Opinió

La WWDC d’Apple: la interfície sobre rodes

Apple ha celebrat aquesta setmana la conferència per a desenvolupadors (WWDC 2022) on ha presentat les seves darreres novetats. 

Comencem per les grans absències i, així, ja ens ho traiem de sobre: Apple no va presentar les famoses Apple Glass, les suposades ulleres de realitat virtual i augmentada. Anys de rumors i filtracions apuntaven a que les veuríem enguany… i no. A les Apple Glass els podrien estar passant el que li va passar a la tauleta que Apple estava desenvolupant a la dècada del 2000, que mai no va sortir perquè la tecnologia no donava per a una pantalla tan gran; van acabar rebaixant pretensions, van llençar un iPhone i mira. A banda, Apple no treu mai un producte si no és en les millors condicions. Observeu que mai no és el primer però sí el definitiu: l’iPod no va ser el primer dispositiu de música portàtil, però sí el que tenia millor interfície; l’iPhone no va ser el primer telèfon intel·ligent, però sí el que tenia millor interfície; i l’iPad tampoc no va ser la primera tauleta, però sí la que tenia millor interfície.

La interfície d’un dispositiu comprèn tots els mecanismes —maquinari i programari— que permeten la comunicació. En el cas dels dispositius per a persones, el camp de coneixement que se n’ocupa és el de la interacció persona-ordinador. Hi conflueixen disciplines com l’enginyeria, la psicologia, el disseny, la informàtica, l’ergonomia, l’ètica i la sociologia entre d’altres. La diferència entre una bona i una mala interfície és en l’experiència que proporciona a l’usuari. Un exemple de mala experiència és la dels aparells de vídeo (sí, els de les cintes) que fèiem servir als anys 80 i 90: algú el va saber programar mai? I en cas afirmatiu, ho podria repetir avui? Només pensar-hi em venen tots els mals. En canvi, per operar un iPhone —que, per cert, enregistra també vídeo— no ens cal cap manual d’instruccions i, fins i tot, la canalla el fa servir. I és que la interfície ha estat la protagonista d’aquesta WWDC 2022.

El canvi que provocarà més alegries és la substitució de paraules clau per indicadors biomètrics

Apple ha presentat les funcionalitats del nou iOS, que fa de cognom 16. A banda de millores cosmètiques i funcionals hi ha canvis de calat que poden redefinir la nostra relació amb la tecnologia de manera immediata. La que provocarà més alegries, sens dubte, és la substitució de paraules clau per indicadors biomètrics; utilitzar la nostra empremta, la cara, la veu —o combinacions—  per accedir als serveis en línia. Té sentit si pensem que els mòbils ja han substituït els diners i la clau és el darrer vestigi que ens queda a la butxaca de l’edat antiga. Fer els serveis més segurs i que la interfície per accedir-hi desaparegui és marca de la casa.

L’altra gran novetat en el negociat de les interfícies va ser la integració del nou iOS16 amb les dels automòbils, de fet la seva substitució. Per molt que tingueu un cotxe de gamma alta amb tots els extres estic segur que hi feu servir el CarPlay o el Google Car en comptes del sistema d’infotainment del fabricant del cotxe. Ho feu per dues raons: perquè no us cal aprendre cap interfície nova i perquè inevitablement les interfícies d’Apple o les d’Android són infinitament millors que les de qualsevol cotxe per car que sigui. I això inclou els Tesla que tenen una interfície sobredimensionada, amb ganes d’impressionar (té mode Nadal per fer un show de llums i un mòdul per fer pets per impressionar als convidats), deficient en alguns aspectes (trucar és a un segon nivell de menú) i que a sobre no permeten la integració amb CarPlay o Google Car.

Apple ha anat un pas més enllà i ha anunciat un CarPlay totalment renovat que personalitza fins el darrer detall la interfície dels cotxes amb pantalles ultrapanoràmiques (de tot el tablier), estenent així les funcionalitats del mòbil a tot el frontal del cotxe. Efectiu per a tots els models que es fabriquin a partir del 2023. N’he vist la foto i, si jo m’hagués de canviar el cotxe, m’esperaria. Suposo que poc a poc la indústria automobilística s’adonarà que és més rendible invertir en models més eficients —elèctrics, per descomptat— que en provar de fer interfícies que, al final, resulten cares de fabricar, impossibles de mantenir.