La llista de la compra es torna 'eco'

El sector ecològic multiplica per sis la facturació en l'última dècada, coincidint amb un canvi dels hàbits de consum a favor de productes de més qualitat i valor afegit

Veritas is one of the shops that sells organic produce
Veritas is one of the shops that sells organic produce
El sector de l'alimentació es troba en plena metamorfosi. I no és un canvi motivat per la cerca de productes assequibles per pal·liar els efectes de la crisi, tot al contrari, és un gir de 180 graus on l'ecològic guanya cada dia més quota de mercat. En només 10 anys, el nombre d'empreses dedicades a la seva producció, elaboració o comercialització s'ha triplicat i han passat de facturar menys de 50 milions d'euros a quedar-se a ben poc dels 300 milions d'euros, segons el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), l'organisme públic català que audita els operadors catalans que volen certificat biològic.

A aquestes xifres sectorials tan alentidores se li pot sumar una segona: la meitat de la població catalana consumeix productes biològics, tal com mostra el darrer Baròmetre sobre Consum d'Aliments Ecològics. Només un 5% els inclou cada dia en la seva dieta i un 25% ho fa setmanalment, però són dades suficients perquè els professionals aprofitin esdeveniments clau com el BioCultura que comença a Barcelona aquest dijous per promocionar i impulsar el sector. 700 empreses participen en la trobada que se celebra al Palau Sant Jordi de Montjuïc.

Comercialització de productes a Europa
L'Estat espanyol és un dels països amb un major pes agroalimentari a Europa i en el sector orgànic també es nota. Lidera el rànquing amb 1.710.475 hectàrees de conreu especialitzat, amb més de la meitat situades a Andalusia i Castella-La Manxa. En el cas de Catalunya, tot i que té una indústria ramadera important, el seu paper clau és la comercialització amb prop de 3.100 companyies dedicades a la importació i exportació, segons l'últim informe del Ministeri d'Agricultura.

Els productes estrella són els frescos, sobretot la fuita i la verdura, seguit dels ous, els làctics i les carns. Pel que fa als frescos, la producció catalana i del sud de l'Estat és suficient per abastir el Principat, mentre que els productes elaborats solen importar-se.

I en tot aquest intercanvi comercial, també hi ha venda exterior, sobretot d'olis i vins elaborats a les terres catalanes. "Hi ha molta producció i elaboració i s'ha d'exportar perquè aquí no es consumeix tot", explica el director del CCPAE, Daniel Valls, "però hi ha sectors com la fruita, la verdura, la carn o el cereal que s'exporten menys, es queda aquí perquè hi ha demanda". El motiu principal és per conservació. Pot arribar en millor estat un producte embotellat que un fresc, però també hi té a veure l'hàbit mediterrani d'anar als mercats productes de més qualitat o la creació de cooperatives i agrupacions de consumidors que es proveeixen entre ells els aliments.

El valor afegit de les noves generacions
Tot i que no hi ha un perfil únic, el director general de Veritas, Silvio Elias, assegura que el comprador tipus sol ser urbanita, jove, amb sensibilitat per l'alimentació i la salut i amb un nivell sociocultural alt. També és habitual veure famílies, afirma, "els nens petits són un detonant per començar a preguntar-se moltes coses sobre el que estàs menjant". I afegeix que cal anar més enllà del preu: "Quant costa i quan caduca, tot i que també importa, no poden ser les úniques preguntes". D'on ve el menjar, què té a dins i què aporta són altres de les qüestions que un consumidor s'ha de fer.

Però la cistella de les llars no és l'única que inclou productes orgànics, també se'n troben al canal Horeca. Això ho saben prou bé a la distribuïdora Bio, una empresa familiar de Bellpuig (Lleida) que treballa per a restaurants, menjadors escolars públics i privats, botigues especialitzades, cooperatives de consumidors i majoristes espanyols i estrangers. "El consum d'aquests aliments ha pujat molt, molta més gent ha entrat al sector i ha fet que no sigui complicat trobar-los, ara qualsevol supermercat té una línia ecològica i les escoles inclouen menús i plats ecològics", explica el seu director, Aleix Oliva.

