La filantropia no és responsabilitat social
Si l'empresa va bé, amb el temps comencen a rebre peticions per fer donacions, la majoria de les vegades sense massa criteri, a causes o organitzacions socials. Alhora, comença la consciència d'implicar els empleats en diferents activitats.
Sovint aquest tipus d'activitats estan dirigides pel departament de recursos humans o imatge corporativa. I a part de dues notes de premsa, notícia a la web corporativa i quatre fotos, no aporta un clar benefici en proporció a l'esforç invertit.
Amb el pas del temps, i si l'empresa es fa gran, ja no és l'empresa sinó els consumidors els que comencen a esperar que aquestes empreses actuïn com a motors de canvi social i no només com a generadors de beneficis empresarials. Demanen un compromís seriós i continuat amb els problemes socials.
Un estudi diu que el 88 % dels consumidors pensen que les empreses haurien de tenir participació activa en la solució dels problemes socials. Algunes empreses, poques, aprofiten l'oportunitat i introdueixen el compromís social com a part de la seva estratègia de màrqueting. La RSC entra en l'ADN de la companyia. Ja no parlem només de caritat i filantropia, sinó de vendes. De beneficis socials i de beneficis empresarials. És llavors quan les companyies aconsegueixen establir una forta diferenciació amb la seva competència i les bases per al seu creixement futur.
Però això, no es fa de la nit al dia i de qualsevol manera, perquè hi ha una prima línia vermella que es diu green washing. Travessar-la suposa un efecte boomerang que pot destrossar d'un sol cop tot l'esforç invertit i la reputació d'una marca.