Katja Grace, una investigadora del Future of Humanity Institute de la Universitat d’Oxford, va entrevistar un total de 1.634 científics d’elit en el camp de la intel·ligència artificial aprofitant una conferència internacional sobre la matèria que es va celebrar a finals del 2015. Entre els assistents, hi havia els millors experts del món en aquesta tecnologia. Grace buscava conèixer quins camps de l’economia i la societat patirien una disrupció causada per la intel·ligència artificial; i en quin termini estimat es produiria la substitució de persones per màquines.
Fa poc s’han conegut els resultats. Segons els experts, els robots intel·ligents superaran els humans ràpidament en la capacitat de traduir llenguatges (cap al 2024), escriure assajos (2026) o conduir camions (2027).
Trigarem una mica més per veure un robot amb capacitat d’interacció social (i de mantenir una conversa), atenent-nos en uns grans magatzems (2031). Però les màquines seran capaces d’escriure un best-seller el 2049 i de substituir els cirurgians el 2053. En aquesta època, els humans també haurem quedat enrere en la capacitat de fer recerca matemàtica davant dels mateixos algoritmes matemàtics. La data en la qual els experts esperen que els robots superin els humans en la pràctica totalitat de tasques (manuals i cognitives) és cap al 2060. I donen per fet que en un lapse màxim de 120 anys el món estarà totalment transformat per la intel·ligència artificial i la robòtica, que executarà tot el treball humà.
"La data en la qual els experts esperen que els robots superin els humans en la totalitat de tasques és cap al 2060"
Les prediccions, òbviament, poden fallar. No només essent massa optimistes, sinó també sent excessivament conservadores. De fet, pels experts, la victòria dels algoritmes intel·ligents sobre els humans en un joc oriental d’estratègia tan complex com el Go trigaria encara 12 anys. Però es van necessitar només un parell de mesos, des de la conferència on es va fer l’enquesta, perquè un sistema de Google (AlphaGo) batés al campió mundial coreà. Aquesta mateixa setmana, un AlphaGo millorat ha guanyat al nou campió mundial (un xinès), de forma encara més ràpida, més contundent i més brillant. Podria ser que, molt abans del que pensen els experts, veiem algoritmes intel·ligents arreu? Noves i fascinants preguntes apareixen: pot escriure un robot un New York Times Best Seller? Podria guanyar un Premi Nacional de Literatura? O un Nobel d’economia, o de química?
Ens espera una profunda reflexió sobre el rol de les persones en la societat i sobre el model de relacions entre humans i sistemes digitals. No tindrem massa temps per a la transició. L’estudi mostra una elevada dispersió en les respostes.
Curiosament, els investigadors asiàtics veuen molt més propera la superioritat de les màquines sobre els humans. Per a ells, la intel·ligència artificial deixarà en ridícul les capacitats humanes en la pràctica totalitat de tasques (manuals i cognitives) en només 30 anys; mentre que pels investigadors americans aquest termini és molt més llarg (l’estimen en 70 anys).
"Ens espera una profunda reflexió sobre el rol de les persones en la societat"
Potser a l’Àsia estan vivint una corba d’acceleració molt més acusada que els americans i per això perceben amb més intensitat la velocitat i les possibilitats del canvi tecnològic. Partint d’una base de recerca gairebé inexistent fa poc més d’una dècada, actualment la Xina ha premut l’accelerador en aquesta tecnologia estratègica i ja està publicant més articles científics sobre intel·ligència artificial que els Estats Units.
Encara que es percep que darrere de la nova revolució de deep learning es troben els gegants digitals americans, la Xina no és aliena al nou joc mundial. Baidu, Tencent o Alibaba, els monstres tecnològics xinesos, progressen en la investigació i incorporació d’intel·ligència artificial a un ritme similar al de Google, Amazon o Facebook. La nova Era de la Intel·ligència tindrà ulls orientals.