Edward H. Carr va escriure Què és la història el 1961, un llibre que 25 anys més tard i de la mà de la professora Anna Maria Garcia em va marcar profundament en la meva formació com a historiador. Carr i Garcia em varen ensenyar que la història pot ser subjectiva, i que sempre depèn de la mirada de qui l’escriu. Una lliçó que encara faig servir cada dia quan obro un diari, miro la televisió, escolto la ràdio o navego per la xarxa.
Els lectors de VIA Empresa han encomanat al nostre col·laborador Genís Roca que reflexioni sobre les 'fake news'
Segons Carr, un historiador és com una mena de pescador que navega per un temps farcit de fets com aquell qui navega per un mar ple de peixos, i on la seva feina és mirar de pescar aquells exemplars que realment el poden alimentar, aquells fets que realment el poden ajudar a entendre què va passar. Segons Carr, l’historiador sempre treballa amb una visió parcial dels fets doncs mai té tota la informació possible, i ha de discriminar si els indicis que ha obtingut són suficients o no per entendre el fet històric que vol estudiar.
Hi ha historiadors que es complauen quan troben indicis que confirmen allò que volen creure i aleshores deixen de buscar, deixen de contrastar, i sense investigar res més consideren que ja saben què va passar. Anna Maria Garcia ens va fer veure que hi havia versions molt diferents de com va ser el final dels més de 750 anys d’Al-Andalus a la península Ibèrica i l’anomenada reconquesta culminada pels Reis Catòlics. Uns fets que varen succeir fa un munt de segles, i que encara avui es llegeixen d’una manera o altra segons les ulleres que et vulguis posar, segons els fets que decideixis triar per explicar el passat.
De fons hi ha el debat de si l’historiador pot aconseguir ser imparcial o no, i vaig aprendre que un historiador mai és imparcial. Com tampoc ho és un periodista. Com tampoc ho pot ser un ciutadà. Vivim una realitat, i aquesta ens condiciona a l’hora de mirar, de llegir i d’intentar entendre. Per tant farem bé si sempre dubtem de la informació que rebem, tant si és sobre els Reis Catòlics com si és sobre el Procés o les raons per les quals un jugador decideix abandonar el Barça. Cal que sempre estiguem atents a si l’autor, o el divulgador d’aquella informació, pot tenir cap interès més o menys ocult al respecte.
"Vaig aprendre que un historiador mai és imparcial. Com tampoc ho és un periodista. Com tampoc ho pot ser un ciutadà"
Si el passat està tenyit d’opinió, de mirades interessades, mitges veritats, mentides i detalls amagats, imagineu com és el present. El nostre principal problema no són les modernes fake news, sinó les clàssiques mitges veritats. La proliferació de fake news a les xarxes socials no ha empitjorat massa res, sinó que pel contrari ha millorat la consciència que la informació pot ser incorrecta, imprecisa, interessada o, fins i tot, directament falsa.
Tots heu sentit a dir que durant el Paleolític els homínids basaven la seva supervivència en la cacera i la recol·lecció i tots, tots, tots els llibres d’història que vaig llegir de petit donaven a entendre clarament que els homes caçaven i les dones recollien fruits. I mai, mai, mai he vist cap indici arqueològic que permeti sustentar aquesta afirmació. Clarament, és una imatge del nostre actual sexisme i masclisme que projectem cap a la nostra manera d’entendre el passat. Una mentida. Una fake news.
"Esperem que VIA Empresa compleixi molts anys més. Necessitem mitjans i gent en qui creure"
Sempre hi ha hagut fake news i la solució sempre ha estat la mirada crítica. Si voleu estar segurs, dubteu de tot. Trieu les vostres fonts, repasseu en quins autors podeu confiar, sigueu exigents amb els mitjans que consulteu. I esperem que VIA Empresa compleixi molts anys més. Necessitem mitjans i gent en qui creure.