Un dels problemes que pateix el país és la manca col·lectiva de nivell cultural i educatiu. Això ens porta a no tenir veus autoritzades que pensin i propaguin idees que ens han d’ajudar a encarar la vida, la realitat. Em refereixo als intel·lectuals. Intel·lectuals en tots els àmbits. També en l’econòmic. És un estament importantíssim per al benestar general. No sempre hem estat orfes d’aquests grans tipus. Pocs se’n recorden, a tall d’exemple, del senyor Carles Ferrer Salat. Fou empresari i, per tant, un especialista en la concreció de les coses. Però també un intel·lectual que va comptar amb amistats i relacions que el van ajudar en el pensament. Sovint des d’una perspectiva d’indubtable catalanitat. Seria bo que algú que en tingués registre -potser la família?- se n'adonés de les seves amistats amb en Josep Pla, amb l’historiador Vicens Vives i amb tots els personatges responsables del Pla d’Estabilització espanyol de finals dels cinquanta (Estapé, Sardà Dexeus, etc.). Amb algun Ferrer Salat entre nosaltres potser ens estalviaríem més d’un sotrac. I que consti que la creació de la CEOE va ser, al meu entendre, una de les accions menors de l’empresari català -sobretot vist en què, posteriorment, l’han convertida els nefastos polítics i els apòcrifs empresaris que l’han assaltada.
A Der Spiegel llegeixo una entrevista al ministre d’Economia alemany, Robert Habeck -aquest del qual la nostra premsa només n’ha destacat, com a gran perill, que era liberal. Alemanya acostuma a estar ben governada. La reforma laboral la va dur a terme, quan tocava, un socialdemòcrata - Gerhard Schröder- a principis del 2000, cosa que va permetre als alemanys encarar la Gran Recessió ben blindats. La senyora Merkel es va encarregar de continuar aplicant un cert rigor durant molts anys -va complir amb una gran missió: salvar l’euro. I ara, quan s’ha de fer el gran salt cap una economia verda, Alemanya s’ha dotat d’un govern professional. Els verds especialitzats en ecologisme racional, les finances regulades per un lliberal i tot dirigit per uns socialdemòcrates. Una combinació sofisticada, però professionalment ben equipada. A tots els europeus ens convé que triomfi.
Algú es pensa que Alemanya ha estat treballant per amor a l’art en el Nord Stream 2 -aquesta instal·lació que els americans voldrien fallida i que, entre d’altres raons, els porta a estimular la invasió d’Ucraïna?
Lligo l’entrevista al ministre Habeck amb allò que els deia de la nostra manca de gent il·lustrada. El que ell diu no és res més que l’aplicació de la lògica més fonamental i que, entre nosaltres, sembla cosa del passat. Un dels aspectes que remarca el ministre és que la transició vers una economia basada en fonts d’energia renovables no sortirà barata. I per dos motius bàsics. El primer és que caldrà fer inversions. És lògic. L’energia solar és, per exemple, de franc. Però primer cal comprar i instal·lar les plaques. I això costa diners. El nostre ecologisme nacional -un moviment dominat pels toca timbals més frívols- t’expliquen les quaranta-mil gràcies sobre la gratuïtat de la font. Ésclar, la cosa fa que molta gent es pregunti: si és tant barata, per què no la fa servir tothom? I és que el tema és un altre: estic disposat a invertir en plaques solars l’equivalent a sis, set o vuit anys la factura energètica que tinc actualment? I no parlo només de particulars. També estan les empreses: grans superfícies, foneries, químiques, agroalimentació, etc. Potser totes elles no tenen prou múscul financer. Estan el nostres bancs disposats, i prou dotats, com per finançar aquestes inversions? I, mentre, com se li demana al malabarista, cal comptar amb el gas natural per poder fer aquesta transició sense augmentar la contaminació. Algú es pensa que Alemanya ha estat treballant per amor a l’art en el Nord Stream 2 -aquesta instal·lació que els americans voldrien fallida i que, entre d’altres raons, els porta a estimular la invasió d’Ucraïna?
La segona cosa que apunta el ministre Habeck, importantíssima al meu entendre, fa referència als canvis tecnològics i als efectes sobre la mà d’obra actual. El ministre -que deu haver anat a escola on deu haver après física bàsica aplicada- diu que un cotxe amb motor d’explosió té vàlvules, filtres, lleves, etc... Tota una sèrie de materials que en un motor elèctric no és necessària ja que és infinitament menys complicat que un dels grans invents de la humanitat -el meravellós conjunt d’elements mecànics, perfectament coordinats, que constitueixen el motor d’explosió. El ministre diu que aquesta simplicitat en l’ús del motor elèctric tindrà efectes negatius sobre l’ocupació i que, per tant, cal començar a pensar en el reciclatge dels treballadors per ocupar-los en noves especialitats que aniran apareixent.
Sovint tinc la sensació que a casa nostra, insisteixo, som una miqueta il·lusos. Ara acabem de caure del cavall en sentir que Seat ha dit, amb tota lògica, que li sobraran aproximadament uns 3.000 treballadors si es vol anar a la fabricació de cotxes elèctrics -aspecte que alguns venim preveient fa temps. Ep! I Seat no parla dels llocs que sobraran a la indústria auxiliar de l’automòbil, que majoritàriament viu al voltant d'ella. Ara ja tenim matèria per a xerrameca improductiva durant uns quants dies.
No calen grans especialistes per descobrir fets tant bàsics. Simplement necessitem gent que faci la seva feina. Alemanya no és resultat de cap miracle, no ens enganyem. És, simplement, el resultat d’un país ben governat, com ho estan altres països europeus. El que sí es sorprenent -i no és cap acte sobrenatural, sinó el resultat de l’almoina europea- és que nosaltres puguem anar sobrevivint a desgrat d’estar governats i influenciats per gent tant mediocre.