“Com més precària és l'ocupació, menys ha de perdre qui fa el salt”

Santiago García, cofundador de Future for Work institute, apunta que la rotació voluntària s'està incrementant sobretot en empreses que abusen de la contractació temporal

Santiago García ha analitzat les raons de la rotació voluntària en les empreses. | Cedida Santiago García ha analitzat les raons de la rotació voluntària en les empreses. | Cedida

Any nou, feina nova? 2017 ha estat especialment dinàmic, ja que molts s’han atrevit a canviar de lloc de treball. Segons el darrer Índex de Dinamisme Laboral, mesurat per Meta4 (Meta4 IDL) i analitzat per IESE, s’ha arribat al màxim històric registrat al tercer trimestre de l’any, amb un 22,8%. La raó, “que la rotació voluntària està directament associada al cicle econòmic”, explica Santiago García. Cofundador de Future for Work institute, García és coautor de l’informe ¿Por qué se van? Estudio sobre las causas de rotación voluntaria en las organizaciones españolas, elaborat en col·laboració amb iOpener Institute i presentat a Foment del Treball.

“Els finals i principi d'any són temps de fer balanç i pensar en l'experiència d'ocupació, molts arriben a la conclusió que ja està bé d’aguantar”, explica l’expert. El Meta4 IDL, a partir del que han treballat qualitativament, revela que el nombre de treballadors que han abandonat voluntàriament els seus llocs de treball s'ha multiplicat per sis entre 2010 i 2017. En una entrevista amb VIA Empresa, García desgrana l’estudi i explica els detalls d’una investigació que es capbussa en les raons personals i professionals que impulsen els treballadors a demanar la quitança.

Per què marxa un treballador?

Perquè la gent deixi voluntàriament un treball ha de tenir oportunitats d'accedir a un nou, per això en un període de recessió, la gent "traga", aguanta més en les seves empreses encara que no estigui del tot contenta, simplement perquè no hi ha alternatives. En aquests últims mesos, el cicle va cap amunt, les taxes de desocupació baixen, les empreses comencen a tenir dificultats per trobar segons quins perfils i si sumes que durant la crisi moltes empreses van retallar salaris i van abusar de contractes temporals, doncs ara més gent té oportunitats de marxar a millors ocupacions. És el que està passant -és el que estem veient també a l'estudi de Iese- és que, en general, la rotació voluntària s'està incrementant però sobretot ho està fent en empreses on es fa un ús intensiu de la contractació temporal. Com més precària és l'ocupació, menys ha de perdre la gent que decideix fer el salt. Té molt a veure amb una altra realitat del mercat de treball, i és la dualitat que existeix en treballadors amb contracte indefinit i els temporals. Diguem que el sistema laboral espanyol afavoreix la rotació voluntària dels treballadors amb contracte temporal perquè si senten que tenen seguretat ni certitud que els renovin, doncs no perden res per saltar a una altra empresa.

La contractació temporal és precisament la que més ha augmentat en els últims anys.

Si, precisament, perquè les empreses creen aquesta precarietat, el vincle amb els seus treballadors és molt més feble. Encara que vagin a saltar a un altre contracte temporal, no els importa.

Però això va en contra de la filosofia que domina últimament sobre el compromís  cal que tingui el treballador amb l'empresa.

Si, però també cal dir que una cosa és el discurs i una altra és la realitat de moltes empreses. Escoltes en general el discurs dominant de les escoles de negocis i és que cal invertir en el talent, en l’engagement de les persones i és cert que hi ha empreses que l'hi creuen i hi ha evidències científiques que s'han estudiat que realment hi ha una correlació positiva entre el capital psicològic positiu de les persones i els seus resultats. Però la realitat de les empreses ara com ara segueix sent que van al curt termini, van al cost, etc. i tot això redunda en què segueix havent-hi temporalitat, subocupació, sobrequalificació en molts treballs i és una realitat del nostre mercat de treball que no podem negar per molt que fem discursos que ens importa molt la felicitat de la gent.

"Una cosa és el discurs i una altra, la realitat de moltes empreses que segueixen anant al curt termini i al cost" 

De quins sectors són els treballadors i mànagers de l’enquesta?

La mostra estava representada de tots els sectors, encara que és veritat que hi ha sectors en els quals la rotació és major que en uns altres, i no necessàriament en sectors calents. Al món tecnològic, la rotació és molt alta però també ho és en l'hostaleria i no té res a veure, són professions diferents. En sectors on hi ha molta temporalitat i els salaris són baixos, la gent tendeix a moure's molt per buscar estabilitat. I quan parlem de sectors on abunden els professionals súper qualificats, on hi ha més demanda, la gent valora el salari a l'hora de canviar però també que el projecte els mantingui a l'última en el mercat. És gent que ve i marxa i que és, fins i tot, més mercenària.

