OPINIÓ

És l’hora dels optimistes emprenyats

Sempre m’he considerat una persona optimista i cada cop més tinc la sensació de pertànyer a una espècie en vies d’extinció, perquè certament ser optimista comença a ser quelcom ben extraordinari.

En contra del que s’acostuma a pensar una persona optimista no és algú que confia en l’atzar i espera tenir sort, sinó algú que pensa que encara es pot fer quelcom, que queda marge per actuar, que creu que ens en podem sortir i que està disposat a posar-s’hi amb una certa alegria o si més no amb un estat d’ànim positiu. En el fons un optimista és algú disposat a intentar-ho.

En el fons un optimista és algú disposat a intentar-ho

Una alternativa a l’optimisme és el pessimisme. Veure-ho magre i complicat, dubtar de les opcions i donar més força als problemes que a les solucions. De manera gairebé inevitable això porta al desànim, a baixar els braços i a desconfiar del futur. De la mateixa manera que l’optimisme genera energia el pessimisme la destrueix. L’altra opció és emprenyar-se. Enfadar-se amb tot i amb tothom, buscar culpables per tot arreu, queixar-se per tot i crispar les situacions. Hi ha persones que saben emprenyar-se sense cridar ni muntar escenes de violència, però viuen igualment amb una agror tòxica que aniquila qualsevol esperança de vida animada.

Més info: Reivindiquem l’elegància

Una persona optimista no és algú que creu que aquest 22 de desembre li tocarà la loteria, sinó algú que creu que podrem superar la dinàmica dels partits polítics, millorar la qualitat de les cambres de representants, tenir un sistema judicial just i una fiscalitat equitativa, amb una administració eficient i uns serveis públics al servei del ciutadà. L’alternativa és deprimir-se i acabar pensant que l’espècie humana no té cap mena de sentit, o emprenyar-se i anar a la seu del Tribunal Constitucional i començar a repartir bufetades. Però afortunadament soc una persona optimista, i sincerament penso que hi ha camí i estic disposat a continuar-ho intentant, tot i que no descarto convertir-me en un optimista emprenyat disposat a començar a engegar a dida a més d’un. Els delinqüents, tòxics i malparits que ocupen massa posicions rellevants a la societat s’han aprofitat de la tendència natural dels optimistes a ser amables i bones persones, però que vagin amb compte perquè l’evolució humana està donant lloc a una nova mutació de l’espècie: els optimistes emprenyats.

 Que vagin amb compte els delinqüents, tòxics i malparits perquè l’evolució humana està donant lloc a una nova mutació de l’espècie: els optimistes emprenyats

Probablement els greus problemes que vivim, des del clima fins a la justícia passant per la governança, els drets humans i el paper de la dona, demanen que els optimistes ens emprenyem. Que els que encara pensem que hi ha marge per actuar deixem de ser tan amables i fem fora els inútils que ocupen llocs crítics. Sense agror, senzillament amb contundència. Clarament, és una idea optimista.