Els laments per les mans i mànigues que fan les grans empreses a l'hora d'esquivar impostos vénen de lluny, però aquesta setmana estan en plena vigència. Fa uns dies, la feina del Consorci Internacional de Periodistes treia a la llum pública milers de documents secrets sobre acords fiscals entre diverses multinacionals i Luxemburg. En el punt de mira, Jean-Claud Juncker, flamant president de la Comissió Europea i primer ministre luxemburguès entre 1995 i 2013.
El dirigent europeu s'ha declarat aquest matí "responsable polític" del sistema fiscal luxemburguès, però ha negat ser-ne "l'arquitecte". Mentrestant, segueixen les investigacions per aclarir si hi ha hagut evasió fiscal en aquests casos. Alhora, són moltes les veus que clamen per acabar igualment amb l'elusió fiscal (mecanismes legals per reduir al màxim el pagament de tributs) de les grans empreses en el marc europeu. Per conèixer aquesta realitat, VIAempresa ha parlat amb Alex Martínez-Comín, director general de Martínez Comín Consultors, advocat i assessor fiscal; per tal de saber per què "Google sí que pot, però Messi no".
Ho estan tenint més fàcil les grans empreses per eludir fiscalment del que ho tenen grans fortunes individuals com els futbolistes? Per què?
Totalment! De la mateixa manera que la fiscalitat de les empreses quedarà una mica més baixa que la de les persones físiques amb la reforma, encara hi ha diferències entre persona física i empresa. És més fàcil per a una empresa muntar certes estructures, que no pas per a una persona física mediàtica. Evidentment, també utilitzarà empreses com a instruments, però qui sortirà darrere serà la persona física. És a dir, que al final Messi no pot i Google sí. Com a entitat quedes més diluït; i per l'Administració anar contra una persona mediàtica tindrà molta més repercussió. El que està buscant ara el ministre Montoro és la repercussió mediàtica. Tot el que fa en l'àmbit fiscal és per sembrar la por amb casos que sonin de gent important. Si sancionessin a Google també sonaria, però ho fa més amb persones físiques.
Però hi ha diferències entre les estratègies d'empreses i persones físiques a l'hora d'eludir impostos?
Hi ha diferències en la tributació d'una persona física i una jurídica, però els entramats que utilitza Google o els que pot utilitzar Messi són els mateixos: posar societats entremig que sovint no fan res. En una cadena de valor, què fa la societat de Messi a Belize? Res! Potser ni té drets d'imatge del jugador. Algunes sí que fan alguna cosa, però moltes no són res més que pantalles per tributar menys.
Moltes pimes es queixen sovint que, proporcionalment, acaben patint més pressió fiscal que les grans empreses. Tenen raó?
Sí. La causa és que les grans empreses normalment tenen una vocació més internacional i uns advocats més enfocats a buscar l'optimització fiscal pensant en jurisdiccions amb tributacions més baixes. Quan l'empresa gran arriba a Europa pot triar on establir-se, hi ha una economia d'opció.
Quin país escullen?
La majoria trien Irlanda perquè té un tipus baix i és molt àgil constituir-hi societats i gestionar-les. Això no és dolent, ho és els que van més enllà i constitueixen la societat a Irlanda sense tenir-hi activitat. I encara és pitjor quan es fan dues societats interposades amb una sèrie de pràctiques que, tot i ser legals, són agressives i freguen el límit de les societats pantalla per utilitzar la fiscalitat com a finalitat i no com a mitjà. S'ha de valorar la intencionalitat en cada cas; i en el d'Apple o Google s'ha jugat massa agressivament.
Quins altres avantatges troben les grans empreses a països Irlanda o Luxemburg?
A Irlanda troben un impost baix, agilitat i contacte amb l'administració. Això és totalment legítim, entra dins l'economia d'opció. Però la clau és si hi tenen activitat real. Hi ha d'haver substància, no pot ser muntar-ho a Irlanda i només tenir-hi una bústia i cap treballador. En el cas de Luxemburg prima un tipus d'IVA molt baix. Per exemple, Skype és allà. És un estat on et permeten estar molt proper al poder polític. El ministre d'Economia luxemburguès està molt a prop de les empreses. A més, es permet que hi hagi empreses on els seus administradors són gent dels bancs, i que per sobre d'aquestes empreses n'hi hagi d'altres a paradisos fiscals. Luxemburg, doncs, et permet certa opacitat, proximitat als poders polítics i pujada cap a paradisos fiscals, cosa que a Espanya ara mateix no es pot fer.
I què passa amb el repartiment de dividends?
