Lluny del que pugui semblar, el blockchain no és una tecnologia que es limiti a la moneda bitcoin. “És una plataforma que pot donar a internet el mecanisme de confiança que permeti anar més enllà”, assegura el professor del DTIC-UPF i director del Grup de Recerca de Tecnologies i Estratègies de les Telecomunicacions, Miquel Oliver. Aquesta és una de les primeres aproximacions que ha ofert en el marc de la presentació de Blockchain Catalunya, l’associació creada per promoure el potencial d’aquest sistema al territori i fer partícip la societat del que pot ser un canvi multisectorial.
L’auge real del blockchain com a tal es dóna cap el 2008, quan Satoshi Nakamoto crea la criptodivisa encarregada de mostrar al món que les monedes virtuals també existeixen. Però les seves primeres bases es remunten a la dècada dels 90, segons Oliver, quan apareix el primer document amb una marca que l’identifica amb una data i un context. “S’inicia una cadena de registres que marca que hi ha una transacció”, comenta el professor, “el 92 es patenta el sistema als Estats Units i passa a ser un procediment habitual per marcar temporalment documents digitals”.
A finals del segle XX, això suposava certificar que la informació de fiar, que no hi havia cap mena de manipulació. Precisament la “confiança, la seguretat i la veracitat” són els tres trets característics que Oliver destaca com a elements clau que la fan una tecnologia amb recorregut.
Aplicació sense límits
La manera visual de representar el blockchain és amb una cadena de blocs, d’aquí ve el seu nom en anglès. Sempre són parells, és a dir, un bloc representa la creació de la informació i l’altre la recepció o lectura. En el cas de les transaccions, el primer és qui emet els diners i, el segon, qui el rep. O si parléssim de documents, per una banda hi ha la creació o difusió i per l’altra, l’obertura posterior de l’arxiu.
Oliver: “Permet fer verificacions de baix cost de manera automàtica i és auditable i no necessita cap ens gestor”
Com que es tracta d’un sistema segur, on no calen tercers que verifiquin que s’ha de forma segura o privada, podria estalviar la presència d’un professional com un notari per ratificar que l’operació s’ha efectuat adequadament. “Permet fer verificacions de baix cost de manera automàtica i és auditable i no necessita cap ens gestor”, afegeix Oliver.
Per això els experts parlen d’aplicacions diverses. Spotify va adquirir la startup Mediachain per gestionar els drets i distribuir els beneficis de les peces musicals entre els actors que intervenen a través del blockchain. En la compravenda de cotxes de segona mà, Bosch ha proposat crear un registre que permeti recollir la informació de l’any de matriculació i quilometratge de cada cotxe per evitar la manipulació de la informació. Una informació que a Alemanya, apunta el professor, genera unes pèrdues de 6 bilions d’euros anuals. O es podria traslladar a l’àmbit sanitari, on permetria mantenir els historials mèdics de manera compartida entre el metge i el pacient però de manera totalment privada. “La tecnologia pot agrupar qualsevol tipus d’informació i protegir-la. Es va enllaçant sempre amb el bloc següent i s’estableix una marca temporal i segura que es pot verificar en qualsevol moment”, subratlla.
Solucionar les deficiències del sistema convencional
Però el que interessa de debò és l’aplicació de les criptomonedes en l’economia. Segons les dades de l’associació Blockchain Catalunya, hi ha prop de 600 xarxes funcionant, el que l’existència de 600 divises.
Oliveras: "Segons el FMI, en els últims 45 anys hi ha hagut 176 fallides i 72 crisis del deute extern. La manera de funcionar potser no ha sigut del tot bona”
El sistema econòmic que coneixem actualment es regeix perquè cada país (o regió) tingui una moneda oficial i una política concreta. “Sempre hi ha un regulador, però segons el Fons Monetari Internacional, en els últims 45 anys hi ha hagut 176 fallides i 72 crisis del deute extern. O sigui, la manera de funcionar potser no ha sigut del tot bona”, afegeix la professora del Departament d’Economia i Empresa, Ester Oliveras.
Com a membre del projecte europeu Digipay4Growth sobre monedes socials, ha vist casos europeus on les divises alternatives han pogut “moure l’economia per reduir l’atur, donar crèdit quan el sistema nacional no en dóna i ajudar la societat en moments difícils”. “Sempre que hi ha hagut alguna crisi, han sortit alternatives”, comenta.
Un cas proper per als catalans és el de Santa Coloma de Gramanet. El seu ajuntament, com van intentar fer Sardenya o la ciutat de Bristol davant la manca de necessitat de crèdit amb la crisi, va crear un sistema amb moneda pròpia per incentivar l’economia local. “Aquest és un cas que ha evolucionat cap a l’ús del blockchain perquè les administracions poguessin canalitzar les seves despeses a través de les criptomonedes per assegurar que la seva línia de subvencions es quedaven a Santa Coloma de debò”, explica la professora del Departament de Dret Maria Antonieta Fernàndez, també col·laboradora en el projecte europeu.
Fernàndez: “Són circuits de diners que lluiten contra la pobresa i reverteixen en el territori”
“Són circuits de diners que lluiten contra la pobresa i reverteixen en el territori”, concreta, un nou model que assegura que no ha passat per alt a la Unió Europea, on el 2016 es va plantejar un primer informe de com el blockchain podia incidir. Així, igual que les administracions públiques s’hi han sumat a l’ús de la tecnologia, afirma que professionals de la banca, registradors i notaris també han creat la seva xarxa.
La por del sistema financer
Justament el catedràtic d’Economia i exconseller del Banc d’Espanya, Guillem López-Casasnovas, esmenta el cas d’aquest col·lectiu de professionals: “La consolidació del blockchain és una mala notícia per als registradors i notaris, però és una bona notícia per a una economia eficient”. Calcula que els costos d’intermediació actualment se situen entre el 7 i el 9% segons el sector i que podrien reduir-se fins a l’1 o el 2% amb les noves plataformes.
Tot i que encara té certes reserves respecte al seu ús, reconeix que permet agilitzar tràmits que ara dificulten el funcionament de l’economia com “consolidació d’actius, registres d’actius financers i físics o reduir els costos ocults de la conversió de monedes nacionals en terminis molt breus”.
López-Casasnovas: "El risc de crèdit i de liquiditat està en mans dels usuaris, no hi ha possibilitat de manipulació, així que tot és responsabilitat individual”
En la seva etapa al Banc d’Espanya, va veure la creació de grups de treball per comprendre els fonaments de la tecnologia i veure la seva interferència en els serveis de pagament i la intermediació. “Un món amb criptomonedes és un món sense una entitat responsable. El risc de crèdit i de liquiditat passa a estar en mans dels usuaris, no hi ha possibilitat de manipulació, així que tot va en la línia de la màxima responsabilitat individual”, insisteix.
I així com per al Banc Central Europeu i l’Autoritat Bancària Europea sí que és un problema, ell ho veu com un ‘no-canvi’: “Que no hi hagi registre vol dir també que no hi ha constància de la licitud de les transaccions. Sigui blanqueig de capitals o activitat il·lícita, però no en podem fer un gra massa perquè ara també tenim casos així”.
Les respostes, per tant, són diverses. Tanmateix, els especialistes estan d’acord en una cosa: el futur del blockchain s’escriurà a mesura que els usuaris el vagin aplicant en àmbits diversos, mantinguin la seva xarxa i n’extreguin un benefici clar.