Parlar de mobilitat sostenible és parlar del conjunt dels sistemes de transport de persones i mercaderies que cobreixen les necessitats d'una comunitat amb un impacte reduït sobre el medi, tant pel que fa a la despesa energètica com pel que fa a la contaminació que produeixen.
En aquest àmbit del transport, la descarbonització i la gestió eficaç de les flotes de vehicles, per part de l’Administració, el sector empresarial i la societat en general, es planteja com una de les solucions associades a la mobilitat sostenible per a afrontar el repte global de rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica, especialment en les aglomeracions urbanes on el transport de persones i mercaderies és molt actiu.
Una flota de vehicles designa el conjunt de vehicles vinculats a una empresa, entitat o autònom que els explota i de qui depèn la gestió, els quals poden ser adquirits en règim de propietat, rènting o lísing.
Una flota captiva fa referència al conjunt de vehicles de transport de persones o mercaderies assignats a un mateix organisme o una mateixa entitat, de titularitat pública o privada, que presten servei en un entorn urbà, sovint seguint rutes preestablertes. La previsibilitat de les rutes i la utilització d'una base per als vehicles que no estan de servei permeten ajustar les flotes captives als criteris de mobilitat sostenible. Per exemple, buscant alternatives als motors de combustió interna, optimitzant els trajectes i planificant acuradament els punts i la durada de les recàrregues d'energia necessàries.
Aquest concepte s’oposa especialment a un altre terme del mateix àmbit, flota grisa, que és el conjunt de vehicles particulars que els treballadors d'una empresa utilitzen per a complir les obligacions laborals d'aquesta empresa. Les flotes grises representen un problema important per a la mobilitat sostenible, ja que, en no constar com a propietat de l'empresa, és més difícil gestionar-les de manera unitària, no estan obligades a seguir cap mena de legislació que no sigui la pròpia dels vehicles particulars, contaminen més i generen despeses innecessàries.
La base de tots dos termes és el mot flota, que ve del llatí flŭctus ‘onada’; d’aquest sentit sembla que passà a designar el conjunt de gent que es mou com una onada, i d’aquí el conjunt de vehicles. En el cas de flota captiva, el nom és complementat per l’adjectiu captiva (i no *cautiva), també d’origen llatí, llengua en què ja tenia el sentit de ‘privat de llibertat’. I pel que fa a flota grisa, no serà sobrer que recordem que l’adjectiu gris grisa té dues terminacions en català (un vestit gris, una faldilla grisa), i per tant no és adequat dir flota *gris.
Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb la mobilitat sostenible en el Diccionari de mobilitat sostenible i en el Cercaterm.