Aquests països tenen unes retencions d'impostos sobre els dividends iguals a zero. Això fa que algunes empreses facin arribar el dividend en un lloc on no pagui impostos. Això sí, ara s'està harmonitzant gairebé a tot Europa, per exemple amb la directiu de la matriu filial. Fa que en tots els dividends que es pugen de la filial cap a la matriu, sigui quin sigui el país de la UE, es pagui zero de retenció.
És just que dins un mercat comú com l'europeu hi hagi aquestes diferències de fiscalitat? Seria convenient unificar-la?
Hi ha gent que defensa aquesta opció com qui surt de compres i pot escollir, però jo mai defensaré diferències de fiscalitat dins d'Europa, i tampoc dins d'Espanya. Per exemple, a Madrid no hi ha impost de donacions ni de patrimoni. Si una persona mor a Catalunya havent-hi viscut els últims cinc anys, els seus hereus tindran una fiscalitat diferent que si ho fa a Madrid. Crec que és millor que estigui tot harmonitzat, i que quan la gent vingui a fer negocis a Europa es trobi amb les mateixes oportunitats. Ja no dic els mateixos tipus impositius, però sí les mateixes regles de joc per combatre aquesta planificació fiscal agressiva.
Quines altres mesures es podrien dur a terme per combatre-ho?
A part que la UE legisli en la mateixa direcció per harmonitzar la fiscalitat; l'administració de cada país hauria de lluitar més contra el frau dels seus contribuents. A Espanya, per exemple, la situació és greu. Hi ha molt frau en l'IVA que no s'està combatent. Si ens fixem en els països on hi ha molt bona gestió de la recaptació de l'IVA, són països molt desenvolupats, com el Japó o Austràlia. I aquesta recaptació a vegades és més important que la de l'IRPF o l'impost de societats. Si els països poden obtenir uns ingressos més elevats amb l'IVA, per una bona gestió i lluita contra el frau, això assegura una de les fonts de finançament més importants. No només hi ha d'haver lleis anti elusió, que ja s'estan fent, sinó també per combatre aquest frau.
Parlant de combatre el frau, el Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va arribar a justificar la pujada de l'IVA precisament perquè hi havia molt de frau. És a dir, que penalitza els que paguen per compensar el que deixa d'ingressar dels que no ho fan...
Això és absolutament contraproduent. S'ha demostrat que els països més competitius i on es fan més negocis és en els que els tipus són més baixos. Pujant els tipus no arreglarem res, el que cal fer és lluitar contra el frau perquè pagui més gent de la que ho fa ara. Però penalitzar els que paguen el que fa és fomentar el frau.
El dirigent europeu s'ha declarat aquest matí "responsable polític" del sistema fiscal luxemburguès, però ha negat ser-ne "l'arquitecte". Mentrestant, segueixen les investigacions per aclarir si hi ha hagut evasió fiscal en aquests casos. Alhora, són moltes les veus que clamen per acabar igualment amb l'elusió fiscal (mecanismes legals per reduir al màxim el pagament de tributs) de les grans empreses en el marc europeu. Per conèixer aquesta realitat, VIAempresa ha parlat amb Alex Martínez-Comín, director general de Martínez Comín Consultors, advocat i assessor fiscal; per tal de saber per què "Google sí que pot, però Messi no".
Ho estan tenint més fàcil les grans empreses per eludir fiscalment del que ho tenen grans fortunes individuals com els futbolistes? Per què?
Totalment! De la mateixa manera que la fiscalitat de les empreses quedarà una mica més baixa que la de les persones físiques amb la reforma, encara hi ha diferències entre persona física i empresa. És més fàcil per a una empresa muntar certes estructures, que no pas per a una persona física mediàtica. Evidentment, també utilitzarà empreses com a instruments, però qui sortirà darrere serà la persona física. És a dir, que al final Messi no pot i Google sí. Com a entitat quedes més diluït; i per l'Administració anar contra una persona mediàtica tindrà molta més repercussió. El que està buscant ara el ministre Montoro és la repercussió mediàtica. Tot el que fa en l'àmbit fiscal és per sembrar la por amb casos que sonin de gent important. Si sancionessin a Google també sonaria, però ho fa més amb persones físiques.
Però hi ha diferències entre les estratègies d'empreses i persones físiques a l'hora d'eludir impostos?
Hi ha diferències en la tributació d'una persona física i una jurídica, però els entramats que utilitza Google o els que pot utilitzar Messi són els mateixos: posar societats entremig que sovint no fan res. En una cadena de valor, què fa la societat de Messi a Belize? Res! Potser ni té drets d'imatge del jugador. Algunes sí que fan alguna cosa, però moltes no són res més que pantalles per tributar menys.
