Ja fa setmanes que estic assistint a converses de cafè (algunes alienes a mi) on es parla del moviment #metoo, de l'amagada violència de gènere, de les agressions sexuals encobertes que fins ara no s'han denunciat ni expressat, de marques que es posicionen clarament feministes. I, és clar, m'interessa molt, m'apassiona veure l'evolució del concepte i de qui l'abandera. M'intriga veure com ara els moviments feministes i pro-dóna són gairebé cool, m'atreviria a dir que també tenen un punt sexy, vull dir que ja no està relacionat a un col·lectiu caspós, poc femení, en peu de guerra i de reivindicar sempre, fins i tot he sentit a anomenar-lo ... "mal follat" i ... molts cops, l'establishment s'ha encarregat de potenciar-ne aquesta imatge.
Porto 15 anys investigant, escrivint, divulgant i ajudant les marques a connectar millor amb la dona, a entendre-la millor per empatitzar i per saber millor que volem. En definitiva per ajudar a crear productes i marques més women-friendly, més femenines, pensades des de la dona per a la dona i que ajudi a les empreses a ser més rendibles. I aquest camí, m'ha portat a ser classificada -en alguns entorns- com feminista; perquè deu ser la forma simple de classificar segons la norma establerta; si treballes per visibilitzar la mirada femenina, ets feminista. Punt.
"Si treballes per visibilitzar la mirada femenina, ets feminista. Punt"
Segons el diccionari de la llengua catalana, el feminisme és un "moviment que té com a finalitat d'aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home." Fins aquí el diccionari té raó, però les connotacions, la història, la vida i els fets al voltant d'aquest moviment, així com els seus líders i lideresses, han fet que les connotacions de la paraula més buscada del 2017, 'feminisme', hagin estat durant un segle més aviat negatives.
Ara, en canvi, tot el que hem anat treballant des de molts aspectes de la societat, educació, acadèmia, investigació, etc. ha fet que es mostrés la paraula amb noves associacions, que el concepte tingui llum, que ja no ens faci vergonya dir que som feministes. I el més rellevant és que també ho diuen ELLS, els homes. De fet, la generació Z, les womenZ (noies de 13-22 anys), ja es defineixen en un 69% com a feministes; no és un tema de debat, ja forma part dels seus valors, del seu ADN.
Marques com Pescanova, que a mai ens haguéssim imaginat que es posicionessin amb la igualtat home-dona, amb la violència de gènere o amb el paygap, aquest Nadal s'hi han posicionat amb la seva campanya El mensaje de las Reinas. Algunes marques han vist tota una bona causa i estratègia dir obertament que defensen la igualtat, perquè això les fa més humanes, autèntiques, còmplices i, per tant, creïbles. Marques que saben que el 80% de les seves vendes depenen de les consumidores dones i fins ara no les han mirat directament com elles volen, ara són assertives en aquest aspecte i s'hi posicionen; en publicitat en diem FemVertising (suma de Feminine+ Advertising).
Tota aquesta onada, que ja porta uns anys però aquests últims mesos s'ha manifestat més clarament, fa que em qüestioni i us vulgui compartir la reflexió: si està de moda ser feminista, si estem redefinint el concepte... o si encara hi ha molt a fer, perquè quan llegim el significat de la paraula 'fàcil' al diccionari, una de les accepcions és DONA.