Aquest 2018 se celebren 40 anys de la Constitució espanyola, un document que no inclou la paraula Internet en cap de les seves pàgines i que exemplifica que el regulador sempre arriba tard. Com pot operar Uber si avui dia està conceptualitzat que qui vol fer el servei de taxis ha de pagar una milionada per llicència? Com pot actuar Airbnb si la normativa només contempla allotjaments tradicionals com ara hotels, albergs, hostals o habitatges d'ús turístic? Què passa amb qui només vol compartir una habitació durant cinc dies? "Qui hi ha al darrere d'una iniciativa empresarial justament el que li interessa és tenir seguretat jurídica per avançar i créixer", explica Joan Roselló, politòleg i advocat, soci director de Public Affairs Experts. El futur és imparable i no pot ser il·legal.
El 2016 l'Ajuntament de Barcelona va multar Airbnb i Homeway amb 600.000 euros. El decret 159/2012 determina la regulació dels habitatges d'ús turístic a Catalunya, una normativa molt clara segons Enrique Alcántara-García, representant de l'associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur). Ara bé, el buit legal existeix en el lloguer d'habitacions que encara està pendent de regular. "Hi ha un decret de la Generalitat que ja s'hauria d'haver aprovat però haurem d'esperar al fet que hi hagi govern, afegeix el responsable d'Apartur.
En el cas d'Airbnb, l'Ajuntament de Barcelona vol tractar la plataforma de lloguer turístic com una immobiliària més però l'empresa al·lega que només és un intermediari i que oferents i demandants fan els tractes de forma privada. Segons Alcántara això no els eximeix de complir la normativa. "Airbnb té coses molt positives; la proximitat entre el propietari i el client; funcionen amb pagaments per transferència bancaria; només els cal publicitar aquells allotjaments que tenen llicència, però estic convençut que és qüestió de temps", manifesta.
Models tradicionals vs. plataformes tecnològiques
"Les coses no es poden simplificar en si són legal, il·legal o alegal", argumenta Montserrat Junyent, presidenta de la nova Federación de Asociaciones de Empresas Inmobiliarias (FADEI), que aquesta setmana ha enviat un comunicat on reivindica el servei i l'atenció al client de la immobiliària presencial, davant els nous models online. "No podem negar l'evolució del mercat, però la proliferació d'aquests negocis ens crea dubtes. L'agència online guia al client, però a diferència de la resta d'agències, no s'implica en la gestió de venda. És com comprar un kit de bricolatge en el qual tens a la teva disposició tots els materials i una fulla d'instruccions", asseguren des de la patronal.
El sector privat sempre va una passa per davant del sector públic pel que fa a creació de disrupció
"A diferència de models com Uber o Airbnb, Housfy compleix la llei tant o més que les agències immobiliàries tradicionals", rebat Albert Bosch, CEO i fundador de Housfy, la immobiliària digital i sense comissions creada l'any passat i que ven un pis cada cinc hores. Housfy és col·legiada al col·legi d'API's de Barcelona i, segons els seus fundadors, "compleix tots els requisits que marca el col·lectiu".
Bosch té un altre argument: El model de negoci de Housfy és la primera immobiliària al Regne Unit. “Purplebricks no existia fa cinc anys i ara ja té una valoració en borsa de 1.200 milions d'euros”.
Segons FADEI, el que passa amb aquestes plataformes tecnològiques és que s'estan posicionant davant dels consumidors denigrant el que fan les agències tradicionals. "Les agències online ofereixen uns serveis i tenen el seu espai al mercat; ara bé el que no és admissible és que aquestes plataformes s'equiparin a les agències immobiliàries argumentant que nosaltres cobrem uns honoraris desorbitats i que ells, fen el mateix, cobren molt menys".
"Nosaltres som una immobiliària que ajuda als propietaris a vendre el seu habitatge pel seu compte; el dotem d'eines. Hem sigut capaços d'agafar el procés d'una agència tradicional i li hem donat la volta. Tenim uns costos molt més adequats al que és la venda de l'immoble", insisteix el fundador de Housfy.
La llei que enfonsa o beneficia l'empresa
Què passa quan el Parlament de Catalunya aprova una normativa que fa que una empresa no pugui vendre el 80% dels seus productes? Aquest és l'exemple que van viure l'any passat algunes de les empreses d'alimentació del país amb l'impost a les begudes ensucrades. "És molt important detectar els escenaris que et poden arribar a condicionar i actuar", adverteix Roselló.
Un dels serveis de Public Affairs Experts és el d'ajudar a grans empreses i organitzacions a comprendre com evoluciona el seu entorn a partir d'una anàlisi de l'actualitat sociopolítica, avançar-se als esdeveniments i ajudar-los a crear climes d'opinió favorables als seus interessos corporatius, sense superar mai la frontera del conflicte d'interès. "La nostra empresa és la primera companyia donada d'alta al registre de grups d'interès al Parlament de Catalunya".
Roselló: "És molt important detectar els escenaris que et poden arribar a condicionar i actuar"
Segons Roselló "l'administració hauria d'estar a l'aguait de com evoluciona la societat i sense posar restriccions innecessaries, formular una normativa adoc que preservi l'interès general i reguli un nou fenomen que és imparable".
El camí de la disrupció
El sector privat sempre va una passa per davant del sector públic pel que fa a creació de disrupció. "Primer es crea un fenomen social, que acostuma a ser disruptiu i que trenca amb l'statu quo que imperava fins al moment. Els agents tradicionals veuen que hi ha una ingerència d'actors que no havien contemplat com a competència i, en paral·lel, es crea un nou fenomen que no està ben contemplat en una regulació que fins ara era vigent", explica el soci director de Public Affairs Experts.
En un dels seus articles publicats a VIA Empresa, Xavier Ferràs, degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, apunta que el futur també afectarà la nostra alimentació, ja que sorgiran “noves línies d'alimentació sintètica, basades en processats de cèl·lules mare, que permeten ja elaborar aliments a partir de nutrients de la terra i d'energia solar, a cost pràcticament zero”.
Aquest és el futur que ens espera? “Una cosa no és contradictòria amb l'altra. El que segurament no serà el futur és com és ara. Que cèl·lules mare donaran lloc a una hamburguesa arribarà, n'estic segur. En 5, 10 anys... però arribarà perquè tècnicament és factible, té sentit econòmic i el cost marginal és zero, no hi ha res que ho impedeixi. L'únic que ho impedirà són els lobbys que intentaran oposar-se, de forma legítima, com els taxistes amb Uber”, explica.
Segons Ferràs, el problema actual és distributiu, no de creació de valor. “Hi ha un cost de transició, igual que els lobbys de la carn als EUA estan criticant que això no és carn, com aquí els taxistes... i ho intentaran evitar perquè han invertit en un model antic que ara han d’amortitzar”, reconeix el professor.