Encara que reboti el preu de les accions quan anuncien retallades de plantilla, les companyies digitals estan patint una crisi profunda, molt profunda. No es una qüestió exclusiva de las cinc grans -les GAFAM: Google, Apple, Meta, Amazon i Microsoft-, a les quals cal afegir Netflix, Snap o Cisco. L’any passat, un miler d’empreses d’aquest sector van acomiadar uns 160.000 empleats i enguany les cessanties laborals mantenen un ritme superior a nivell mundial. La recessió atrapa també a les mitjanes empreses i les d’àmbit nacional pateixen el mateix mal. Dues dècades de vida econòmica trepidant les col·loca a totes en un impàs. L’escenari està canviant per totes elles: el creixement desbocat dels beneficis no el podran mantenir; la normativa fiscal els hi comença a fer pessigolles de debò; el preu de les rondes d’inversió es lligarà estretament a les expectatives de benefici a curt o a mig termini; el valor per l’accionista serà incapaç d’amagar gig imperdonables; i els consumidors, que s’apunten massivament a l’era digital –aquest no és el problema– estan satisfets de les noves eines, però no pas del servei i de l’atenció que els donen, fet que provoca revoltes populars.
En mig de la inflació rampant, aquesta tardor i hivern de les digitals -a les que seguiran la primavera i l’estiu d’enguany i algunes temporades més-, es presenten com un punt d’inflexió des que van néixer a inicis del mil·lenni. Al primer trimestre d’enguany, un terç de les plantilles de 2022 se n’han anat en orris: la meitat de Twitter; el 13% de Meta; el 6% de Goldman Sachs i Google; el 2% d‘Amazon i IBM, per posar uns exemples. Ja se sap que la manera habitual d’afrontar una crisi per moltes empreses consisteix com a primera mesura en deixar anar llast, es a dir, reduir empleats i treballadors, quan probablement el que necessiten per sobreviure és, per una banda, retenir el millor talent amb l’objectiu de repensar el model de negoci i, per una altra, reinvertir els guanys en comptes de repartir-los.
La bombolla de les punt.com
No estem com quan es va produir la bombolla de les punt.com entre 1997 i 2000. Aleshores, des de 1990 es desenvolupaven empreses basades en la internet. La nova economia s’associava a la novetat de la xarxa, al futur, al manà de la rendibilitat, però sense massa contingut empresarial diferencial. Cada dia naixien milers d’empreses. El seu voltant es va disparar el capital risc, tant se val el preu de l’acció. En pocs mesos, es va fondre tot. El NASDAQ tecnològic marcava a març del 2000 els 2000 punts i a octubre 1.114. En aquests sis mesos es van volatilitzar 5 bilions de dòlars. Molta roba i poc sabó. Diríem que aquella crisi va ser conseqüència del desajustament entre el que realment valien les companyies i les fortunes que els inversors estaven disposats a pagar.
Les perspectives del sector son bones a mig i llarg termini i invertir en empreses digitals, fins i tot a curt, segueix sent un negoci atractiu
Ara és diferent. Encara que es poden produir discordances entre els preu de les accions i el valor de les digitals, els negocis actuals son una realitat consolidada. Després d’aquests primers anys de creixement, la revolució digital abordarà en trenta i cinquanta anys el desenvolupament i l’aplicació de les eines i estratègies de Big Data, Intel·ligència Artificial, Internet de les coses.., a les empreses, a les administracions, a les institucions, a les famílies i a les persones individuals. Per això, les perspectives del sector son bones a mig i llarg termini i invertir en empreses digitals, fins i tot a curt, segueix sent un negoci atractiu.
Ara bé, per enfrontar-se a aquest futur esplendorós, les digitals han de revisar profundament el model de negoci per adaptar-lo al nou entorn. Quines són les correccions que hauran de realitzar en aquesta nova etapa després dels deu anys d’emergir de forma extraordinària?
La primera és que no podran mantenir el nivell dels beneficis obtinguts en aquests primers anys d’expansió: a) perquè les legislacions fiscals les premen cada cop més per aconseguir que paguin a cada país els mateixos impostos que la resta dels players; b) perquè les legislacions laborals del països impedeixen que determinats col·lectius de treballadors, com ara els riders, percebin salaris de misèria; i c) perquè el control de les plataformes tendeix a impedir els monopolis o el predomini al mercat, i segons la Llei de Serveis Digitals de la UE, la DSA, recent aprovada, el que és il·legal offline també ho ha de ser online.
Els accionistes corregiran les quantitat que estan disposats a invertir i seleccionaran millor les seves dianes
La segona és que, a mesura que el preu de les accions s’està allunyat de les expectatives reals de benefici a curt o a mig termini, més d’hora que tard els accionistes corregiran les quantitat que estan disposats a invertir i seleccionaran millor les seves dianes. Les negociacions a cada ronda d’inversió i un cop les accions cotitzen en borsa s’ajustaran doncs a expectatives molt més raonables, com comença a succeir ja. La pandèmia va incrementar les despeses i va augmentar les plantilles d’aquestes companyies -gràcies també als baixos interessos- perquè els inversors esperaven un fort creixement de la demanda. Com es va tornar als ritmes de creixement anteriors, a l’hora de la veritat, s’ha demostrat que va ser un miratge, agreujat pel nou entorn inflacionari.
Molts negocis han despersonalitzat fins al paroxisme la relació amb el client, provocant d’aquesta manera un rebuig que s’estén cada cop més
I la tercera és que els consumidors, que accepten majoritàriament l’era digital, es mostren satisfets en l’ús de les noves eines. No li tenen por als robots, si els hi estalvien temps i diners. Però, si la relació amb ells no inclou un toc personal i vincles afectius, les màquines interessen ben poc, recordàvem fa uns dies. Comencem a assistir a un revolta contra aquelles empreses que usen les eines digitals sense tenir en compta els afectes i els sentiments. En ares d’una rendibilitat més gran, molts negocis han despersonalitzat fins al paroxisme la relació amb el client, provocant d’aquesta manera un rebuig que s’estén cada cop més.
Se'n sortiran les empreses digitals pioneres? Tot fa preveure que sí, en el supòsit que eradiquin dos tics històrics: la voracitat d’obtenir beneficis pel accionista com fins ara; i la tendència a desentendre’s dels clients, en comptes d’enriquir i humanitzar el contacte, semblant a allò de “per al poble, però sense el poble” del despotisme il·lustrat de la segona meitat del XVIII, personificat en Carles III a Espanya, Catarina II a Rússia, Josep II a Àustria o Frederic II a Prussià.