Catalunya es conjura per l'economia (30 anys després)

El Col·legi d'Economistes celebra un congrés per parlar dels reptes econòmics, amb primeres espases com Andreu Mas-Colell, Teresa Garcia Milà o Salvador Alemany

Taula rodona del 3er Congrés Economia i Empresa | VC Taula rodona del 3er Congrés Economia i Empresa | VC

Feia exactament tres dècades que no se celebrava un congrés així a Catalunya. D’economia i d’empresa, organitzat pel Col·legi d’Economistes i amb 400 experts i 185 ponències. El mateix dia i a la mateixa hora que el nou president de la Generalitat, Quim Torra, ha pres possessió del càrrec. Al 1964, Bob Dylan cantava que “els temps estan canviant” i 15 anys després, es celebrava el primer congrés sobre economia catalana. De la transició espanyola i l’entrada a Europa de la segona trobada a la globalització, la digitalització i la desigualtat del 2018. El degà del Col·legi, Joan B.Casas, ha donat un tret de sortida inequívoc: “Tots som conscients de l’excepcionalitat del moment que vivim”. 

"Catalunya ha patit una crisi profunda pels nostres propis errors però agreujat pels errors d’altres", ha assegurat la directora de la Barcelona GSE, Teresa Garcia Milà, durant la primera ponència. No han ajudat la crisi econòmica, la bombolla immobiliària o la unió monetària "incompleta i fràgil" així com tampoc "la discriminació" del Govern central a terres catalanes, sobretot en inversió pública o finançament "insuficient i opac". 

Garcia Milà: "Catalunya ha patit una crisi profunda pels nostres propis errors però agreujat pels errors d’altres"

Malgrat els vents desfavorables, Catalunya té una economia cada vegada més internacional, tal com acrediten més de 49.000 empreses exportadores, de les quals 17.000 ho fan de forma regular, i representen un 34% del PIB. De fet, un 75% del que ven Catalunya ho fa als mercats exteriors. Segons el director general d'Amec, Joan Tristany, "estem jugant a primera divisió". 

L'empresa, sempre endavant

El conseller delegat de Borges, Josep Pont, que porta més de 50 anys de trajectòria laboral, és un dels jugadors estrella d'aquest ecosistema empresarial català que ha trencat tòpics desmitificant l'adaptació: "Les empreses no ens adaptem, anem endavant o simplement ens quedem pel camí". El públic ha arrancat una onada d'aplaudiments. "Endavant", s'ha pogut llegir a la gran pantalla.

Pont: "La família ha d'estar al servei de l'empresa, no al revés"

"Els empresaris quan no tenim un problema ens el busquem", ha bromejat tot just abans d'aconsellar que la clau de l'èxit no és evitar caure sinó aixecar-se ràpid. Des de la seva experiència personal, també ha volgut deixar clar que "la família ha d'estar al servei de l’empresa, no al revés". De la macro a la micro. 

A la mitja part d'un partit que s'ha fet esperar, la política no ha passat desapercebuda. L'exconseller i president del comitè científic del congrés, Andreu Mas-Colell, ha lamentat que el ministeri d'Hisenda encapçalat per Cristóbal Montoro segueixi tenint les regnes de les finances de la Generalitat alhora que ha valorat que "amb el 155 es notarà un canvi important". 

Joan B.Casas i Andreu Mas Colell | Cedida

Joan B.Casas i Andreu Mas-Colell, a la mitja part del Congrés d'Economia i Empresa | VC

"El contacte permanent amb els homòlegs de Madrid és una feina afegida que ens l'hauríem d'estalviar però a la qual estic acostumat i es pot fer", ha reblat. Tot i això, Mas-Colell ha defensat que encara hi ha marge de maniobra i millora coincidint amb la formació d'un nou Govern i l'aixecament del 155. Casualitat o no, la primera jornada del congrés es va fer el 27 d'octubre de 2017, el mateix dia que el Govern quedava destituït pel 155. 

