A punt d’acabar l’any, aquest 2020 encara ens va donant males notícies. El passat 27 de novembre es van publicar, puntuals com sempre, les estadístiques anuals d’innovació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents al 2019. L’economia espanyola, i la catalana, segueixen instal·lades en la paràlisi innovadora. La primera incrementa un ridícul 0,01% sobre PIB la seva inversió en R+D; i la segona ni tan sols això. Espanya inverteix un 1,25% del seu PIB en R+D, i Catalunya, un 1,52. Lluny, molt lluny dels líders (Israel, 4,9%; Corea del Sud, 4,5%; Suècia, 3,3% o Alemanya, 3,1%). Estem en xifres de 2007. Al ritme que evolucionem, Catalunya necessitaria 150 anys per tenir la intensitat tecnològica de l’economia alemanya.
A la gràfica podem veure l’evolució de la innovació els darrers 20 anys. Fins a 2009, l’economia espanyola i la catalana creixien en R+D més ràpidament que l’alemanya, en un procés de convergència cap a Europa. Des de 2009 es produeix un canvi de tendència molt acusat: Alemanya es dispara, mentre que Espanya i Catalunya es desacoblen de la dinàmica internacional. De fet, en els dos casos, es prioritza el manteniment de la política pública en ciència però s’eliminen els instruments de suport a l’R+D industrial.
Es confia en que el mercat, sol, farà recerca. Conclusió: el cotxe de la innovació està gripat, sobrecalentat de talent sense oportunitats, i sense avançar. El mateix dia que sabíem que Polònia i Grècia superen ja en R+D/PIB a Espanya, i que Portugal consolida el seu avantatge (aviat superaran a Catalunya), el Ministeri de Ciència ens dèia que “Espanya augmenta la seva presència en la producció científica mundial d’excel·lència: el 17% de les publicacions científiques espanyoles estan entre les més citades del món, al nivell de França o Alemanya”. Ciència que no surt del laboratori, no flueix a l’economia i no genera prosperitat. Seguim sense convertir el coneixement en creixement. Avui, hi ha un flux de deslocalització d’empreses catalanes a Alemanya, on troben un entorn tecnològic connectat als centres de coneixement i un ambient pro-business i pro-tecnologia que es troba a faltar aquí. No debades, Telsa tria Berlin per la seva Gigafactoria europea. No debades, el Nord europeu està farcit de joves talents locals que no han trobat lloc en el nostre sistema productiu i generen valor en d’altres ecosistemes innovadors."Hi ha un flux de deslocalització d’empreses catalanes a Alemanya, on troben un entorn tecnològic connectat als centres de coneixement i un ambient pro-business i pro-tecnologia que es troba a faltar aquí"
Malgrat tot, no vull acabar l’any amb un missatge negatiu. Penso que 2021 serà un any de forta recuperació. Es donen moltes condicions: sembla que l’anhelada vacuna està ja a les portes. L’elecció d’en Biden com a nou president nort-americà pot recomposar les relacions internacionals, i establir noves aliances estratègiques amb Europa per fer front, conjuntament, a la competició Xinesa. Europa sembla haver pres nota de la lliçó. Els líders europeus han provat el vertigen de sentir-se sense el recolzament americà durant els anys de Trump, i s’han vist sols, despullats i descoordinats durant la pandèmia.
Europa s’ha mirat al mirall i no s’ha agradat. Sonen els tambors d’una política industrial europea renovada, orientada a la digitalització i a la transformació productiva mitjançant l’R+D industrial, en un món llançat a la competició tecnològica accelerada. Venen anys de fortes inversions públic-privades, enmig d’una carrera per la supremacia tecnològica global, on Xina jugarà cartes de magnituds desconegudes. Corren aires d’urgència en la integració europea i en la recomposició de la seva competitivitat a escala continental. Els fons europeus Next Generation EU tenen aquesta finalitat: convertir el continent en un espai d’Indústria 4.0, competitivitat i prosperitat capaç d’estar a l’alçada americana o xinesa. Els nous Pressupostos Generals de l’Estat contemplen increments significatius de les partides de suport a l’R+D. Són bones notícies.
Catalunya ha de decidir on s’ubica: entre els líders generadors de tecnologia, exportadors i creadors d’ocupació estable i de qualitat; o entre els seguidors precaris, dependents tecnològicament, i exportadors de talent i coneixement a d’altres ecosistemes innovadors. Esperem estar a l’alçada d’aquest dilema estratègic, i reorientar les polítiques i les prioritats per sumar-nos als signes dels nous temps que venen.
De mentre, molt bon Nadal i molt feliç 2021.