A diferència d'Espanya, a països com Dinamarca, Itàlia, Xipre, Àustria, Finlàndia i Suècia el salari mínim no està fixat per llei. Aquí l'increment del SMI l'acorden patronals i sindicats en negociació, però és previsible que l'acord topi amb les condicions del Govern de Mariano Rajoy: compliment del dèficit i no liquidar les reformes assolides fins ara. La proposta de l'Executiu passa per una revaloració de l'SMI d'entre quatre i vuit anys mentre els sindicats creuen que s'ha de fer en una legislatura.
Per la seva part, els sindicats insten el Govern espanyol a elevar progressivament el SMI des dels 655 euros actuals a un total de 800 euros mensuals el 2017 per arribar el 2020 a prop de 1.000 euros, fet que equivaldria al 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea. Aquesta última quantia, assenyalen, permetria recuperar el poder adquisitiu perdut pel salari mínim els últims anys i l'aproximaria als existents a la UE-15. Segons denuncien, les "errònies" polítiques econòmiques aplicades des del 2010 han provocat que en els últims set anys les llars espanyoles hagin perdut de mitjana un 13% de la seva renda, que un 35% dels assalariats (gairebé 5,9 milions de persones) rebi una remuneració inferior a l'SMI i que un 28,6% de la població espanyola estigui en risc de pobresa o exclusió social, gairebé cinc punts més que el 2008.
El que és sagrat per Rajoy
Tanmateix, CCOO i UGT argumenten que l'SMI, que afecta els treballadors que perceben els salaris més baixos, ha patit una pèrdua de poder adquisitiu de 2,7 punts els últims cinc anys, doncs les seves pujades nominals en aquest període han estat "irrisòries", només menys de 14 euros, un 2,1%.
"Tenim un Govern que amenaça d'aplicar l'article 135 de la Constitució, que marca el límit pressupostari, per vetar aquelles iniciatives que tendeixin a equilibrar les relacions entre treballadors i empresa com ara la d'apujar el salari mínim", ha afirmat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, en una trobada amb empresaris organitzada per l'Observatori Colón dijous passat al Club de Polo de Barcelona. I el temor dels sindicats està fonamentat, ja que una pujada del SMI impactaria en els Pressupostos Generals de l'Estat perquè les quantitats mínimes i màximes de les prestacions derivades del salari, com ara l'atur i la maternitat, es calculen d'acord amb el SMI. I aquestes prestacions es paguen via Pressupostos. I si es disparen, afectarien el deute. I el deute és sagrat per Rajoy.
Alhora, l'aritmètica parlamentària xoca amb els objectius de Rajoy. Així, el Congrés ha aprovat aquest 21 de novembre una proposta d'Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea per la pujada del SMI en línia amb el que manen els sindicats alhora que el PSOE ha exigit aquest dijous al Govern espanyol, a través del seu portaveu parlamentari Antonio Hernando, una pujada del SMI d'un 8% per donar suport a l'objectiu de dèficitper al 2017.
Els salaris mínims a Europa
La situació a Espanya dista de la d'altres països europeus, ja que com es pot veure al mapa (cal desplaçar-se per sobre de cada país per obtenir la xifra del salari mensual de cada zona), el rànquing de la Unió Europea el lidera Luxemburg: 1.923 euros mensuals, seguit d'Irlanda, amb 1.546 euros. En aquest país, tal com estableix Eurostat –responsable de l'elaboració del rànquing europeu- el salari no s'estableix per mes sinó que surt de multiplicar el preu per hora i aquest resultat per les 39 hores setmanals i per les 52 setmanes de l'any.
En tercer lloc se situa el Regne Unit, on passa el mateix. El salari és el resultat del preu de l'hora multiplicada per la mitjana de les hores bàsiques retribuïdes per setmana als assalariats a temps complet en tots els sectors. Aquesta xifra multiplicada per 52,18 setmanes dóna un resultat aproximat de 1.529 euros, que és el salari mínim mensual que situa al país en la part més alta de la llista europea.
Donant una ullada a les xifres menys sucoses, trobem Espanya en la novena posició. Per darrere d'Eslovènia, amb 791 euros mensuals i per davant de Malta, amb 728 euros; Grècia, amb 684 euros; i Portugal, amb 618 euros.
A Malta, per exemple, existeix la promesa feta aquest mes de novembre pel seu primer ministre, Joseph Muscat, d'augmentar aquest salari mínim, però el dirigent ha convidat treballadors i sindicats –no s'ha parlat de fet intervenir les empreses en aquesta negociació- a què dialoguin sobre aquesta pujada. En cas de no trobar acord per aquesta part, s'augmentarà seguint un model propi fixat pel Govern maltès.