De Catalunya al món

La pluja de temes ha estat tan variada com Catalunya i el món: el potencial de l'economia, la musculatura del sistema empresarial, el capital humà, el sector públic, la geopolítica, la Unió Europea, l’Estat del Benestar, el medi ambient, les infraestructures, la ciència i la innovació, les pensions o l’habitatge, entre molts d'altres. 

Més info: Els deures pendents de l’economia catalana

La taula rodona amb els presidents de cada comissió ha sigut un reflex d'aquesta varietat. "No ens podem permetre un mercat de treball que generi treballadors pobres", ha començat Natàlia Mas Guix, directora general d'anàlisi econòmica de la Generalitat. La seva recepta aposta per l'educació i el capital humà alhora que vol millorar la situació financera del Govern i desenvolupar una institució pública "eficient i inclusiva". 

Alemany: "Hi ha algunes de les nostres empreses que no tenen la voluntat de ser grans"

En aquest sentit, el president d'Abertis, Salvador Alemany, ha emplaçat tant al Govern català com espanyol a adoptar un model de manteniment i dotació de les infraestructures. També, ha etzibat que "hi ha algunes de les nostres empreses que no tenen la voluntat de ser grans" i que "la RSC no és una qüestió de beneficència, sinó de fer un model de negoci més eficient i estable". 

Més info: "Si et donen 1.000 euros al mes, perquè has d'anar a rentar lavabos?"

Per la seva banda, el degà d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Xavier Ferràs, ha explicat que les lleis del món digital impacten directament al món físic fins al punt que "tota la informació del món ja no la tens a casa sinó a la butxaca". Davant un futur incert però abundant en informació i amb empreses digitals amb més focus en rendibilitat que ocupació, no és d'estranyar veure'l defensar la Renda Bàsica Universal. "Si et donen 1.000 euros al mes, perquè has d'anar a rentar lavabos?", s'ha preguntat en una entrevista a VIA Empresa

Un futur incert amb oportunitats

De cara al futur, com no podia ser de cap altra manera, no hi ha faltat la transformació digital, la intel·ligència artificial o les professions i els mercats del demà. "El futur no és mai fàcil però a sobre hi ha moltes tendències disruptives... La incertesa no és menor", augurava la subdirectora general del Banc Sabadell, Sofía Rodríguez, en una de les ponències del congrés. 

Els deures hi són i el marge de millora, també. "Hi ha oportunitats per a les empreses catalanes en big data (150 empreses que facturen 1.400 milions d'euros), indústria 4.0 (365 empreses que són proveïdores), i indústria connectada (600 empreses)", detalla Tristany. 

A tot plegat, les ciutats guanyen cada vegada un rol més important. Segons recorda l'exalcalde Joan Clos, el 55% de la població mundial ja està urbanitzada. "El creixement de la urbanització en països en desenvolupament és més gran que la capacitat dels governs de dirigir-la i el risc d’una mala urbanització comença a ser massa perillós", ha alertat. I defensa que la crisi econòmica originada amb la caiguda de Lehman Brothers o les revoltes de la Primavera Àrab són més conseqüència d'això que no pas causa. 

Hernández: "La marca Barcelona és molt important, sempre i quan no ens la carreguem"

Tant el director general d'Aigües de Barcelona, Albert Martínez Lacambra, com el director general de Barcelona Global, Mateu Hernández, coincideixen a defensar les ciutats com a claus per a l'atracció d'inversions i reivindiquen que "la marca Barcelona és molt important, sempre i quan no ens la carreguem". L'avís està fet.

Al cap i a la fi, ponències, debats i converses entre passadissos que posen de manifest que la gran guanyadora d'aquest congrés és l'economia catalana i els seus il·lustres representants. Ja sigui 30 anys després de l'última trobada o 30 anys abans de la següent. Els temps estan canviant. 

Més informació
Salvem la generació sandvitx!
Com entenen la innovació les grans marques?
Cada empresa, de diferent família
Avui et destaquem
El més llegit