20 anys d’experiència com a empresari i gairebé una dècada com a treballador per a grans empreses. “Treballant per compte d’altri vaig aprendre molt, sobretot de coses que no s’han de fer a l’empresa”, explica. “Els que hem estat emprenedors sentim un buit treballant per un altre, ja que les companyies tenen els seus sistemes de funcionament i no permeten ni implicar-te ni portar les coses tal com faries si allò depengués de tu”.

Després de la seva experiència com a treballador per compte d’altri, Pons va passar per l’Emppersona per trobar el camí per la seva etapa laboral. “Quedar-te sense feina amb aquestes edats és com perdre una parella: comences a qüestionar-t’ho tot. Si no perds l’autoestima, la poses en dubte cada dia”, reconeix. És per això que fa 18 mesos va decidir constituir com a empresa l’Hort del Silenci, un projecte que ja cuinava des de feia quatre anys. “Amb els anys sumes noves pors, i això no ha de ser dolent per necessitat, ja que et fa més prudent”.

Després de la seva experiència a l’atur, Pons reconeix haver desenvolupat una major sensibilitat a l’hora de contractar perfils sèniors. “Contracto a majors de 50 anys per empatia, però també pel seu perfil; són més dièsel que els joves, tenen més paciència i gestionen molt millor les emocions i la resposta a clients”, conclou.