Ens parlen de recuperació econòmica però Espanya no està creixent d’una forma sana i sostenible. De fet, mai no ha pogut fer-ho. Si analitzen la seva història des del segle XV hi trobaran cinc suspensions de pagaments quan a “Espanya mai no es ponia el Sol”. Només cal veure els ferrocarrils estesos pel capital estranger a cop de garantia de beneficis i en els que no s’hi va reinvertir ni un cèntim.En els últims 60 anys sempre que a Espanya hi ha hagut un boom econòmic ha estat associat al totxo.
La d’Espanya és una economia dependent de l'exterior -energia, capital, turisme- i molt esbiaixada a l'interior. Mentre la renda de pobresa a Navarra és d’11.000 euros, a Andalusia és de 6.000. És un país que té zones com Euskadi, amb nivells de desocupació del 2%, convivint amb d’altres al sud amb un atur real del 30%. Així és impossible que el conjunt d’Espanya pugui créixer de forma sana i sostenible; i menys encara quan arribi la propera manifestació d'aquesta crisi en què estem ficats des del 2007.
"En els últims 60 anys sempre que a Espanya hi ha hagut un boom econòmic ha estat associat al totxo"
Alhora, ara fa cinc anys que Espanya va ser rescatada a causa de l'estat en què es trobaven les seves entitats financeres, o almenys això és el que es va dir. Un rescat que a la ciutadania espanyola ja li ha costat 60.000 milions d’euros, import del qual no tenim ni la més remota idea de quant recuperarem. Si almenys hagués servit perquè les entitats financeres haguessin arribat a una posició de solidesa per sobre de qualsevol dubte i sospita, encara rai; però Internet està ple d'històries de por que segueixen posant en dubte el valor real d'un munt d'actius que aquestes entitats financeres tenen comptabilitzats en els seus balanços.
Tot plegat sense parlar del Banc Dolent, sobre el qual el senyor Ministre d'Economia va dir que tindria beneficis el 2015 i que segueix sumit en profundes pèrdues. El fet que els dubtes afectin diversos bancs europeus tampoc no hi ajuda gaire.