Florentino Pérez, president d'ACS i el Real Madrid | Europa Press

Economia

La gran teranyina

Els escàndols dels comissionistes i la corrupció espessa a Catalunya

La gran teranyina de la corrupció a Catalunya és molt espessa. Creiem que després dels escàndols comissionistes de la gran família la cosa es relaxaria una mica. La famosa "gestoria" d'Unió a Madrid, que va fer una bona feina quan des del Palace es movien els fils de determinades gestions, queda en un joc de nens si es compara amb els grans negocis que determinats personatges fan o intenten fer embolicats amb l'estelada.

Aquesta setmana un gran diari, El Confidencial, va destapar les "carinyoses" paraules que el gran senyor de l'Ibex dedicava als seus jugadors i entrenadors. I veig que tothom se n'ha fet ressò. El mateix diari explicava dimecres unes converses entre el protegit de l'Artur Mas preparant-se per fer el gran negoci amb els fons europeus i un consultor. Per estalviar-nos feina, a vostès i a mi, els reprodueixo el publicat per El Confidencial. Ho deixo en castellà i obvio el nom del personatge per no tacar les pàgines de VIA Empresa. Li direm X, que sempre és un recurs:

...A cambio de esa gestión, cuenta la antigua mano derecha de Artur Mas y responsable de Comunicación del último gabinete de Jordi Pujol, ellos podrían repartirse una comisión o 'success fee'. "El negocio yo creo que está en un 'fee' discreto para ayudarlos a presentar proyectos [susceptibles de obtener financiación]", explica X a su interlocutor.

En un momento del diálogo, X traslada al responsable de XXX que tiene información de primera mano sobre cómo será el proceso de reparto de los fondos europeos, que en ese momento aún no había sido anunciado por el Gobierno ni tramitado por el Congreso. "Lo que hay que hacer es establecer un canal para entrar por si... Yo... Yo me vi con... en Foment... Yo formo parte de Foment", cuenta X. "¿Sí?", le pregunta interesado el directivo de XXX Es entonces cuando X relata el encuentro con Redondo, que no había trascendido hasta ahora. "Y tuvimos una reunión, de pequeño comité, con Iván Redondo, ¿vale? Y nos lo explicó allá... Eso será una merienda de negros... Los planteamientos son 140.000 millones de euros", dijo X.

La conversación interceptada continuó. X prosiguió explicando a su contacto lo que tenían que hacer para sacar tajada del dinero de Europa. "Es ayudarlos y canalizarlos... Es decir... Ahora lo que tendríamos que hacer es: 'Oye, escucha, nosotros te aportaremos proyectos... Te acordaremos proyectos para que presentéis'. Y entonces hablamos con ellos... De qué forma los queréis... Cómo lo hemos de presentar... Nosotros hacemos de oficina de tramitación para nuestros clientes", afirma X. "Vale", respondió el directivo de XXX al otro lado de la línea. "Eso será un fogonazo", añadió el ahora investigado. "En el momento que eso comience a funcionar...", dijo.

Tot molt exemplar i amb grans esperances sobre com arribaran els fons europeus a les empreses. Vaja, total confiança. I com és habitual els de la rifeta s'acaben trobant: els comissionistes i la gestoria. Perquè resulta que X també està a Foment. A poc a poc es van traient les caretes i això te pinta de ser un festival. Un festival que deixarà petits aquells Festivales de Coros y Danzas d'infausta memòria. Aquests, però, seran en color.

I si tot això es demostra Foment hauria de donar un pas endavant i expulsar X de la patronal. Seria una manera de demostrar que en aquella casa no es trafica amb informació reservada.

¡Qué escándalo, aquí se juega!, clamava el capità Renault.

La teranyina del Roger Vinton

Ara que "La gran teranyina. Els secrets del poder a Catalunya", de Roger Vinton, col·laborador de VIA Empresa, arriba a la seva onzena edició, potser caldria que fes una ampliació dels grans comissionistes de Catalunya. Li demanaria a Vinton que en aquesta ampliació parlés sense embuts d'aquesta raça que tant de mal ha fet a Catalunya i als empresaris, però un gran bé a les seves butxaques.

Segur que amb aquesta edició tornaria a triomfar i trauria a la llum les vergonyes d'aquests personatges, perquè amb totes aquestes filtracions hi ha un punt feble: les gravacions provenen del benemérito cuerpo de la Guardia Civil. I això, a casa nostra, on aquest cuerpo no és gaire benvingut, no agrada gens perquè ho veiem amb un punt de dubte. Ho hauran manipulat els picoletos?, ens preguntem, i sempre tindrem l'ombra del dubte.
Per aquesta raó necessitem que el Vinton destapi aquesta teranyina i aleshores ja no en tindrem dubtes.

Pot començar per explicar que vol fer X amb Veolia. Si ho fa serà interessant.  Això, però, només és un rumor.

El que no és un rumor és que el gran Gestor (gestor de gestoria no ens confonguem) ja es comença a moure. Aquests dies, per València.

Recordem que quan es mana s'han de prendre decisions i no transmetre dubtes i inseguretats. I en aquests moments això és l'únic que transmeten

La pandèmia

Quan era més jove llegia a JF Valls al desaparegut El Correo Catalán i més tard l'escoltava a El carrer dels diners, un dels primers espais radiofònics sobre economia i empresa. Ara, quan tots dos ja tenim una edat, veig que escriu a VIA Empresa des del seu púlpit de la UPF-BSM.
Aquesta setmana, en el seu article hi havia un paràgraf prou interessant:

"...Per una banda, molts polítics estan preparats per actuar a posteriori: hi ha un problema i l'afronten. Un nombre molt menor estan capacitats per actuar amb immediatesa, i molt pocs s'han preparat per identificar els riscos i avançar-se a ells amb plans d'excepció eficaços".

I perquè ens ha tocat estar en les mans de polítics incapaços d'identificar riscos i avançar-se? Mireu el cas del nou conseller de Salut. Durant les diferents fases de la pandèmia semblava un tertúlià més i no hi havia dia en què no impartís doctrina i expliqués el que s'havia de fer. Ara, ja conseller, muts i a la gàbia.
Porten dies i dies anunciant noves mesures i ofereixen una imatge de cagadubtes que fa feredat.

Des del dia en què es va saber que això no era un lleu repunt han passat un munt de dies. Treu-te la mascareta; posat la mascareta; fem festivals; no fem festivals; sortim de nit; no sortim de nit, i així dia rere dia. No sé quines són les mesures adoptades després de dies de dubtes i vacil·lacions, segur, però, que arriben tard i són insuficients.

Espero que la història posi a cadascú en el seu lloc.

Recordem que quan es mana s'han de prendre decisions i no transmetre dubtes i inseguretats. I en aquests moments això és l'únic que transmeten. I un país no va bé quan predominen els dubtes i les inseguretats. Gens bé.

"És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina"