Les capitals espanyoles dels 'entrepreneurs'

Barcelona i Madrid lideren el rànquing de ciutats per iniciar una activitat empresarial elaborat per la plataforma de dipòsits bancaris Raisin

Madrid lidera el rànquing espanyol de les millors ciutats per emprendre | iStock Madrid lidera el rànquing espanyol de les millors ciutats per emprendre | iStock

Emprendre és un gran repte, però també un important atractiu. Els entorns digitals i els nous models de negoci han generat un ecosistema favorable a la creació de nous projectes empresarials, i la fundació d'una startup, quan es té el capital per fer-ho, pot ajudar a navegar les incerteses que suposa l'entorn econòmic. Si es fa, però, on s'ha de fer? La plataforma digital de dipòsits bancaris Raisin ha estudiat els principals factors que afecten l'èxit empresarial a diverses capitals de l'Estat espanyol per elaborar una classificació que serveixi de prospecte per als futurs empresaris.

El duel al cim es produeix, com sempre que es parla de possibilitats d'inversió i emprenedoria, entre les dues grans ciutats de l'Estat. Madrid lidera el rànquing elaborat per la plataforma – estableix, de fet, l'estàndard, amb una qualificació de 100/100 d'acord amb els criteris de l'estudi. La capital castellana és, amb certa diferència, la ciutat amb més empreses de tot el territori espanyol, amb més de 550.000; i la que compta amb un PIB per càpita més alt, de més de 35.000 euros anuals. És, a més, la que ha registrat un increment en activitat corporativa més important: entre 2019 i 2020 Madrid va registrar un creixement superior al 2% en les seves empreses registrades.

 
Capitals espanyoles de l'emprenedoria
Font: Raisin

 

Barcelona la segueix de prop, amb una qualificació de 92,88/100. Tot i que la capital del país queda enrere en nombre d'empreses – un sòlid segon lloc, amb més de 477.000 companyies – i en creixement, amb un increment de l'1,66%, registra millors números en exportacions. És, de fet, la ciutat espanyola amb un volum de vendes exteriors més important, superior als 71.000 MEUR, segons les dades facilitades per Raisin. Pel que fa al PiB per càpita, es troba per darrere no només de Madrid, sinó també de Pamplona i Bilbao, en ambdós casos superior als 31.000€ pels 30.000€ barcelonins.

València i Sevilla completen, juntament amb la capital navarresa, el top-5 de ciutats emprenedores de l'estat. La capital del País Valencià, de fet, registra una qualificació propera a la de Barcelona, amb una nota de 91,76/100 i una gran xifra de creixement empresarial (+2,03% entre 2019 i 2020). La ciutat andalusa, per la seva banda, es queda en un 76,03, amb la segona dada d'exportacions més important de la llista: 32.439 MEUR.

Per sota del llindar de l'aprovat queden ciutats com Toledo, Santander o Logronyo, algunes d'elles registrant fins i tot pèrdues en la creació d'empreses. Tanquen la llista les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, llastrades pel seu baix PiB i l'escàs nombre d'empreses al seu territori – tot i que ambdues, segons la plataforma, registren creixements en la seva activitat emprenedora, de l'1,48% i l'1,34% respectivament.

Transferència de coneixement

Un dels aspectes més rellevants a l'hora d'estudiar on invertir i on fundar un projecte empresarial és, segons l'entitat, la concentració de centres universitaris i la seva qualitat general. La proximitat a un bon sistema de coneixement no només aporta un accés ràpid a nous talents, especialment en entorns digitals, sinó també possibilitats de col·laboració amb alguns dels projectes tecnològics més disruptius que surten de l'acadèmia.

En aquest cas, segons les dades publicades per Raisin, Barcelona surt guanyadora amb un marge saludable. La qualificació atorgada per la plataforma a cada ciutat s'extreu de la mitjana de les puntuacions de les universitats de cadascuna al rànquing mundial d'acadèmies d'enguany. Barcelona, que concentra moltes de les millors facultats de l'Estat, rep una nota de 44,50, molt per sobre de la de Madrid (33,20), València (34,04) o Sevilla (27,06).

Altres concentracions de talent i transferència tecnològica destacables són Bilbao, amb una qualificació de 33,50; o Saragossa, Vigo i Gijón, tres capitals que empaten en aquest aspecte, amb una puntuació de 27,6 – la mateixa que Las Palmas de Gran Canària. Un cop més són les Ciutats Autònomes les que surten pitjor de l'estudi: juntament amb Santander, Logronyo i Mèrida, Cèuta i Melilla no arriben a registrar una puntuació en el rànquing internacional.

Més informació
Catalunya, a la cua en competitivitat fiscal
Els perfils millor pagats de les TIC catalanes
Catalunya concentra les startups més prometedores de l'Estat
Avui et destaquem
El més llegit