Moltes pimes es queixen sovint que, proporcionalment, acaben patint més pressió fiscal que les grans empreses. Tenen raó?
Sí. La causa és que les grans empreses normalment tenen una vocació més internacional i uns advocats més enfocats a buscar l'optimització fiscal pensant en jurisdiccions amb tributacions més baixes. Quan l'empresa gran arriba a Europa pot triar on establir-se, hi ha una economia d'opció.
Quin país escullen?
La majoria trien Irlanda perquè té un tipus baix i és molt àgil constituir-hi societats i gestionar-les. Això no és dolent, ho és els que van més enllà i constitueixen la societat a Irlanda sense tenir-hi activitat. I encara és pitjor quan es fan dues societats interposades amb una sèrie de pràctiques que, tot i ser legals, són agressives i freguen el límit de les societats pantalla per utilitzar la fiscalitat com a finalitat i no com a mitjà. S'ha de valorar la intencionalitat en cada cas; i en el d'Apple o Google s'ha jugat massa agressivament.
Quins altres avantatges troben les grans empreses a països Irlanda o Luxemburg?
A Irlanda troben un impost baix, agilitat i contacte amb l'administració. Això és totalment legítim, entra dins l'economia d'opció. Però la clau és si hi tenen activitat real. Hi ha d'haver substància, no pot ser muntar-ho a Irlanda i només tenir-hi una bústia i cap treballador. En el cas de Luxemburg prima un tipus d'IVA molt baix. Per exemple, Skype és allà. És un estat on et permeten estar molt proper al poder polític. El ministre d'Economia luxemburguès està molt a prop de les empreses. A més, es permet que hi hagi empreses on els seus administradors són gent dels bancs, i que per sobre d'aquestes empreses n'hi hagi d'altres a paradisos fiscals. Luxemburg, doncs, et permet certa opacitat, proximitat als poders polítics i pujada cap a paradisos fiscals, cosa que a Espanya ara mateix no es pot fer.
I què passa amb el repartiment de dividends?
Aquests països tenen unes retencions d'impostos sobre els dividends iguals a zero. Això fa que algunes empreses facin arribar el dividend en un lloc on no pagui impostos. Això sí, ara s'està harmonitzant gairebé a tot Europa, per exemple amb la directiu de la matriu filial. Fa que en tots els dividends que es pugen de la filial cap a la matriu, sigui quin sigui el país de la UE, es pagui zero de retenció.
És just que dins un mercat comú com l'europeu hi hagi aquestes diferències de fiscalitat? Seria convenient unificar-la?
Hi ha gent que defensa aquesta opció com qui surt de compres i pot escollir, però jo mai defensaré diferències de fiscalitat dins d'Europa, i tampoc dins d'Espanya. Per exemple, a Madrid no hi ha impost de donacions ni de patrimoni. Si una persona mor a Catalunya havent-hi viscut els últims cinc anys, els seus hereus tindran una fiscalitat diferent que si ho fa a Madrid. Crec que és millor que estigui tot harmonitzat, i que quan la gent vingui a fer negocis a Europa es trobi amb les mateixes oportunitats. Ja no dic els mateixos tipus impositius, però sí les mateixes regles de joc per combatre aquesta planificació fiscal agressiva.
Quines altres mesures es podrien dur a terme per combatre-ho?
A part que la UE legisli en la mateixa direcció per harmonitzar la fiscalitat; l'administració de cada país hauria de lluitar més contra el frau dels seus contribuents. A Espanya, per exemple, la situació és greu. Hi ha molt frau en l'IVA que no s'està combatent. Si ens fixem en els països on hi ha molt bona gestió de la recaptació de l'IVA, són països molt desenvolupats, com el Japó o Austràlia. I aquesta recaptació a vegades és més important que la de l'IRPF o l'impost de societats. Si els països poden obtenir uns ingressos més elevats amb l'IVA, per una bona gestió i lluita contra el frau, això assegura una de les fonts de finançament més importants. No només hi ha d'haver lleis anti elusió, que ja s'estan fent, sinó també per combatre aquest frau.
Parlant de combatre el frau, el Ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va arribar a justificar la pujada de l'IVA precisament perquè hi havia molt de frau. És a dir, que penalitza els que paguen per compensar el que deixa d'ingressar dels que no ho fan...
Això és absolutament contraproduent. S'ha demostrat que els països més competitius i on es fan més negocis és en els que els tipus són més baixos. Pujant els tipus no arreglarem res, el que cal fer és lluitar contra el frau perquè pagui més gent de la que ho fa ara. Però penalitzar els que paguen el que fa és fomentar el frau.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.