A l'actual mercat laboral, tal com es planteja en els mitjans de comunicació i tal com ho plantegen els polítics, la cosa equival a dir que les necessitats de la demanda de treball estan canviant i que amb més qualificació i/o amb una actualització de la qualificació i/o amb una nova qualificació, la demanda de treball quedarà satisfeta i l'oferta de treball s'ocuparà. I no, el tema no va així.
Des de la nit dels temps fins a mitjans dels anys 80 per generar PIB feia falta factor treball. Cert és que des de la primera Revolució Industrial, quan la productivitat va començar a augmentar, la necessitat de treball va començar a disminuir, però van anar naixent nous nínxols d'ocupació, i sempre va quedar l'emigració: 50 milions d'europeus van emigrar fonamentalment als Estats Units entre 1845 i 1913.
"A l'actual mercat laboral les necessitats de la demanda de treball estan canviant"
Però des de mitjans dels anys 80, quan va començar l'aplicació de la robòtica a la producció i l'engegada de sistemes organitzatius basats en la gestió informàtica de dades, la relació entre PIB i treball es va trencar... Fins a arribar a l'actualitat, quan ja és possible generar PIB amb zero unitats de factor treball.
Clar que és necessària formació específica amb competències específiques, però el problema no és aquest: es busca a les persones idònies i se les forma, o aquestes persones detecten les necessitats i es formen. El problema és que existeix un excedent creixent d'oferta de treball pel qual la desocupació estructural anirà a l'alça a tot arreu, però a Espanya més per l'estructura del seu PIB. El resum és que sobra factor treball: què si no indica que la taxa de desocupació sigui del 15,5%, que la desocupació juvenil sigui del 33,6% i que hi hagi un milió d'emigrats? I a això hem d'afegir la baixa taxa d'activitat d'Espanya.