Passa amb els programadors informàtics, un sector del qual hem parlat en altres ocasions en VIA Empresa

Sí, a tots aquests perfils IT els passa. La tecnologia està evolucionant molt ràpidament, està generant una demanda molt gran i el sistema educatiu no és capaç de titular tants enginyers al ritme que demanden aquestes empreses i es produeix aquest desfasament. Hem fet un petit zoom sobre aquests perfils i és interessant veure que es van buscant projectes que els aportin alguna cosa i quan un projecte deixa d'aportar-los, marxen al següent. També és veritat que en aquests perfils el salari pesa molt, però en estar tan demandats, les empreses tiren de talonari amb molta alegria. Per això és veritat que reben ofertes difícils de rebutjar. I el que ens ha cridat l'atenció, per la diferència que implica amb altres sectors, és que, comparats amb altres professions, són gent que està molt més oberta a tornar a treballar en el futur per a l'empresa que ara abandona.

L'entrevista de feina és més determinant que les referències per la majoria d'empreses
Aquest final i principi d'any és un moment habitual per buscar alternatives de feina.

 

És culpa de l'empresa que es perdi el talent? Una de les conclusions és que 9 de cada 10 persones diu que l'empresa podria haver actuat i no ha fet res.
Realment això és veritat. Principalment quan la gent marxa, ho fa per motius sobre els quals l'empresa hauria d'haver fet alguna cosa. És cert que només en un nombre mínim de casos la gent marxa per raons que estan fora de l'àmbit d'influència de l'empresa, com per exemple que han destinat a la parella a Múrcia. Sempre té a veure amb les condicions d'ocupació, horari, salari, etc. i són tot variables sobre les quals l'empresa podria haver fet alguna cosa. 

Significa que l'empresa ha fet oïdes sordes a les demandes dels treballadors?

No, una quantitat molt gran de gent marxa sense dir res. Marxa perquè desconnecta, en un gran nombre de casos no ho diuen i, a més, la gent que marxa sol ser la que té més oportunitats fora. Hi ha empreses que tenen la pràctica de fer entrevistes de sortida, en les quals el departament de recursos humans parla amb qui ha decidit abandonar el seu treball i els pregunta pels motius. I és molt interessant veure que normalment quan compares les entrevistes de sortida amb un comentari administrat de manera independent per una consultora externa, hi ha una discrepància molt gran. Quan les seves respostes són anònimes, se senten més lliures d'expressar les causes de la seva sortida, però si la fan abans de cobrar la seva quitança, no. No volen tancar-se portes en el futur.

"Les dones marxen més que els homes per qüestions relacionades amb el seu desenvolupament professional" 

L’estudi també contempla consideracions ètiques en la marxa dels treballadors, quines són?

És molt interessant perquè a nosaltres també ens va sorprendre. Quan preguntàvem pels motius de sortida, pensàvem que l’ètica seria una d'aquestes respostes marginals on molt poques persones contestarien, però la sorpresa va ser que pràcticament 1 de cada 5 persones les incloïa entre els motius de sortida. Aquestes consideracions apareixen associades a una valoració negativa del lideratge, del seu cap directe i del responsable de l'empresa. Els resultats ens suggereixen que hi ha un vincle bastant fort amb la mateixa empresa, els negocis de l'empresa, el tracte diferenciat dels empleats, etc. És veritat que aquesta associació és evident. A pesar que la rotació és complexa, la gent no marxa per un únic motiu.

Una altra de les qüestions predominants a l’informe és la diferència entre homes i dones.

Les diferencies més grans es veuen quan distingeixes entre directius i no directius. Les dones canvien per motius diferents, la diferència està no en el volum de rotació sinó en el que pesen les qüestions salarials. Les dones directives marxen més per qüestions salarials que els homes directius, i és coherent amb altres fonts que parlen de bretxa salarial, ja que interpretem que quan vas a nivells més baixos en l'organització, els salaris en molts casos estan governats per convenis col·lectius que fa que aquestes diferències ni es notin. En canvi, en els no directius, les dones marxen més que els homes per qüestions relacionades amb el seu desenvolupament professional, perquè tenen menys oportunitats de desenvolupament que els homes dins de les empreses. 

I hi ha raons sentimentals? Un marxa o es queda pel que li digui el cor?

Conec gent que m'ha dit que no marxa de l'empresa únicament pel seu cap. Pesa molt en els dos sentits. Un cap pot fer que et quedis però també pot fer que marxis. La gent valora molt sentir-se estimat. Quan nosaltres bussegem en els motius reals de la gent que diu que marxa pel seu cap, trobem que ho fan per temes bàsics de relació interpersonal com sentir-te valorat, reconegut, sentir-te escoltat, que et donin feedback. Són coses de les quals es vénen parlant durant anys i anys i es veu que hi ha caps que encara no han captat el missatge. Ens fa pensar de les oportunitats que tenen les empreses que volen reduir la rotació de les empreses quan han de treballar les habilitats de directius i càrrecs intermedis i no ho fan.

Més informació
L'Anoia necessita químics qualificats
El cost laboral per hora cau per primer cop des del 2013
Supervivència laboral a partir dels 45
Avui et destaquem
El més llegit