Malgrat les previsions positives, Oliva creu que mentre no s'abarateixin els preus, no hi haurà més consumidors: "Tot va en funció de la butxaca i de la consciència de cadascú. Incidir a les escoles és important perquè és on hi ha els futurs consumidors". En aquest sentit, el director del CCPAE defensa que el fet que siguin preus més cars s'explica pels processos de producció i elaboració, els quals requereixen "més esforç, temps i cost". Per tant, el resultat és un producte amb un valor afegit que situa la relació qualitat-preu en el llindar adequat.

Un tall de pastís per les grans marques
A la secció 'eco' dels supermercats ja hi podem trobar oli d'oliva verge extra de Borges, llet de Puleva i cervesa de San Miguel. I ara, a més, els nous iogurts que Danone distribueix amb la marca Las 2 vacas. "Les grans marques estan veient que no és una moda, sinó que ha vingut per quedar-se", sentencia el gerent de Bio. Algunes mantenen el seu nom corporatiu, però altres com Danone opten per "camuflar-se" per ampliar el seu abast: "El client d'aquests productes en principi està en contra de les grans marques, sobretot el qui porta anys al mercat".

Entre els qui operen amb el mateix hi trobem Embotits Salgot. La companyia va adonar-se que, per fer front a la crisi i al boom de les marques blanques, calia diferenciar-se amb un producte prèmium. "Les tendències al centre d'Europa anaven cap al producte 'eco' i sostenible, envasos reutilitzables, respecte al medi ambient... ", recorda el seu director general, Valeri Salgot, "en el món del porcí no s'havia fet cap pas important cap aquí i vam decidir apostar per la ramaderia ecològica".

Tot i que la venda d'embotits biològics representa només el 5% del negoci, Salgot es manté ferm amb la decisió corporativa. "El nou consumidor pot dir que només vol un tall de fuet a la setmana, però així sabem que serà del nostre", comenta amb orgull. Sosté que, ara per ara, aquesta aposta és una "opció molt vocacional", però considera que "la història que hi ha al darrere d'un producte" guanyarà importància.

L'entrada de nous actors és clara i Oliva celebra que això ampliï l'oferta del consumidor, però alhora considera que pot anar en detriment dels petits productors. "Ens podem trobar amb què hi hagi massa gent, que no es pugui competir contra els preus i que s'hagi d'optar per elaborar productes més selectes, amb un altre packaging i en un altre mercat més petit per competir contra marques com Danone", argumenta, i lamenta tot seguit que si se satura el mercat, "el pagès haurà de tornar a reinventar-se per sortir-se'n".

Ser més de l'1% del consum
Suïssa és el país amb més consum ecològic de la Unió Europea amb una mitjana de 221,5 euros per ciutadà en un any. Una xifra que s'allunya molt de la mitjana de la UE, uns 47,7 euros, i que encara és superior a la despesa d'Espanya. Per entendre-ho, cal tenir en compte que el segment biològic representa només un 1% del consum agroalimentari espanyol, segons el Ministeri, mentre que a Suïssa és del 8%.

Tot i que en l'última dècada el creixement ha sigut exponencial, els professionals consideren que la societat catalana no arribarà a aquests llindars a curt termini. "Si creixéssim així de cop, els productors no ho podrien assumir", reflexiona el director del CCPAE. El pas al conreu i cria en granges ecològiques és lent i demanda invertir-hi. La PAC contempla una ajuda als pagesos per fer la transició, la qual pot durar entre dos i tres anys, però per a molts productors això és insuficient. "Reclamem més suport d'altres àmbits, que hi hagi més llocs on es pugui estudiar agricultura ecològica, que hi hagi més R D, que es gastin diners a investigar sistemes de controls de plagues compatibles...", enumera Valls, qui lamenta que la contaminació que generen les grans companyies perd importància en un mercat on el que importa és el preu final.

Més enllà de les qüestions tècniques, la presa de consciència del consumidor també ha de jugar a favor del sector. En aquest sentit, el director general de Veritas, Silvio Elias, apel·la a la sensibilitat que hi ha al nord d'Europa: "Quan veus les conseqüències dels teus actes de forma immediata, reacciones. Quan s'embruta una aigua que està a 200 km no perceps que el que fas està malament. Els suïssos i alemanys ho han patit de seguida i per això ens porten un parell de generacions d'avantatge. No és que siguin millors, això que els mediterranis som uns passotes no m'ho crec". I el fet que les empreses catalanes del sector hagin tancat el 2014 amb una facturació de 291 milions d'euros, un 38% més que el 2013, avala l'última frase d'Elias.
Avui et destaquem
Comentaris